"A la gent de fora de Barcelona se'ns identifica per la nostra poca afició a agafar les línies de bus de la ciutat, recordar insistentment la primera vegada que vam fer el transbord de Passeig de Gràcia i comparar accents i dialectes"
4 d’ag. 2010
1 d’ag. 2010
Consells útils per a blogaires #5 - Sigues Críptic
Ser un blogger d'èxit no implica, com s'ha comentat en nombroses ocasions, dir coses interessants. És un punt que moltes vegades s'obvia i que, malauradament, ens obliga a mentir més del que ja ho fem per tal de trobar quelcom que enganxi a la nostra audiència.
El sistema que es proposa a continuació és el de l'escriptura críptica, escogida mejor producto del año por la organización X internacional.
Definint-t'ho, es tracta d'un recurs que s'empra per dotar de transcendentalitat, interès i profunditat un text. S'aconsegueix aquest objectiu complicant l'escriptura, afegint nombrosos dobles sentits, al·lusions a referències difícils d'identificar i, en definitiva, impregnant el text d'un misteri que, si bé no porta enlloc per la buidor de contingut inherent a la teva narració, si que et proporcionarà un notable atractiu pel lector ja que aquest interpretarà que en el fons tot té algun significat molt i molt important. No et preocupis si creus que se't veurà el llautó; les 6 temporades de Lost acrediten aquest sistema com un dels més eficients a l'hora de vendre merda.
Com sempre, proporcionaré uns quants exemples molt aclaridors. Els textos encriptats van en negre. La desencriptació en vermell.
- I en la boirina de la meva ment s'aixeca una llum, tènue però real. S'obre una nova porta davant meu. Una porta que me'n portarà a d'altres i al final, potser, trobar el que busco.
- Després de passar-me tot el batxillerat fumant marihuana i fent-me palles, he aprovat la selectivitat i he entrat a fer Magisteri Infantil.
- Algú nou ha entrat a la meva vida. Percebo l'amor al seus ulls. Omplirà el buit del meu cor? Qui sap.
- M'han regalat un hàmster.
-La societat és injusta i cruel. Els millors cauen i els pitjors triomfen. Un trist final per als fills d'Occident. Que t'he fet?
-Tinc 569 amics al facebook i no follo.
El sistema que es proposa a continuació és el de l'escriptura críptica, escogida mejor producto del año por la organización X internacional.
Definint-t'ho, es tracta d'un recurs que s'empra per dotar de transcendentalitat, interès i profunditat un text. S'aconsegueix aquest objectiu complicant l'escriptura, afegint nombrosos dobles sentits, al·lusions a referències difícils d'identificar i, en definitiva, impregnant el text d'un misteri que, si bé no porta enlloc per la buidor de contingut inherent a la teva narració, si que et proporcionarà un notable atractiu pel lector ja que aquest interpretarà que en el fons tot té algun significat molt i molt important. No et preocupis si creus que se't veurà el llautó; les 6 temporades de Lost acrediten aquest sistema com un dels més eficients a l'hora de vendre merda.
Com sempre, proporcionaré uns quants exemples molt aclaridors. Els textos encriptats van en negre. La desencriptació en vermell.
- I en la boirina de la meva ment s'aixeca una llum, tènue però real. S'obre una nova porta davant meu. Una porta que me'n portarà a d'altres i al final, potser, trobar el que busco.
- Després de passar-me tot el batxillerat fumant marihuana i fent-me palles, he aprovat la selectivitat i he entrat a fer Magisteri Infantil.
- Algú nou ha entrat a la meva vida. Percebo l'amor al seus ulls. Omplirà el buit del meu cor? Qui sap.
- M'han regalat un hàmster.
-La societat és injusta i cruel. Els millors cauen i els pitjors triomfen. Un trist final per als fills d'Occident. Que t'he fet?
-Tinc 569 amics al facebook i no follo.
13 de jul. 2010
Bricolatge Emocional
A vegades, sense que pugui fer gaire res per evitar-ho, certes coses m'arrosseguen cap a una espiral d'odi infinit, genocida, nazi i extremadament violent. Em passa amb el suc de pera, les ulleres de pasta de colors cridaners, la homeopatia i, últimament, amb el programa de TV3 anomenat "Bricolatge Emocional".
Ho deixo clar de bon principi: no he vist ni un segon d'aquest programa més enllà de les promos. No espereu una opinió des de la tribuna sagrada de la informació contrastada. És, en essència, escopir merda sobre allò que em sembla indignant.
Perquè, per començar, que un senyor que es diu Baltasar em digui com he de ser feliç no és bona senyal. Que en Baltasar em miri fixament a través de l'objectiu de la càmera, com dient "ei, tinc el secret perquè cardis més sovint" em puja l'acid úric. Que en Baltasar em vulgui alliçonar en l'art de ser feliç ho trobo reprovable des del punt de vista ètic (i molt hòstiable des del punt de vista de tota la vida). Especialment quan les claus mestres del seu pla definitiu per la felicitat absoluta són més o menys les següents:
- Confia en tu mateix
- Tingues una actitud positiva
- Respira, tingues una actitud relaxada
- Troba les teves pròpies solucions als teus propis problemes
- Només tu et pots crear la teva felicitat.
En definitiva, TU ets el factor clau de la teva felicitat, les TEVES circumstàncies són les que has de considerar, TU et crees la teva bona sort i TU ets la pera llimonera.
Això sí. Compra el MEU llibre d'autoajuda, segueix els MEUS consells, mira els MEUS programes i, sobretot, finance'm el MEU Hummer amb la TEVA falta de personalitat.
Aviam, que ho facin a Telecinco, doncs com que m'hauria donat igual. Però que a la tele la ceba donin veu a comerciants de somriures i copets d'ànim a 50 euros la mitja hora, doncs m'enerva.
Ho deixo clar de bon principi: no he vist ni un segon d'aquest programa més enllà de les promos. No espereu una opinió des de la tribuna sagrada de la informació contrastada. És, en essència, escopir merda sobre allò que em sembla indignant.
Perquè, per començar, que un senyor que es diu Baltasar em digui com he de ser feliç no és bona senyal. Que en Baltasar em miri fixament a través de l'objectiu de la càmera, com dient "ei, tinc el secret perquè cardis més sovint" em puja l'acid úric. Que en Baltasar em vulgui alliçonar en l'art de ser feliç ho trobo reprovable des del punt de vista ètic (i molt hòstiable des del punt de vista de tota la vida). Especialment quan les claus mestres del seu pla definitiu per la felicitat absoluta són més o menys les següents:
- Confia en tu mateix
- Tingues una actitud positiva
- Respira, tingues una actitud relaxada
- Troba les teves pròpies solucions als teus propis problemes
- Només tu et pots crear la teva felicitat.
En definitiva, TU ets el factor clau de la teva felicitat, les TEVES circumstàncies són les que has de considerar, TU et crees la teva bona sort i TU ets la pera llimonera.
Això sí. Compra el MEU llibre d'autoajuda, segueix els MEUS consells, mira els MEUS programes i, sobretot, finance'm el MEU Hummer amb la TEVA falta de personalitat.
Aviam, que ho facin a Telecinco, doncs com que m'hauria donat igual. Però que a la tele la ceba donin veu a comerciants de somriures i copets d'ànim a 50 euros la mitja hora, doncs m'enerva.
19 de juny 2010
Còrrer
A part d'actualitzat regularment i religiosament aquest blog m'agrada força còrrer. No negaré que es tracta d'una activitat notablement subnormal. Sues, et canses, en certs moments agonitzes i en general mostrar una ingent capacitat de transpiració a tots als habitants d'aquesta gran ciutat, Barçalunya.
Tot i això, m'agrada i ho practico habitualment. I en el transcurs d'aquesta pràctica he pogut discernir entre diferents categories d'aficionats d'aquest esport.
- El que el metge li ha dit que faci esport: personatges entranyables per l'exòtica varietat de roba esportiva i xandalls que exhibeixen, fruit d'anys i panys d'acumulació al fons de l'armari. Running Vintage. Fan molta cara de patiment però aguanten de cara a la seva salut. No duren més d'una setmana corrent i finalment moren d'una angina de pit.
- Els que es volen aprimar: Les mamelles amunt i abaix és probablement el tret més característic d'aquests mamífers marins. Ulls experts també notaran que més que córrer de manera més o menys alegre, el que fan és colpejar el terra amb els peus amb l'esperança de quedar-hi plantats i començar a criar mongeteres al voltant.
- Els que semblen una oques decapitades: No es pot negar la bona fe d'aquest tipus però els hi falta tècnica. Cada metre que avancen és a costa de indescriptibles contorsions i moviments corporals innecessaris que no fan més que esgotar-los abans d'hora. Si se'ls hi carda una hòstia no corregeixen el seu comportament.
- Els que s'excedeixen: Gent que no controla els seus límits i es creu Usain Bolt embolicat amb banderes americanes, revistes pornos i xorissos fugint de talibans pel centre de Bagdad. Com els elefants, van a morir tots al mateix lloc, en aquest cas a final de la baixada del carrer Maternitat, víctimes de la pèrdua progressiva del fetge per la diagonal.
- Els que van caminant: Éssers despreciables, sub-humans llefiscosos que encomanen sífilis per l'alè, sida per la vista, i càries si t'envien una postal.
- Els que riuen quan s'esforcen: Totes les mitologies tenen els seus propis unicorns i aquests serien el cas. Criatures que quan corren, en comptes de mostrar una cara que denoti esforç, en denoten una de tenir un anal plug de 1200 rpm profundament inserit al recte.
- Els motivats que repten: Corredors que veuen en tu un possible rival a batre i demostrar els fruits del seu entrenament (que no acostuma a estendre's més enllà de les últimes 2 setmanes) i ja de pas afermar la seva virilitat per una via força prosaica. Com a càstig per ser tant irrespectuosos se'ls hi ha de mantenir un ritme que puguin seguir només anant al límit. Finalment, acompanyar-los a morir a la baixada de la Maternitat.
- Els motivats que volen aparentar que són pros: En general, estem d'acord que córrer és un activitat simple. Bambes, mitjons, pantalons i samarreta. Existeixen accessoris però només els mestres tenen dret a portar-los amb dignitat. Per tant, si veieu algú que s'arrossega corrents amb gorra, ulleres, malles, renyonera amb beguda isòtònica i pastilles de glucosa, ipod al braç sincronitzat amb un podometre a les bambes, samarreta txatxipiruli i bambes esportives de tres xifres, estimats lectors, teniu al davant una bona definició del concepte fer pena.
Tot i això, m'agrada i ho practico habitualment. I en el transcurs d'aquesta pràctica he pogut discernir entre diferents categories d'aficionats d'aquest esport.
- El que el metge li ha dit que faci esport: personatges entranyables per l'exòtica varietat de roba esportiva i xandalls que exhibeixen, fruit d'anys i panys d'acumulació al fons de l'armari. Running Vintage. Fan molta cara de patiment però aguanten de cara a la seva salut. No duren més d'una setmana corrent i finalment moren d'una angina de pit.
- Els que es volen aprimar: Les mamelles amunt i abaix és probablement el tret més característic d'aquests mamífers marins. Ulls experts també notaran que més que córrer de manera més o menys alegre, el que fan és colpejar el terra amb els peus amb l'esperança de quedar-hi plantats i començar a criar mongeteres al voltant.
- Els que semblen una oques decapitades: No es pot negar la bona fe d'aquest tipus però els hi falta tècnica. Cada metre que avancen és a costa de indescriptibles contorsions i moviments corporals innecessaris que no fan més que esgotar-los abans d'hora. Si se'ls hi carda una hòstia no corregeixen el seu comportament.
- Els que s'excedeixen: Gent que no controla els seus límits i es creu Usain Bolt embolicat amb banderes americanes, revistes pornos i xorissos fugint de talibans pel centre de Bagdad. Com els elefants, van a morir tots al mateix lloc, en aquest cas a final de la baixada del carrer Maternitat, víctimes de la pèrdua progressiva del fetge per la diagonal.
- Els que van caminant: Éssers despreciables, sub-humans llefiscosos que encomanen sífilis per l'alè, sida per la vista, i càries si t'envien una postal.
- Els que riuen quan s'esforcen: Totes les mitologies tenen els seus propis unicorns i aquests serien el cas. Criatures que quan corren, en comptes de mostrar una cara que denoti esforç, en denoten una de tenir un anal plug de 1200 rpm profundament inserit al recte.
- Els motivats que repten: Corredors que veuen en tu un possible rival a batre i demostrar els fruits del seu entrenament (que no acostuma a estendre's més enllà de les últimes 2 setmanes) i ja de pas afermar la seva virilitat per una via força prosaica. Com a càstig per ser tant irrespectuosos se'ls hi ha de mantenir un ritme que puguin seguir només anant al límit. Finalment, acompanyar-los a morir a la baixada de la Maternitat.
- Els motivats que volen aparentar que són pros: En general, estem d'acord que córrer és un activitat simple. Bambes, mitjons, pantalons i samarreta. Existeixen accessoris però només els mestres tenen dret a portar-los amb dignitat. Per tant, si veieu algú que s'arrossega corrents amb gorra, ulleres, malles, renyonera amb beguda isòtònica i pastilles de glucosa, ipod al braç sincronitzat amb un podometre a les bambes, samarreta txatxipiruli i bambes esportives de tres xifres, estimats lectors, teniu al davant una bona definició del concepte fer pena.
15 de juny 2010
Plagues bíbliques, actualitzades
Quan a Déu Omnipotent se li infla la vena entremaliada, les diverses i imaginatives possibilitats amb què expressa la seva mala hòstia són, pregunteu al Faraó, notables.
Però, com qualsevol cantant rock dels 80, es veu obligat a adaptar-se als nous temps per tal de sobreviure i no veure's abocat a l'ostracisme. Aquestes serien les plagues Pop del nou mil·leni:
1) Instal·lar Windows Vista + Norton Antivirus + fer que tots els webs del món iniciessin amb una intro en flash i suprimir l'skip.
2) Que a tothom li saltés la limitació de descàrrega del Megavideo perquè Déu s'està descarregant friends.
3) Un musical, interpretat i dirigit, pels Manel, anomenat "Ukelele o mort".
4) Una pel·lícula: El camino del Rocio - The 3D experience
5) Fer que els morts puguin fer servir el facebook. Paral·lelament, rebre una sol·licitud d'amistat del Fary i no poder rebutjar-la.
6) Surt un Jimmy Jump de tots i cada un dels pots de maionesa del planeta.
7) Després d'una segona votació de com es vol que sigui la diagonal, els barcelonins i barcelonines trien que volen desplaçar-se per la diagonal fent un moonwalk.
8) L'Adveniment del Messies es produeix al programa d'acudits de Telecinco.
9) Un MacFlurry passa a costar 10 euros.
10) Que totes les misses, comunions, batejos i altres celebracions religioses o laiques s'hagin de fer a l'estil country.
Però, com qualsevol cantant rock dels 80, es veu obligat a adaptar-se als nous temps per tal de sobreviure i no veure's abocat a l'ostracisme. Aquestes serien les plagues Pop del nou mil·leni:
1) Instal·lar Windows Vista + Norton Antivirus + fer que tots els webs del món iniciessin amb una intro en flash i suprimir l'skip.
2) Que a tothom li saltés la limitació de descàrrega del Megavideo perquè Déu s'està descarregant friends.
3) Un musical, interpretat i dirigit, pels Manel, anomenat "Ukelele o mort".
4) Una pel·lícula: El camino del Rocio - The 3D experience
5) Fer que els morts puguin fer servir el facebook. Paral·lelament, rebre una sol·licitud d'amistat del Fary i no poder rebutjar-la.
6) Surt un Jimmy Jump de tots i cada un dels pots de maionesa del planeta.
7) Després d'una segona votació de com es vol que sigui la diagonal, els barcelonins i barcelonines trien que volen desplaçar-se per la diagonal fent un moonwalk.
8) L'Adveniment del Messies es produeix al programa d'acudits de Telecinco.
9) Un MacFlurry passa a costar 10 euros.
10) Que totes les misses, comunions, batejos i altres celebracions religioses o laiques s'hagin de fer a l'estil country.
3 de maig 2010
Control mental: Quin problema hi ha?
És conegut que s'han produït avenços importants als darrers anys en matèria de control mental, especialment en camps associats a la publicitat, el cinema i la política. Tanmateix, aconseguir que el saxofonista amateur que m'amarga les tardes es llenci per la finestra mitjançant les meves ordres mentals encara s'estila una quimera. Com pot ser això possible? On van a parar els 6 o 7 euros anuals de pressupost destinats a recerca? Vergonya: només així es pot definir aquesta situació.
No puc més que especular amb els motius d'aquest endarreriment crònic en un dels camps innegablement més prometedors, homeopatia a part. Quin és el problema? Perquè no tenim tots els magatzems del país farcits de nens rapats al zero i bates blanques mirant concentrats ratolins de laboratori, mentre científics nazis fan riures malèfics mentre barregen líquids de diferents colors (preferentment, verd i lila)? És que, potser, tenim la sensació que està malament? Que no és ètic?
Fins aquí podíem arribar.
No seré jo qui enumeri les virtuts del control mental, per tant, després d'aquesta típica expressió amb la que he començat la frase, que denota una preocupant subnormalitat, faré tot el contrari i enumeraré de manera detallada totes les glòries del tema, amb fingida indignació, per a gaudí del lector.
- És una pràctica de sobra recollida en nombrosos textos religiosos, per la qual cosa es te el component religiós a favor. Jesús és un dels Mindmasters més reconeguts i el simpàtic del seu Pare provoca erupcions de pell amb la ment.
- Ens estalviaríem molts diners ja que els polítics, corporacions i altres entitats diabòliques ens podrien controlar directament, i no a través de caríssimes campanyes de publicitat, desinformació i aquestes expressions que diuen els antisistema habitualment i que em fan venir una son terrible.
- El pakistanès ja no hauria de torturar a cops la bombona de butà per cridar l'atenció de la senyora Sonsoles i li obrís la porta de la finca. Li ordenaria mentalment que baixés a buscar-la ella mateixa. Les possibilitats de cara a la millora de la convivència entre comunitats són infinites.
- Els fluxos econòmics bàsics es tornarien més justos. Ara elles també convidarien a cubates a les discoteques.
- S'obriria la possibilitat d'aconseguir que l'Alves, el genial lateral del barça, entengués que ha de centrar mes o menys a prop de l'àrea rival i no, com porta fent últimament, pels voltants d'alpha centauri.
- Em podrien arribar a convèncer de la utilitat d'un Twitter.
- Encara no podríem fer kame hame has però podríem convèncer a la gent que n'hem fet un. Es tracta d'un avenç significatiu en un dels altres camps claus de recerca.
- Els blogaires podrien obligar a la gent a llegir els seus respectius blogs i a comentar-los favorablement. Les disputes entre bloggers ja no se solucionarien en eternes i tedioses discussions als comentaris. A qui li exploti el cervell abans, perd.
- Tindríem a la nostra disposició una sofisticada, eficient i simpàtica opció de cara a encarregar pizzes.
-L'atur baixaria fins a gairebé nivell 0. El nombre d'actors pornos, tertulians i presentadors documentals de viatges o seccions culturals de telenotícies arribaria a nivells mai vistos. El nombre d'hipoteques acceptades també augmentaria. Dissortadament, tots vendríem els nostres bens per invertir-ho en empreses d'en Marc Vidal.
- S'oficiaria una preciosa cerimònia religiosa en honor d'un saxofonista amateur. Les avies del barri sortirien molt satisfetes i emocionades de l'enterrament.
Dit tot això: quin problema hi ha?
Fins aquí podíem arribar.
No seré jo qui enumeri les virtuts del control mental, per tant, després d'aquesta típica expressió amb la que he començat la frase, que denota una preocupant subnormalitat, faré tot el contrari i enumeraré de manera detallada totes les glòries del tema, amb fingida indignació, per a gaudí del lector.
- És una pràctica de sobra recollida en nombrosos textos religiosos, per la qual cosa es te el component religiós a favor. Jesús és un dels Mindmasters més reconeguts i el simpàtic del seu Pare provoca erupcions de pell amb la ment.
- Ens estalviaríem molts diners ja que els polítics, corporacions i altres entitats diabòliques ens podrien controlar directament, i no a través de caríssimes campanyes de publicitat, desinformació i aquestes expressions que diuen els antisistema habitualment i que em fan venir una son terrible.
- El pakistanès ja no hauria de torturar a cops la bombona de butà per cridar l'atenció de la senyora Sonsoles i li obrís la porta de la finca. Li ordenaria mentalment que baixés a buscar-la ella mateixa. Les possibilitats de cara a la millora de la convivència entre comunitats són infinites.
- Els fluxos econòmics bàsics es tornarien més justos. Ara elles també convidarien a cubates a les discoteques.
- S'obriria la possibilitat d'aconseguir que l'Alves, el genial lateral del barça, entengués que ha de centrar mes o menys a prop de l'àrea rival i no, com porta fent últimament, pels voltants d'alpha centauri.
- Em podrien arribar a convèncer de la utilitat d'un Twitter.
- Encara no podríem fer kame hame has però podríem convèncer a la gent que n'hem fet un. Es tracta d'un avenç significatiu en un dels altres camps claus de recerca.
- Els blogaires podrien obligar a la gent a llegir els seus respectius blogs i a comentar-los favorablement. Les disputes entre bloggers ja no se solucionarien en eternes i tedioses discussions als comentaris. A qui li exploti el cervell abans, perd.
- Tindríem a la nostra disposició una sofisticada, eficient i simpàtica opció de cara a encarregar pizzes.
-L'atur baixaria fins a gairebé nivell 0. El nombre d'actors pornos, tertulians i presentadors documentals de viatges o seccions culturals de telenotícies arribaria a nivells mai vistos. El nombre d'hipoteques acceptades també augmentaria. Dissortadament, tots vendríem els nostres bens per invertir-ho en empreses d'en Marc Vidal.
- S'oficiaria una preciosa cerimònia religiosa en honor d'un saxofonista amateur. Les avies del barri sortirien molt satisfetes i emocionades de l'enterrament.
Dit tot això: quin problema hi ha?
26 d’abr. 2010
Perla #13
"Paradoxalment, la meva vida social depèn més de les coses que em callo que no pas de les que dic"
Subscriure's a:
Missatges (Atom)