Als estudis de l'ABC, als EE.UU, J.J. Abrams, Damon Lindelof i Jeffrey Lieber passen les hores polint els detalls dels guions de Lost, bebent cafè, entrelligant fils argumentals, comptant beneficis i, finalment, recordant-se a ells mateixos que molen molt.
(JJ): Hostia puta, com moles Damon.
(DL): Tu també, JJ , tu també.
(JL): Som la pera, nois. El doble pilot ha sigut una traca de proporcions bíbliques. Som els Déus de la televisió.
(DL): I els més llestos i els més atractius.
(JJ): Ja veig els productors barallant-se per fer servir el meu nom per donar punts d'autoritat a produccions de ciència ficció de qualitat mitjana.
(DL i JL): Oh, sí.
Enmig d'aquesta felicitat apareix el becari de rigor per la porta, cafès en ma, amb una expressió somrient a la cara.
(BEC): Senyors, no es creuran el rebombori que està generant la seva sèrie a internet. Fa pràcticament res que l'han estrenada i ja circulen una munió de teories intentant explicar-ho tot.
(DL, JL i JJ): Som la polla.
(BEC): Que si la illa és el purgatori i tots són morts, que si tot és un experiment de la CIA, extraterrestres....
(JJ): Quanta vulgaritat...
(BEC): ... i fins i tot n'hi ha que diuen que tot és un somni d'en Hurley i que la sèrie s'acabarà amb ell obrint els ulls.
Aquí vam tenir allò que en diríem un silenci incòmode.
(DL): ...
(JL): Ups.
(JJ):Mmmm... jo quasi que me'n vaig a dirigir Star Trek.
Llavors, el becari va ser expulsat de la sala a puntades de peu, mentre se sentien crits histèrics dient coses com "fum negre!","estàtues egípcies!" i "viatges en el temps!".
I així va ser com van néixer les 6 temporades de Lost. I també per donar temps als guionistes per preparar el seu exili forçat quan arribi el dia.
(JJ): Hostia puta, com moles Damon.
(DL): Tu també, JJ , tu també.
(JL): Som la pera, nois. El doble pilot ha sigut una traca de proporcions bíbliques. Som els Déus de la televisió.
(DL): I els més llestos i els més atractius.
(JJ): Ja veig els productors barallant-se per fer servir el meu nom per donar punts d'autoritat a produccions de ciència ficció de qualitat mitjana.
(DL i JL): Oh, sí.
Enmig d'aquesta felicitat apareix el becari de rigor per la porta, cafès en ma, amb una expressió somrient a la cara.
(BEC): Senyors, no es creuran el rebombori que està generant la seva sèrie a internet. Fa pràcticament res que l'han estrenada i ja circulen una munió de teories intentant explicar-ho tot.
(DL, JL i JJ): Som la polla.
(BEC): Que si la illa és el purgatori i tots són morts, que si tot és un experiment de la CIA, extraterrestres....
(JJ): Quanta vulgaritat...
(BEC): ... i fins i tot n'hi ha que diuen que tot és un somni d'en Hurley i que la sèrie s'acabarà amb ell obrint els ulls.
Aquí vam tenir allò que en diríem un silenci incòmode.
(DL): ...
(JL): Ups.
(JJ):Mmmm... jo quasi que me'n vaig a dirigir Star Trek.
Llavors, el becari va ser expulsat de la sala a puntades de peu, mentre se sentien crits histèrics dient coses com "fum negre!","estàtues egípcies!" i "viatges en el temps!".
I així va ser com van néixer les 6 temporades de Lost. I també per donar temps als guionistes per preparar el seu exili forçat quan arribi el dia.