Estimada Senyoreta venedora d’entrades del cinema.
Només volia rememorar els genials moments que ens vas fer viure a mi i els meus amics quan, ingènuament, vam voler anar al cinema a fer coses de hippies i progres.
No et pensis pas que no vam notar que el fet d’haver-hi un vidre pel mig era l’única cosa que va evitar que ens escopissis a la cara amb ràbia, un per un.
En nom de tots, lamento profundament haver-te atabalat amb la nostra fútil pregunta sobre si hi havia lloc per a 6 persones a la sessió de les 10:20. Sé que la informàtica avançada amb la que treballeu, amb ratolins i teclats, no s’até a indignes preguntes que només són d’interès per a éssers infames - nosaltres -, lletjos i clarament subdesenvolupats. Tan és així, que el proper dia que vinguem - que indefectiblement, i tal com diuen les sagrades escriptures, haurà de coincidir amb una alineació total de planetes - et proposarem que donis resposta a la Hipòtesi de Riemann; qüestió més adient a la teva categoria però per la qual no dubtem que obtindràs la resposta en un parell de minutets.
Tanmateix, voliem disculpar-nos també per confabular premeditadament contra tu, tot i no tenir cap mena de referència envers la teva existència fins aleshores, intentant comprar les entrades amb successius bitllets de 10 euros. Les teves mirades d’odi eren totalment justificades, és més, hem decidit tots sotmetre’ns a una castració química voluntària per tal de deslliurar la humanitat de la nostra potencial descendència de genocides i assaltadors de velletes.
Dit això, agrair-te infinitament que m’hagis fet veure que hi ha quelcom diví en aquest món i desitjar que continuïs fent la teva feina amb aquest somriure, amb aquesta classe, amb aquesta mala llet tant sexy.
No canviïs mai.
