Unint-me a l'oportunisme rapinyaire que de ben segur s'haurà apoderat de la blogosfera, motivat pel controvertit nomenament del Premi Nobel de la Pau del 2009, em disposo a dir quatre coses.
En primer lloc, més que res com a proposta i per donar un caire més festiu a l'entrega de tan elevada distinció, suggereixo que es faci l'entrega dels premis a la Festa dels Supers del Club Super 3 que cada any se celebra a l'estadi Lluís Companys. Seria un esdeveniment molt complet on els Supers, famílies, dirigents mundials i una notable quantitat de prostitutes de luxe podrien disposar d'un espai lúdic on gaudir d'una jornada entranyable. Hi hauria una piscina de boles gegant, pastís pels petits i petrodòlars pels més grans. No crec sincerament que la solemnitat del Nobel se'n ressenti amb aquest canvi de format.
En segon lloc, repassant una mica la història dels premis Nobels de la Pau veiem que contrastats homes de pau com Henry Kissinger i Yasser Arafat en tenen un. No m'atreveixo a imaginar-me quins deurien ser el prosaics arguments que es van fer servir aleshores, però aquests precedents bé podrien donar peu a nominacions molt simpàtiques. Chuck Norris, Van Damme, Cthulhu i Satanàs podrien ser premis Nobel de la Pau. Perquè no?
En tercer lloc, i crec que tothom combregarà amb mi, tradicionalment als països escandinaus se'ls ha relacionat amb el sentit comú, el criteri i les coses ben fetes. Alguna cosa ha deixat d'engranar bé al Nord. Es pot especular molt al respecte: el canvi climàtic, l'arribada d'Ibrahimovic al Barça, un servilisme descarat als interessos occidentals per glòria dels seus dirigents, etc. Tot i això, jo crec que la resposta és molt mes evident. Els efectes devastadors acumulats de diversos anys de programes Erasmus es comencen a notar en l'antigament saludable cultura nòrdica. Erasmus Party's cada dimecres, alcohol en quantitats brutals, tequiles, depravació sexual... destrossen els fonaments morals del jovent nòrdic i, de retruc, condemnen a la mediterranitzar les seves societats. El tercer món se'n va cap al Nord.
Ja per acabar, analitzar el sorprenent nomenament del Premi Nobel de la Pau del 2009, Barack Obama. Tinc la sensació que aquest home aconseguirà una fita sensacional: il·lusionar tota la humanitat amb el seu discurs, guanyar totes les distincions i honors i, finalment, decepcionar-nos fins a l'extrem i tornar-nos de cop a la realitat. Tot això en menys d'un parell d'anys. El tema d'en Zapatero és d'aficionat comparat amb això. I segur, segur, que ja té els maleïts drets de la seva vida de merda venuts per fer-ne una peli i cobrir-se d'or.
Però tornant al tema, la sensació que queda amb aquest premi Nobel, és que l'ha guanyat sense fer ben bé gaire res. Una mica com els premis a la millor redacció que ens donaven a primària. I això és el que més inquieta de tot plegat.
En primer lloc, més que res com a proposta i per donar un caire més festiu a l'entrega de tan elevada distinció, suggereixo que es faci l'entrega dels premis a la Festa dels Supers del Club Super 3 que cada any se celebra a l'estadi Lluís Companys. Seria un esdeveniment molt complet on els Supers, famílies, dirigents mundials i una notable quantitat de prostitutes de luxe podrien disposar d'un espai lúdic on gaudir d'una jornada entranyable. Hi hauria una piscina de boles gegant, pastís pels petits i petrodòlars pels més grans. No crec sincerament que la solemnitat del Nobel se'n ressenti amb aquest canvi de format.
En segon lloc, repassant una mica la història dels premis Nobels de la Pau veiem que contrastats homes de pau com Henry Kissinger i Yasser Arafat en tenen un. No m'atreveixo a imaginar-me quins deurien ser el prosaics arguments que es van fer servir aleshores, però aquests precedents bé podrien donar peu a nominacions molt simpàtiques. Chuck Norris, Van Damme, Cthulhu i Satanàs podrien ser premis Nobel de la Pau. Perquè no?
En tercer lloc, i crec que tothom combregarà amb mi, tradicionalment als països escandinaus se'ls ha relacionat amb el sentit comú, el criteri i les coses ben fetes. Alguna cosa ha deixat d'engranar bé al Nord. Es pot especular molt al respecte: el canvi climàtic, l'arribada d'Ibrahimovic al Barça, un servilisme descarat als interessos occidentals per glòria dels seus dirigents, etc. Tot i això, jo crec que la resposta és molt mes evident. Els efectes devastadors acumulats de diversos anys de programes Erasmus es comencen a notar en l'antigament saludable cultura nòrdica. Erasmus Party's cada dimecres, alcohol en quantitats brutals, tequiles, depravació sexual... destrossen els fonaments morals del jovent nòrdic i, de retruc, condemnen a la mediterranitzar les seves societats. El tercer món se'n va cap al Nord.
Ja per acabar, analitzar el sorprenent nomenament del Premi Nobel de la Pau del 2009, Barack Obama. Tinc la sensació que aquest home aconseguirà una fita sensacional: il·lusionar tota la humanitat amb el seu discurs, guanyar totes les distincions i honors i, finalment, decepcionar-nos fins a l'extrem i tornar-nos de cop a la realitat. Tot això en menys d'un parell d'anys. El tema d'en Zapatero és d'aficionat comparat amb això. I segur, segur, que ja té els maleïts drets de la seva vida de merda venuts per fer-ne una peli i cobrir-se d'or.
Però tornant al tema, la sensació que queda amb aquest premi Nobel, és que l'ha guanyat sense fer ben bé gaire res. Una mica com els premis a la millor redacció que ens donaven a primària. I això és el que més inquieta de tot plegat.
6 comentaris:
La clau està en succeïr un gran desastre i pregar per a precedir un monstre.
En eixe cas ja has triomfat a la Història.
A mí em fa gràcia la gent que diu "no, no és pel que ha fet l'Obama, és pel que farà, per fotre-li pressió". El personal es creu que aquest hòmen pot fer mutar-ho tot movent un dit. Però en fi.
Ja posats, Nobel de la Pau per a Chow-Yun Fat i Tony Leung. Després de "Hardboiled" un pensa que la màfia de Hong Kong va tardar un ou en ressucitar.
Salut.
L'altre dia em justificaven el Nobel d'Obama dient que està molt bé perquè en el poc temps que fa que està al poder ha rebaixat la tensió (sexual?) amb tots els països amb qui tradicionalment els EUA ha estat enfrontat. Pff... Va... Vaaaaa... Que no fot ni un any! I a sobre deien: "ningú ha fet més per rebaixar la tensió bèl·lica al món". Però és que és l'únic que ho pot fer (els russos, els xinesos i els coreans no mouran mai fitxa), i que jo sàpiga l'exèrcit americà segueix a l'Afganistan, no? Bé, és igual.
M'agraden totes les propostes que fas. Les recolzo al 145%.
Salutacions broquil·lianes!
Alguna cosa deu estar fallant als països nòrdics, certament. Si no no s'explica. Ja no són aquella potència que ens venien de petits, tan evolucionada de pensament i on es vivia tan bé. Al final, es venen com qualsevol altre. Quina manera de desacreditar un premi que moltíssima gent anhela guanyar. En altres camps, és clar. Segur que li donaran el de medicina al que ha trobat la grip A dels collons.
Josep, bona observació.
Senyor Mercevalista, sí, el personal està "agilipollat".
Yeral, no sé, és estrany. Vull dir, quan comenci aquest home a ordenar bombardejos(que ho farà, ficar-se en la política d'altres països és tan americà com el pastís de poma)en ... li retiraran el Nobel? No crec.
XeXu, sí, exacte, es desacrediten a ells mateixos. Amb l'Al Gore també s'hi van lluir.
Probablement, no se'l mereixia pas. Moltes parules, pocs fets encara. Ara bé, fa poc, parlant, un va fer una pregunta molt intel·ligent: i a qui se li hauria d'haver concedit? S'accepten propostes.
Publica un comentari a l'entrada