Perla #13

"Paradoxalment, la meva vida social depèn més de les coses que em callo que no pas de les que dic"

El Nyu com a recurs humorístic

El Nyu és un animal que es va fer mundialment famós -principis dels 90- arran del desafortunat incident que va provocar la mort d'en Mufasa, pare d'en Simba i millor persona. Va haver de morir el Rei de la Sabana perquè tingués repercussió pública l'existència d'aquests simpàtics animals però, com moltes altres coses a la vida, ja feia anys que formaven part de les nostres vides sense que ho tinguessim present.

Víctima de les mes espantoses i imaginatives morts que mai hagueu pogut veure als incomptables documentals que s'han realitzat sobre ells o els que s'alimenten d'ells, el nyu ens ha mostrat noves extensions de significat - inexplorades encara - de la paraula subnormal busca un altre pas pel riu que no estigui infestat de cocodrils. Amb la seva tenaç persistència a passar per on no han de fer-ho, són les víctimes preferides dels esmentats cocodrils, guepards tetraplègics, ninjes i, naturalment, la Pilar Rahola.

Val la pena reflexionar sobre la següent qüestió: és possible que l'exuberant biomassa animal de la sabana africana es fonamenti en l'animal més imbècil de la creació? Podria ser això un nou punt de partida teològic per justificar el paper de la humanitat? No, rebutjo el paper de visionari. Jo només sóc escriptor. I humorista.

Sigui com sigui, i tornant al tema de l'escrit, com que per definició, la cosa retardada és divertida, i entranyable la cultura popular és plena de referències relacionades amb els def de la sabana.

- Fill de Nyuta.
- Ets tan Nyu que et cardaria una hòstia.
- Ets més fals que un Nyu que ha mort de vell.
- Dime con que Nyu andas y te diré que cocodrilo te va a destripar.
- No diguis Nyu fins que no sigui al sac i ben lligat i la Pilar Rahola ben lluny.
- Tens menys futur que un Nyu fent cua en una narcosala.
- Titanyullida.

Consells útils per a blogaires #4 - atreu els geeks

Dels lectors dels nostres respectius blogs en volem ben poques coses:

1) adoració absoluta
2) que siguin molts i que comentin
3) Sexe i, eventualment, diners

No són qüestions aquestes que s'estilin a les trobades blogaires però sóc de la opinió que al món 2.0 hi ha lloc de sobres per l'egolatria, el servilisme, el benefici privat i el sexe esporàdic. Sigui com sigui, aquesta relació de requeriments desitjats és com la carta que s'envia als reis, intrínsecament optimista. En aquest text aprendràs com obtenir una satisfacció parcial, però raonablement satisfactòria, atraient un col·lectiu molt favorable en aquest sentit: els geeks.

Pels profans, s'entén per geek aquella persona, generalment entranyable, que serveix per fer-te particions gratuïtes pel Linux, entre moltes altres funcions vertaderament interessants.

Són un grup, els geek, que tenen un comportament cibernètic que pot jugar molt a favor teu. Si treballes la qüestió, et poden arribar a fer sentir molt important; catapultar el teu blog cap a cotes de popularitat difícilment assolibles tenint en compte la merda infecta que probablement expel·leixes. El que t'interessa de la seva manera de ser és el següent:

- Tots tenen blog o sigui que et poden recomanar i crear enllaços al teu per fer augmentar el teu Pagerank. També et poden agregar a tots els agregadors haguts i per haver.
- Són com els nyus de la Sabana. No importa quants cocodrils amb la boca oberta hi hagi al llit del riu, si a l'altre banda hi ha alguna cosa amb pantalla tàctil. Són molt fidels.
- Comenten. I molt. No sempre t'agradarà el que diuen i probablement moltes vegades no sabràs de què t'estan parlant. Però comenten. I molt.
-Tendència Fanboy. Domina els temes que els hi agraden i seran teus.

Dit això, anem a parlar de com encisar-los. Com que probablement parlaràs amb el mateix criteri de política internacional que de música barroca composta per retardats, doncs tampoc no t'hauria de costar gaire canviar la temàtica del teu blog. Aquesta és la relació dels temes que faran que la comunitat geek, de manera força unànime, s'exciti. Llista empírica, ni idea dels motius de fons.

1) El numero Pi. També els primers. Els hi agrada molt veure representacions gràfiques de fractals.
2) Posar els preus dels productes en iens o dòlars. Opcionalment, posar a quants euros equival.
3) Les expressions WTF, OMG, OMFG, FAIL i OWNED.
4) Parlant d'expressions d'origen anglès, són sensibles al hype.
5) Coses amb pantalles tàctils. Acotant, coses cares amb formes arrodonides i pantalles tàctils.
6) Tenen molts personatges mitificats però un en particular: Nikola Tesla.
7) Veure samarretes amb estampacions d'Space Invaders.
8) Battlestar Galactica.
9) Coses que tinguin bluetooth. Mòbils bluetooth. Auriculars bluetooth. Colonoscòpies bluetooth.
10) Canviar l'expressió "còmic", de tota la vida, per "novel·la gràfica".
11) Les pel·lícules fetes amb maquetes són millors.
12) També els hi agradaria que els hi mengessis la polla, emperò, no cal arribar a aquests extrems.

En resum, una manera senzilla, ràpida, barata i sostenible d'ascendir socialment a la blogosfera.

Cada dia al dematí, canta el gall "desgarro anal"

O altres versions entranyables de la música popular catalana.

- En pintxo li va dir pantxo/ how I use the anal plug?/ i en pantxo li va dir a en pintxo/ I just want to eat your cum.

- Oh lai la, la masovera, la masovera / oh lai la, la masovera té un Google Wave.

- Cargol treu banya, acaba la llicenciatura / cargol treu pit, apuntat a infojobs.

- Baixant per la font del gat un travesti, un travesti / baixant per la font del gat 10 chupar 20 follar.

- En jan petit com balla, balla, balla , balla / en jan petit com balla si fossis el seu pare li cardaries una hòstia.

- La lluna, la pruna, vestida de putón / sum pare la ven a una xarxa internacional de proxenetes, sa mare no vol.

- Sol solet, agrega'm al facebook, agrega'm al facebook / sol solet, agrega'm al facebook i al Messenger.

- Les nenes maques al dematí, es carden farlopa, es carden farlopa / les nenes maques al dematí poten al lavabo i es fan pipi al cim.

- El gegant del pi, té insuficiència renal, insuficiència renal / el gegant del pi, espera la seguretat social.

- El gegant de la ciutat, és un homeless, és un homeless / el gegant de la ciutat, beu don simon i esnifa crack.

- El senyor ramon, té un herpes infecciosa / el senyor, enganya a tothom

- El lleó em fa por, pam i pipa, pam i pipa / el lleó em fa por, perquè el va encular el senyor ramon

Aquí s'acaba el meu intent de fer gràcia.

Perla #12

"Com resumir el meu 2009 en una paraula? Megavideo."

nous indicadors de benestar

Noves maneres de mesurar el progrés i el benestar d'una societat.

- iPod/persona

- Grau d'immersió en Schoko - Bons

- x CR (Cristiano Ronaldos) en investigació biomèdica

- min acumulats de megavideo /persona x any (incideix en la productivitat)

- Accés a l'ADSL rural (+ porno - zoofília)

- MAF (mitjana d'amics al facebook - es relaciona amb la quantitat de temps lliure disponible)

- Factor High School Musical (aproxima la incidència de la subnormalitat dins de la població)

- Índex de reenviament de cadenes de correu (ídem)

- Llindar Marc Vidal (quan supera el 2.0 no passa absolutament res de res)

- Empremta Bonològica (mesura la quantitat de recursos, escenaris gegantins, festivals benèfics, retòrica, fantasmades, vergonya i paciència nostra necessaris perquè en Bono d'U2 estigui una mica més a prop del Nobel de la Pau)

- Grau d'escolarització pública (mesura les possibilitats de fumar maria al sortir de classe, de punxar-se heroïna, de ser atrapat per una xarxa de proxenetes i de tenir una companya de classe que es diu jenny)

- % de seats ibiza vermells o grocs (arriba als seus màxims a l'àrea metropolitana de Barcelona)

- Preu d'un Mitja Distància de la Renfe (està relacionat amb el sentit de l'humor)

La mort, d'aquella manera

No fa gaire, mentre era immers en una de les meves habituals converses elevades i transcendentals - si no sabeu que és això registreu-vos a forocohes.com -, em preguntaren sobre què volia que fessin amb el meu cos un cop mort. És a dir, la clàssica discussió entre enterrament, incineració o pasteurització.

Sincerament, ja fa temps que tinc una opinió al respecte sobre com vull que tractin les meves despulles. Sóc un tio senzill. Una piràmide d'entre 100 o 200 metres, sense necessitat d'acabats amb materials nobles -però amb bluetooth-, resultaria més que suficient per satisfer el meu ego.

Però aquesta no és la qüestió, de fet. El que em va fer aixecar una cella, el que em va inquietar, és que mentre reflexionava sobre el trànsit entre el món material i celestial vaig començar a pensar en mortadela.

Mortadela.

Molt bé nens i nenes. Això és un blog.