En un vagó de tren, després dels incomptables horrors de la Primera Guerra Mundial, els representats de les nacions victorioses dedicaven tots els seus esforços per enllestir els problemes que encara tenien pendents.
- M'acaba de sortir un D16! - digué sir David Lloyd George, premier britànic - La teva elfa sifilítica ja es carn d'olla! Fes-te cardar espagueti!
- Fill de puta - digué, Vittorio Orlando, primer ministre Italià.
Woodrow Wilson, mentrestant, jugava al Wii Bowling i Clemenceau es masturbava al lavabo.
Un oficial va entrar al vagó, amb expressió visiblement contrariada.
- Hola - va dir l'oficial - resulta que el representant de la república de Weimar....
- Nooooooooooooo! - va interrompre de cop en Wilson - T'has de dirigir amb nosaltres amb el respecte que ens mereixem. Fes servir el formalisme adequat.
- Perdó. Senyors... - comença a dir l'oficial.
- No! T'equivoques! - Van exclamar els quatre estadistes, un cop el francès va haver sortit del lavabo.
- Honorables?
- Tampoc.
- Excel·lentíssims i magnífics?
- Fred, fred.
- Il·lustríssims?
- No, no.
L'oficial va estar a punt de provar sort amb "deficients mentals" però es va contenir. En comptes d'això es va rendir.
- Vinga nois, qui sóm nosaltres? - exclamà Wilson
Els quatre van adoptar una postura molt teatral i amb les seves millors veus operístiques van dir:
- Som les fabuloses tortugues ninja mutants!
I van començar a cantar Aquarius. Es descollonaven de riure tots plegats. En Lloyd va vomitar en un ficus mentre l'italià i l'americà es tancaven al lavabo per fer un altre submarí. Era tot força confús.
En Clemenceau, probablement el que anava menys col·locat dels quatre, es va acostar a l'oficial.
- Perdona noi. Digues, què volies?
- No, no. Res que no pugui solucionar jo mateix.
L'oficial va sortir del vago i es va dirigir cap a Hermann Müller, el ministre alemany d'afers estrangers i el representant a Versalles del gruix dels perdedors de la guerra.
- Bé, què han dit? És que començo a tenir una mica de pressa amb això de la guerra sap? La inflació no s'apujarà sola - va dir el representant alemany.
L'oficial vacil·là un moment.
- Sap què? Faci'm un favor. Extermini'ls a tots.
I en Hermann Müller, notablement sorprés, va prendre nota. Se li va oblidar apuntar Itàlia, tot i això.
- M'acaba de sortir un D16! - digué sir David Lloyd George, premier britànic - La teva elfa sifilítica ja es carn d'olla! Fes-te cardar espagueti!
- Fill de puta - digué, Vittorio Orlando, primer ministre Italià.
Woodrow Wilson, mentrestant, jugava al Wii Bowling i Clemenceau es masturbava al lavabo.
Un oficial va entrar al vagó, amb expressió visiblement contrariada.
- Hola - va dir l'oficial - resulta que el representant de la república de Weimar....
- Nooooooooooooo! - va interrompre de cop en Wilson - T'has de dirigir amb nosaltres amb el respecte que ens mereixem. Fes servir el formalisme adequat.
- Perdó. Senyors... - comença a dir l'oficial.
- No! T'equivoques! - Van exclamar els quatre estadistes, un cop el francès va haver sortit del lavabo.
- Honorables?
- Tampoc.
- Excel·lentíssims i magnífics?
- Fred, fred.
- Il·lustríssims?
- No, no.
L'oficial va estar a punt de provar sort amb "deficients mentals" però es va contenir. En comptes d'això es va rendir.
- Vinga nois, qui sóm nosaltres? - exclamà Wilson
Els quatre van adoptar una postura molt teatral i amb les seves millors veus operístiques van dir:
- Som les fabuloses tortugues ninja mutants!
I van començar a cantar Aquarius. Es descollonaven de riure tots plegats. En Lloyd va vomitar en un ficus mentre l'italià i l'americà es tancaven al lavabo per fer un altre submarí. Era tot força confús.
En Clemenceau, probablement el que anava menys col·locat dels quatre, es va acostar a l'oficial.
- Perdona noi. Digues, què volies?
- No, no. Res que no pugui solucionar jo mateix.
L'oficial va sortir del vago i es va dirigir cap a Hermann Müller, el ministre alemany d'afers estrangers i el representant a Versalles del gruix dels perdedors de la guerra.
- Bé, què han dit? És que començo a tenir una mica de pressa amb això de la guerra sap? La inflació no s'apujarà sola - va dir el representant alemany.
L'oficial vacil·là un moment.
- Sap què? Faci'm un favor. Extermini'ls a tots.
I en Hermann Müller, notablement sorprés, va prendre nota. Se li va oblidar apuntar Itàlia, tot i això.
1 comentari:
La imatge on Woodrow Wilson juga al Wii Bowling i Clemenceau s'està masturbant a l'WC m'ha deixat mut.
Em fa esfereïr pensar que la trobada real té les mateixes conseqüències. Encara hi ha qui als EUA considera en Wilson un idealista dels que feren època. Un imbècil destinat al fracàs, això és el que era.
Salutacions. I una vegada més, enhorabona.
Publica un comentari a l'entrada