El Fotolog es mor

No puc més que encendre les torxes d'alarma de la meva consciència davant d'aquesta tragèdia. Mentre els diners del contribuent se'n van per salvar una colla de pandes merdosos a l'altre banda del món, aquí a casa nostra assistim immòbils a la destrucció de l'habitat natural d'una de les espècies animals més nostrades: les jenis i els jonathans, o el seu nom genèric, els quillos.

Els etòlegs, fent ús de tècniques paleografològiques, han estudiat en profunditat les boniques declaracions d'amor que els quillos graven amb navalla de manera insistent al mobiliari urbà del país (un comportament sorprenent i entranyable). Amb les dades recollides, analitzant-ne la seva antiguitat, sembla força segur que la colònia inicial s'originà al Baix Llobregat, per posteriorment estendre's per tot l'extraradi de Barcelona, emprant com a principals vectors de dispersió els Seat Ibiza i Leon. Com a apunt, hi ha registrades colònies a zones hostils fer la seva fisiologia, com per exemple Girona, Olot, Ripoll i Sant Miquel de Fluvià. En general, les seves poblacions s'han anat incrementant al llarg del temps, ja que sembla que les morts per accident de trànsit o sobredosi són amplament compensades per embarassos no desitjats, tan habituals en el seu cas.

En resum, uns animalons en bon estat de salut com a població, en harmonia, i que formen part del paisatge característic de Catalunya i les seves discoteques.

Doncs tot això es pot acabar de cop. De la mateixa manera que la pol·linització vegetal depèn en gran mesura de l'activitat de les abelles, la reproducció i tot el seguit de complicats rituals sexuals , socials i de comportament que configuren la població quilla tenen els seus fonaments en l'existència del fotolog. La dreta feixista i reaccionària us dirà que amb l'aparició del facebook això es compensa, però creieu-me, qualsevol que hagi dedicat unes quantes hores d'estudi al món del fotolog entendrà que no és el mateix.

El facebook és un mitja massa sobri, ensopit, mancat de colors cridaners i complicat com perquè els quillos es puguin expressar alegrement. No podran escriure les seves Odes a l'amor, amb el seu excels vocabulari (txati, pichirri, jamona, tio bueno, chochete, wapi i d'altres). Els mascles no podran competir més a veure qui te els abdominals més marcats o el lavabo de casa seva més ben reformat. Les femelles per la seva banda, no podran jugar més al clàssic joc de "a veure qui és més puta" ni buscar angles impossibles perquè surtin les seves tetes a les fotos.

Un trist destí espera a aquests animals, si la cosa roman així. Incomunicació, sostenidors impossibles amagats als calaixos, milers d'euros invertits en cotxes tunejats que no podran ser exhibits. La melangia s'apoderarà de la seva espècie. Els patrons de conducta variaran. Les jenis començara a menjar les seves primeres polles molt més tard, potser als 14 anys, i els jonathans deixaran d'animar a la sel·lecció espanyola. I arribarà un dia, el dia que tristament assenyalarem com el del final de la seva espècie, en què algún dels seus membres agafarà un llibre, i se'l llegirà. Res es podrà fer arribats a aquest punt.

Ja per acabar, només em queda fer la reflexió final, una última súplica. No deixem que s'extingeixin. Per la simple preservació de la bellesa de la varietat biològica. Per com alegren les nostres tristes vides amb seu comportament. Recordeu, ells mai no ho farien. Serien intel·lectualment incapaços de fer-ho, però igualment, mai ho farien.

Salvem el fotolog, salvem les jenis, salvem els jonathans.