28 de nov. 2011

Nature al metro

Nature i metro, un oxímoron èpic a les a les set del matí. Un noi, se m'asseu als seients del davant i comença a furgar dins d'una bossa del Condis per, acte seguit, extreure un exemplar de la revista científica per excel·lència. Ho juro pels servidors de megavideo. Primer he pensat a menjar-li la polla; després, prèvia reflexió,  he vist que al no tenir una carrera - encara - potser s'hauria ofès.

Ara seriosament. No crec pas que se l'estigués llegint de veritat. En sa puta vida ningú n'ha llegit una de sencera. Gent normal, vull dir. Com a molt, algun article sobre antropologia o altres disciplines per a mongols. Nature és una mica com els travestis, n'has sentit a parlar, saps que existeixen  i que si vols els pots trobar per les facultats. Però, la qüestió important aquí és el que representa. Un crit al cel proclamant: sóc de ciències i llegeixo en anglès, fuck yeah. Definitivament innovador en el gran aparador d'egos, vanitats i gilipolles en general que és el metro de Barcelona. 

Jo vaig arribar a trobar simpàtics les hordes de Codigos da Vincis i Pilares de la Tierra - en Castellà, que quedi cutre del tot - que no fa massa poblaven els vagons. Com fan gràcia els estols de carpetes univesitaries - sí noies, caben dins de les motsilles -, que tenyeixen de falses promeses de futur i il·lusions el món subterrani. O com seria d'instructiu llençar a les vies del metro qualsevol lector de Bucay o Paulo Coelho, per comprovar si  una actitud positiva envers la vida fa que s'escampin les entranyes arreu de més bon rotllo. 

I, sobretot, admiració per aquells que folren els llibres de paper de diari. I odi infinit a qui exhibeixi  veinte poemas de amor y una canción desesperada.

4 comentaris:

Sergi ha dit...

En la vida he vist ningú fora del departament de la facultat o de l'empresa on treballo llegint un Nature, em sembla surrealista. Has mirat que no fos un llibre de Larsson camuflat?

Anònim ha dit...

Insòlit i alhora impactant. Al metro mai he vist llegir (és un dir, doncs per regla general la gent no es mira el text sinó les fotos) revistes que no fossin de premsa groga. Com a molt, d'informàtica. La "Nature"... Collons!!!

Anònim ha dit...

segur que era una camara oculta

Yeral ha dit...

El de Veinte poemas de amor és pitjor. Sense cap mena de dubte.