No puc dormir, ergo, escric un post

Com que no puc dormir escriuré un post.

Lamentablement per vosaltres, com que l’única cosa en què destaca el meu cervell és en cinisme i mala hòstia precàriament continguda, doncs no escriure cap poema. Tot i així, oh miracle, em posaré profund i transcendental - sí, jo també puc - per uns instants.

Quina diferència hi ha entre dir que estic escoltant Chopin o l’Opening de les Tortuges Ninja? Quin mèrit té fer una cosa o l’altre? Res en particular, de fet. Només exterioritzar la imatge que t’agradaria que els altres tinguin de tu.

Per exemple, jo vull ser un dèspota, per tant parlo de guerres i de com ajusticiar els teus súbdits d’originals i simpàtiques maneres. O, un altre exemple, jo vull ser l’indi dels Village People i comento el preu de l’oli de coco o la música disco dels 80.

Doncs bé, jo déc voler ser caçador de Zombies perquè d’això va l’últim llibre que m’he llegit: Zombi: Guia de supervivència. Que és exactament això, literal, un llibre didàctic per sobreviure en un món Zombi.

El vaig veure a l’Fnac i no van passar 10 segons que ja era meu.

Un llibre de Zombies, m’agradaria insistir en aquest aspecte.

És en aquest moment quan m’enrecordo de les classes de filosofia de batxillerat, que no se’m donaven gens malament. O quan era capaç de trobar, oh miracle, el sentit d’alguna poesia - senzilleta - a Català. O quan em vaig llegir America, de Kafka.

Impressiona, de Kafka a Zombies en poc temps.

Bé tot això era per deixar clar que jo en algun moment he fet i pensat coses normals.

Sigui com sigui, ja podeu estar segurs que no dubtaré a volar-vos el cap si un infectat us mossega.