Suposo que haureu notat que recentment s'està parlant - amb una lleugera insistència, per cert - d'una incipient i virulenta crisi econòmica que, segons els auguris més optimistes, farà que el país de les teles de plasma de 42 polzades es repobli de cop.
Com que amb el número 34 de la revista dels Súpers regalaven un Nobel d'Economia, em sento suficientment capacitat per tractar la qüestió amb criteri, seriositat i sentit comú.
En primer lloc, vull parlar d'aquest brainstorming global en el qual tinc la sensació d'estar immers, en fraternal unió amb els meus conciutadans. Quina joia veure com l'enginy humà, en situacions complexes i difícils, fa avançar els diferents camps del coneixement amb valuoses idees. Per exemple, en Economia, ara sabem que la clàssica disputa entre liberals i intervencionistes és totalment estèril, ja que les noves doctrines basades en un Estat sobrenatural i superenrotllat que repartirà diners i somnis a dojo s'estila revolucionària. També, en el camp de la Psicologia, s'han estrenat principis realment útils com el "jo no tinc cap mena de culpa de res" o el de " A mi m'han d'ajudar primer". Finalment, fins i tot en Teologia, aquesta crisi ens ha servit per ubicar amb exactitud la localització de l'Infern a les rodalies de Wall Street.
Una gran època per la humanitat.
Per altra banda, felicitar al selecte grup de personalitats que, en tot el procés que ha desembocat en la present crisi, n’han tret suc i han representat els seus principals artífexs .
Felicitats nois. No us deixeu intimidar pels insults i desqualificacions que us arriben a diari, procedents d’hipotecades i envejoses goles. Gaudiu, amb ostentació, la fortuna que heu amassat en aquests anys. Sense remordiments. Que quedi clar que algú ha sigut suficientment espavilat com per treure’n profit de la crisi i, sobretot, lliureu-nos del terrible pensament que aquesta és una crisi que ha sigut promoguda per Masters de Harvard, Oxford, Yale... que no tenien ni puta idea del que feien.
Si us plau, que quan els llibres de història parlin d’això que esmentin que va ser tot culpa vostra, i no pas un estat d’estupidesa generalitzat.
3 comentaris:
Em quedo amb la frase del nobel d'economia que regalaven amb la revista dels súpers. Més d'un la va comprar pel que sé!
Jo tinc un Minidisc, ja. Ara em toca la hipoteca i ja tinc el pack complet. Pot ser que des que vaig ser a NY aquest estiu i vam passar per Wall Street la cosa hagi anat a pitjor?? Això diu un amic, pessimista com ell sol...
Nobel d'Economia, no en tinc cap dubte que n'és.
Salutacions broquil·lianes!
Perfectament d'acord amb el que exposes.
Bona feina dels mitjans de comunicació, els polítics i algun "espavilat" que també està donant la seva "inestimable" opinió. Gràcies a tots ells per aplanar el camí i facilitar les coses els que manen de veritat al món.
Publica un comentari a l'entrada