A vegades, sense que pugui fer gaire res per evitar-ho, certes coses m'arrosseguen cap a una espiral d'odi infinit, genocida, nazi i extremadament violent. Em passa amb el suc de pera, les ulleres de pasta de colors cridaners, la homeopatia i, últimament, amb el programa de TV3 anomenat "Bricolatge Emocional".
Ho deixo clar de bon principi: no he vist ni un segon d'aquest programa més enllà de les promos. No espereu una opinió des de la tribuna sagrada de la informació contrastada. És, en essència, escopir merda sobre allò que em sembla indignant.
Perquè, per començar, que un senyor que es diu Baltasar em digui com he de ser feliç no és bona senyal. Que en Baltasar em miri fixament a través de l'objectiu de la càmera, com dient "ei, tinc el secret perquè cardis més sovint" em puja l'acid úric. Que en Baltasar em vulgui alliçonar en l'art de ser feliç ho trobo reprovable des del punt de vista ètic (i molt hòstiable des del punt de vista de tota la vida). Especialment quan les claus mestres del seu pla definitiu per la felicitat absoluta són més o menys les següents:
- Confia en tu mateix
- Tingues una actitud positiva
- Respira, tingues una actitud relaxada
- Troba les teves pròpies solucions als teus propis problemes
- Només tu et pots crear la teva felicitat.
En definitiva, TU ets el factor clau de la teva felicitat, les TEVES circumstàncies són les que has de considerar, TU et crees la teva bona sort i TU ets la pera llimonera.
Això sí. Compra el MEU llibre d'autoajuda, segueix els MEUS consells, mira els MEUS programes i, sobretot, finance'm el MEU Hummer amb la TEVA falta de personalitat.
Aviam, que ho facin a Telecinco, doncs com que m'hauria donat igual. Però que a la tele la ceba donin veu a comerciants de somriures i copets d'ànim a 50 euros la mitja hora, doncs m'enerva.
Ho deixo clar de bon principi: no he vist ni un segon d'aquest programa més enllà de les promos. No espereu una opinió des de la tribuna sagrada de la informació contrastada. És, en essència, escopir merda sobre allò que em sembla indignant.
Perquè, per començar, que un senyor que es diu Baltasar em digui com he de ser feliç no és bona senyal. Que en Baltasar em miri fixament a través de l'objectiu de la càmera, com dient "ei, tinc el secret perquè cardis més sovint" em puja l'acid úric. Que en Baltasar em vulgui alliçonar en l'art de ser feliç ho trobo reprovable des del punt de vista ètic (i molt hòstiable des del punt de vista de tota la vida). Especialment quan les claus mestres del seu pla definitiu per la felicitat absoluta són més o menys les següents:
- Confia en tu mateix
- Tingues una actitud positiva
- Respira, tingues una actitud relaxada
- Troba les teves pròpies solucions als teus propis problemes
- Només tu et pots crear la teva felicitat.
En definitiva, TU ets el factor clau de la teva felicitat, les TEVES circumstàncies són les que has de considerar, TU et crees la teva bona sort i TU ets la pera llimonera.
Això sí. Compra el MEU llibre d'autoajuda, segueix els MEUS consells, mira els MEUS programes i, sobretot, finance'm el MEU Hummer amb la TEVA falta de personalitat.
Aviam, que ho facin a Telecinco, doncs com que m'hauria donat igual. Però que a la tele la ceba donin veu a comerciants de somriures i copets d'ànim a 50 euros la mitja hora, doncs m'enerva.
