Lars von Trier i els blogs

Si Lars von Trier fes un blog, probablement només seria capaç d’entendre’l ell i en David Lynch després de consumir tota la producció anual de cocaïna de Colòmbia ( doneu-li un parell de dies per tal tasca).

Però no dubteu que aquest blog seria terriblement interessant, innovador, transgressor i que ens obriria les portes cap a nous camps narratius inexplorats en el món dels blogs.

Fent un símil amb temes que em són més familiars, seria com intentar fer una peli porno simbòlica amb plantes d’Aloe Vera - el valor i intensitat interpretativa de les quals mai ha sigut prou valorada - i després dir-li a un Keith Richards amb ressaca que et munti les escenes.

Sublim. Ja veig les cues als Verdi.

Dit això, el món dels blogs no es pot quedar enrera. En la sagrada recerca del Nobel, no es pot deixar d’explotar aquesta nova via escandinava. Descartats ja a aquestes alçades els pornoblogs - pels quals, és cert, vaig mostrar cert interès -; els blogs polítics, per massius; els blogs polítics escrits per polítics, per avorrits; i la resta de blogs mitjanament polítics; s’estila un canvi profund d’estil que ens ha de portar a la glòria.

Es per això que, des d’aquesta humil tribuna, insto a tots els blogaires a abandonar les futils i superficials tasques a què es dediquen professionalment - físics nuclears, enginyers en telecomuniacions, metges, prostitutes i gigolós, sicaris i probablament algun pastisser - i esmerçar-se en cós i ànima, amb totes les energies i un bon got de llet amb colacao , a la consecució del primer blog dogma de la història.

I de pas, guanyar una pasta que no vegis per la broma

Sublim. Sublim.

Perla #1

"El moment més emocionant de la vida d’un home és quan, parlant amb els amics, descobreix amb alegria que no és l’únic degenerat que és masturba 3 cops (o més) al dia. Et tornes a sentir part de la societat"

Consells útils per a Blogaires #1 - Ser o no ser Escriptor

Exposats amb anterioritat uns quants consells per guanyar el premi Nobel de literatura amb el teu blog, estreno sèrie de posts amb finalitat semblant: formar futurs bloggers de profit, macos i amb valor afegit.

Consell #1 - Ser o no ser Escriptor

S'ha elucubrat molt al voltant d'aquesta qüestió quan, de fet, és ben senzill diferenciar un escriptor d'un simple profà. La següent imatge ho exemplifica:

Un escriptor es reconeix fàcilment per la unió íntima que s'esdevé entre la barbeta i algun dels dits de la ma, formant aquesta característica expressió facial "d'estar pensant".

L'individu de l'esquerra - tot i que segurament és molt bona persona - desprèn avorriment per tot arreu i de cap manera la convidaries a parlar de política, Kant o la força nuclear feble. Com a molt alguna xerrada frívola sobre futbol comarcal.

En canvi, el de la dreta, és que no puc pensar en res més que en follar-me'l

Per tant, en les teves futures aparicions públiques - el sopar de nadal a casa els avis, a l'ascensor, a la cua del pa, etc - assegurat de mantenir aquesta posició. Seràs molt més interessat, lligaràs més i protegiràs el medi ambient.

Bonus : Una bossa de Sugus per qui m'endevini qui és l'escriptor de la foto (és força fàcil)

Tics, hàbits i cosetes que fas perquè de petit jugaves a videojocs

Un recull de tot aquell seguit de coses que, si bé no et permetran al·legar inestabilitat mental en el teu futur judici per triple assassinat, sí que et faran més encantador.

1 - Saltar al cap d’algú que no et cau bé per eliminar-lo, emulant en Mario.

2 - Considerar normal la possibilitat que la papallona que et volta pel cap et parli, com li passava a en Link del Zelda.

3 - Considerar normal que l’estat més natural, saludable i estadísticament probable de les noies sigui estar-se segrestades, com la princesa Zelda.

4 - Abusar de les drogues, com en Sonic.

5 - Exigir a tot arreu que et facin descomptes amb el carnet del Club Nintendo, com hauria de ser.

6 - Creure que amb en Kodro pots guanyar la Champions i fer-lo pichichi, com als primers PC Futbol.

7 - Intentar posar-li al teu fill Alex Kidd. O Chun - Li. Fracassar.

8 - Entrar a l’antic Centro Mail, en època d’exàmens, només per mirar.

9 - Estar convençut que el món seria molt millor en dos dimensions i amb cels blaus.

10 - Exhibir orgullós la durícia permanent que et va quedar al polze esquerre després de passar-te el survival de l’Street Fighter.

11 - Acabar amb la vida d’una mosca, en un crua batalla, i esperar pacientment la teva recompensa en forma gils i en punts d’experiència, com als Final Fantasy.

12 - Voler que et regalin un Chocobo per reis.

13 - Escriure el teu Projecte de Final de Carrera amb el teclat al revés només per demostrar que ho pots fer.

14 - Fer que al teu banquet nupcial soni aquesta cançó.

boomp3.com

15 - Indignar-te perquè en Maldini ja no és tant bo com al Fifa 98.

16 - Intentar lligar explicant com et passaves el Doom 2 fent servir els trucs.

17 - Deixar als teus fills en herència la teva maquineta del Donkey Kong i els disquets dels teus jocs de l’Indiana Jones.

18 - Considerar que et sentiries molt més cómode amb el teu mòbil si tingués forma de Game Boy.

19 - Anar a un local d’striptease i presentar-te com a Duke Nukem. Sospirar a aquestes alçades per l’arribada del Duke Nukem Forever.

20 - Imaginar-te fent un fatality al teu professor/cap/persona cada cop que t’esbronca, com al Mortal Kombat.

21 - Renegar públicament d’en Michael Jackson, però sentir una secreta empatia pels grans moments que vas passar amb el Moonwalker.

22 - Patir esquizofrènia, dislèxia i epilèpsia per haver sigut un dels agraciats consumidors del Virtual Boy de Nintendo.

Sóc un Nazi

Avui he descobert que soc un Nazi.

Sóc nazi perquè, en un fil de comentaris de menéame, el fill retardat i especialment lleig d'una família que tot just fa tres generacions que ha abraçat el bipedisme - el seu avi macaco treballava en un circ -, demostrant la seva gran capacitat d'inventiva afirma que, qui consideri que la 3 hora de castellà a les escoles se la poden inocular alegrement per l'orto, és un "NAZIonalista".

Amb arguments de tal potencia i perfecció lògica - a part de literàriament excelsos - gairebé em sembla que la literatura occidental ha tocat sostre.


De veritat, cada cop fa més falta una extensió pel Firefox per tallar caps.

Segur que amb java es pot fer.

"cut_the_head.js"

Afers (Molt i Molt Exteriors) -- Capitol 2 ( i l'1 també)

Un blog sobre relacions internacionals una mica exagerades.

Capítol 2

Capitol 1