Rossegant un pinyol

Rossegant un pinyol de nectarina torno a escriure una entrada després d'uns 6 mesos. Em podria haver fet una palla, però mira tu.

Voldria que això fos un nou punt de partida i totes aquestes coses gays que s'acostumen a dir en aquests casos. He esborrat els tags i altres coses que tenia a la barra lateral perquè em feien vergonya. Aquesta serà una nova etapa, més fosca.

Ara mateix no tinc previst dir res important. Podria comentar les dades de l'atur, que han sortit avui, però bé, ja ho farán demà a Els Matins. Si no surt com a minim una referència als països escandinaus em tallo la tita.

La coca és per nenes

A casa meva sempre ha sigut tradició cardar-se farlopa. Recordo que a l'escola la gent era més de fumar-se-la però com que el meu pare se la ficava en vena, a mi ja m'ha quedat aquest costum. El meu avi era més de la ceba i en feia infusions. I la meva àvia la feia servir per curar els ulls als gats.

Que jo sàpiga, la coca era cosa de les meves cosines. Jugaven a fer esnifar a les barbies i a fer de putes encocaques a catequesis. Eren altres temps, les noies no jugaven a menjar polles com ara. Però bé, sincerament mai li vaig trobar la gràcia, a la coca. Tot i que jugar al Street Fighet II de supernintendo col·locat d'aquesta merda, ho reconec, era una passada. A part que anar a classe d'educació física amb una xeringa penjant feia lleig.

Però què hi farem, sóc força tradicional.

La metadona és a les drogues el que la gula del norte és al marisc. No està malament si has d'improvisar però, sobretot si tens convidats, quedes una mica cutre.

Doncs be, cadascú és un món i ho fa a la seva manera.

Ruiz Mateos compra el Barça

L'empresari Jose Maria Ruiz Mateos, en primera línia informativa pels problemes financers de les seves empreses i fer copular amb un clon de chewaka amb relativament poc pèl, ha sorprès el país anunciant la compra del Futbol Club Barcelona i tots els seus bens associats.

Sandro Rosell, que continuarà a l'entitat barcelonista servint frankfurts al bar del Palau de Gel, s'ha mostrat molt satisfet pel resultat de la operació i ha elogiat la solvència, serietat, rigor i respecte pels drets humans del nou propietari del club. Interpel·lat sobre els dubtes financers que la figura de l'empresari andalús genera, Rosell ha sigut taxatiu afirmant que " el contracte de compra-venda s'havia imprès en paper gruixut, res de paper barat cutre, d'aquell tant agradable al tacte. Hòstia, allò era qualitat, cosa fina.Segur que paga".

Mentrestant, els jugadors del primer equip el barça entrenen amb normalitat aliens a la frenètica activitat dels despatxos. Ens consta que algun jugador ha intentat fugir de la ciutat esportiva però ha sigut abatut a temps pels franctiradors. Josep Guadiola, preguntat al respecte, ha contestat que "no hi ha motius per no ser optimista", acte seguit s'ha enfilat per un tub de ventilació i se li ha perdut la pista. Pel què fa a les seccions del club, aquestes han desaparegut bàsicament perquè s'han extret els òrgans vitals dels jugadors per tal de vendre'ls a diferents màfies sud-americanes.

Les primeres reaccions de la massa social han sigut de prudència i escepticisme. Es podrien resumir en un "jo ja ho havia dit".

Com a apunt final assenyalar que les putes del Camp Nou han aprofitat el breu buit de poder per fer-se fortes a les instal·lacions de l'estadi. Els últims informes diuen que ataquen amb llances als vianants que s'acosten massa.

La dieta del Churro

Els xinesos ja coneixen les propietats quasi màgiques dels churros fa mes de 3000 anys i les empraven en la medicina tradicional. Rics en antioxidants, beta - flavones, agents crema -greixos (especialment els trans). La paraula churro prové de les particules xineses "chu" (que significa dolç) i "ro" (que significa polla petita i estreta amb estries al seu voltant) i va ser un dels productes més cotitzats a la ruta de la seda. Expressions tradicionals com "más vale churro que mil princesas" o "te parto la puta cara si no me das mi churro" demostren el valor que tradicionalment s'ha donat a aquest producte.

Les grans propietats organolèptiques dels churros i la seva increïble capacitat per regular els camps biodinàmics del cos el fan un producte ideal per formar part d'una dieta. La dieta del churro és senzilla, ràpida, saludable i sobretot efectiva.

DIETA DEL CHURRO

Què es necessita? 5 kg de churros cuits.

PROGRAMA SETMANAL.

1er dia: Al principi més val anar a poc a poc. O sigui que amb que et fiquis pel cul 1 kg de churros ja està bé. És molt important que te'ls fiquis pel cul. Si no saps on és el teu forat del cul, pots consultar la viquipèdia o google maps. També pots anar pels voltants del camp nou a que t'informin de manera interactiva.

2on dia: Afegeix 2kg més de churros al teu cul. Començaràs a notar problemes per controlar els teus esfínters. No pateixis, és normal. Significa que ho estàs fent be.

3er dia: Acaba d'introduir-te pel cul els 2kg de churros cuits restants. Es probable que tinguis problemes per fer-ho. Pots demanar ajuda a la teva parella o a algun familiar per fer-ho. Una vegada tinguis 5 quilos de churros al teu còlon es recomana anar a passar l'agonia en algun lloc còmode, com per exemple el teu llit.

4rt dia: Començaràs a notar progressos evidents al teu cos. Per una banda, el fet de no ingerir ni aigua ni aliments per la via habitual et portarà a un estat de desnutrició que et farà perdre pes de manera evident. Per altra bada, la incipient infecció que s'estarà coent als teus intestins encara ajudarà més a perdre aquells quilos de més.

5è dia: Les al·lucinacions, la febre alta i la inflamació de la zona abdominal començaran a ser una mica molests. Intenta convèncer als teus familiars que no és tant greu i que no et portin a l'hospital. Sigui com sigui, entre el cinquè i el sisè dia, perdràs la consciència i hi aniràs igualment.

6è dia: Si ho has fet tot bé, els metges t'hauran d'extirpar molts i molts metres de tub intestinal per evitar que et converteixis en un mikopie per dins. Felicitats. Seràs prim tota la teva vida.

7è dia: Ves a celebrar-ho a un McDonald's.

Generador de títols de discos de Manel

És l'aplicació que fan servir els Manel per posar nom als seus discos. Aquests són alguns dels resultats proposats.

- 10 milles per veure una bona armadura.

- No line in the Horizon.

- Alcohol de 96 graus no cura feridures adequadament però el violeta al cel és derivable.

- A la sala Apolo sonem de puta mare.

- Amics de les arts, fills de puta.

- Tinc una col de Brussel·les al cul, i que bonic, que bonic, que bonic li he dit.

- Som insubstancials però tenim un seat Ibiza.

- Ens ho petarem altra vegada.

Blocs Electorals

A Tv3 existeixen dues tradicions que es remunten a temps immemorials: insistir a donar feina a en Pichi Alonso i queixar-se dels blocs electorals.

Com que vinc de la LOGSE i no TINK n PuTa IdEa dl Km DiK, no incidiré excessivament en els motius de merda raonables que la Corpo esgrimeix contra tal injustícia. No m'estaré de dir, però, que és curiós que aquesta gent que caga Pulitzers siguin els mateixos que ho flipen durant 3 minuts amb l'últim gol de'n Messi o, també, amb una performance multitudinària de tres persones i una cabra on mitjançant la fusió de la dansa, el flamenc, el breakdance, l'airsoft, l'ayurveda, una beixamel massa líquida, poesia i tots, naturalment, en pilotes, aconsegueixen fer el gilipolles arribar al cor dels tres espectadors i la cabra.

Tanmateix, deixem que treballin.

El que em crida més l'atenció de tot plegat és el mitjà de protesta que trien per tal de fer-se sentir: no signar les noticies electorals dels blocs.

La reflexió que s'imposa és immediata: tv3 és un cau de titabullides. És com si davant totes les atrocitats laborals del segle XIX els nostres antecessors sindicals s'haguessin plantat en massa les fàbriques posant cara d'enfadats. O com si la CIA ignorés la sol·icitut d'amistat d'en Bin Laden al facebook després de l'11S.

Proposo, per tant, el full de ruta que al meu parer aconseguiria aglutinar la diplomàcia, la fermesa de la professió periodística, el pragmatisme i la obtenció de resultats reals a curt termini. Òbviament, permetre que en Josep Cuní els hi rebenti la cara a hòsties a tots.

Perdó, a tots i a totes.

Activisme subnormal

Quan neixes en un país mitjanament occidental, com és el cas, tard o d'hora te n'adones que menjar bollicaos a l'hora del pati no és el més corrent a Etiòpia. Ja sigui a classe d'ètica, a catequesis o a les setmanes multiculturals, mica en mica, la realitat es va materialitzant: formem part de la minoria privilegiada del planeta.

Molt bé. I ara què fem?

Doncs alguna aniran a tope amb el tercer món, uns altres compraran alguna bossa de cafè de comerç just per Nadal i, els que queden, senzillament no faran res. I tot plegat és lícit.

Però el que no és lícit és formar part de l'elit intel·lectual i treure a passejar els palestins sel·lectivament, en funció de com de guai sigui la causa. Plantar-se a les capçaleres de les manifestacions com si les haguessin muntat ells. Espolsant-se la coca de la farra de l'última nit mentre aixequen el puny i llegeixen declaracions conjuntes, que haurien de llegir gent que de veritat s'hi impliqui.

Només espero que al proper viatge com a ambaixadors de bona voluntat de l'ONU en algun simpàtic país africà se'ls hi perdin els bitllets de tornada. I que algú faci una foto a la cara de pànic que se'ls hi posa.