Estimada Senyoreta venedora d’entrades del cinema.
Només volia rememorar els genials moments que ens vas fer viure a mi i els meus amics quan, ingènuament, vam voler anar al cinema a fer coses de hippies i progres.
No et pensis pas que no vam notar que el fet d’haver-hi un vidre pel mig era l’única cosa que va evitar que ens escopissis a la cara amb ràbia, un per un.
En nom de tots, lamento profundament haver-te atabalat amb la nostra fútil pregunta sobre si hi havia lloc per a 6 persones a la sessió de les 10:20. Sé que la informàtica avançada amb la que treballeu, amb ratolins i teclats, no s’até a indignes preguntes que només són d’interès per a éssers infames - nosaltres -, lletjos i clarament subdesenvolupats. Tan és així, que el proper dia que vinguem - que indefectiblement, i tal com diuen les sagrades escriptures, haurà de coincidir amb una alineació total de planetes - et proposarem que donis resposta a la Hipòtesi de Riemann; qüestió més adient a la teva categoria però per la qual no dubtem que obtindràs la resposta en un parell de minutets.
Tanmateix, voliem disculpar-nos també per confabular premeditadament contra tu, tot i no tenir cap mena de referència envers la teva existència fins aleshores, intentant comprar les entrades amb successius bitllets de 10 euros. Les teves mirades d’odi eren totalment justificades, és més, hem decidit tots sotmetre’ns a una castració química voluntària per tal de deslliurar la humanitat de la nostra potencial descendència de genocides i assaltadors de velletes.
Dit això, agrair-te infinitament que m’hagis fet veure que hi ha quelcom diví en aquest món i desitjar que continuïs fent la teva feina amb aquest somriure, amb aquesta classe, amb aquesta mala llet tant sexy.
No canviïs mai.
4 comentaris:
És que mira que demanar-li entrades a una dona que hi ha a la guixeta del cinema... Què us heu cregut?? I pagant, d'un en un en bitllets de10?? Mare de Déu... Així anem. Segur que, a més, anaveu amb temps per a la pel·lícula i tot... Si és que...
Som uns fills de puta sense sentiments.
Ni cor.
Ja ho sé, ja.
recordo que una vegada un amic meu va pagar l'entrada amb monedes de menys d'un euru i la noia es va enfadar tant que a l'amiga que va comprar l'entrada després li va tornar tot el canvi en monedes de coure i es va prendre tot el temps que va necessitar per contar-les, així en plan vendetta.
però clar, la meva amiga s'ho mereixia, tots ens ho mereixíem per ser amics del cabró desgraciat que li va pagar amb monedetes.
Si us sotmeteu a castració química els vostres descendents no podran seguir la vostra estela de delinqüència i mala educació, i la venedora d'entrades guanya. Penseu-vos-ho bé.
Publica un comentari a l'entrada