23 de des. 2008
16 de des. 2008
No puc dormir, ergo, escric un post
Com que no puc dormir escriuré un post.
Lamentablement per vosaltres, com que l’única cosa en què destaca el meu cervell és en cinisme i mala hòstia precàriament continguda, doncs no escriure cap poema. Tot i així, oh miracle, em posaré profund i transcendental - sí, jo també puc - per uns instants.
Quina diferència hi ha entre dir que estic escoltant Chopin o l’Opening de les Tortuges Ninja? Quin mèrit té fer una cosa o l’altre? Res en particular, de fet. Només exterioritzar la imatge que t’agradaria que els altres tinguin de tu.
Per exemple, jo vull ser un dèspota, per tant parlo de guerres i de com ajusticiar els teus súbdits d’originals i simpàtiques maneres. O, un altre exemple, jo vull ser l’indi dels Village People i comento el preu de l’oli de coco o la música disco dels 80.
Doncs bé, jo déc voler ser caçador de Zombies perquè d’això va l’últim llibre que m’he llegit: Zombi: Guia de supervivència. Que és exactament això, literal, un llibre didàctic per sobreviure en un món Zombi.
El vaig veure a l’Fnac i no van passar 10 segons que ja era meu.
Un llibre de Zombies, m’agradaria insistir en aquest aspecte.
És en aquest moment quan m’enrecordo de les classes de filosofia de batxillerat, que no se’m donaven gens malament. O quan era capaç de trobar, oh miracle, el sentit d’alguna poesia - senzilleta - a Català. O quan em vaig llegir America, de Kafka.
Impressiona, de Kafka a Zombies en poc temps.
Bé tot això era per deixar clar que jo en algun moment he fet i pensat coses normals.
14 de des. 2008
Com escriure un post notablement torrat
Vet aquí jo, amb una ampolla de vi al cos i certa barreja de vodka amb cítric voltant pel meu torrent sanguini.
No sé ben bé què especificar, nomes que el teclat negre és un patiment. El barça ha guanyat, els edeveniments esportius han sigut favorables i tot es joia al voltant.
Al·leluia, tots plegats.
El planeta és divertit, malgrat el nostres instints condicionats. Tot és senzill, en una ulstancia relativament còmode.
Tot és dikvertit i jo vaig a guardar aquest missatge.
Arrel quadrada de 2.
9 de des. 2008
Perla #4
5 de des. 2008
Afers (molt i molt) exteriors -- Capítol 3
Capítol 3
2 de des. 2008
Jo també sóc premi Nobel d'Economia
Suposo que haureu notat que recentment s'està parlant - amb una lleugera insistència, per cert - d'una incipient i virulenta crisi econòmica que, segons els auguris més optimistes, farà que el país de les teles de plasma de 42 polzades es repobli de cop.
Com que amb el número 34 de la revista dels Súpers regalaven un Nobel d'Economia, em sento suficientment capacitat per tractar la qüestió amb criteri, seriositat i sentit comú.
En primer lloc, vull parlar d'aquest brainstorming global en el qual tinc la sensació d'estar immers, en fraternal unió amb els meus conciutadans. Quina joia veure com l'enginy humà, en situacions complexes i difícils, fa avançar els diferents camps del coneixement amb valuoses idees. Per exemple, en Economia, ara sabem que la clàssica disputa entre liberals i intervencionistes és totalment estèril, ja que les noves doctrines basades en un Estat sobrenatural i superenrotllat que repartirà diners i somnis a dojo s'estila revolucionària. També, en el camp de la Psicologia, s'han estrenat principis realment útils com el "jo no tinc cap mena de culpa de res" o el de " A mi m'han d'ajudar primer". Finalment, fins i tot en Teologia, aquesta crisi ens ha servit per ubicar amb exactitud la localització de l'Infern a les rodalies de Wall Street.
Una gran època per la humanitat.
Per altra banda, felicitar al selecte grup de personalitats que, en tot el procés que ha desembocat en la present crisi, n’han tret suc i han representat els seus principals artífexs .
Felicitats nois. No us deixeu intimidar pels insults i desqualificacions que us arriben a diari, procedents d’hipotecades i envejoses goles. Gaudiu, amb ostentació, la fortuna que heu amassat en aquests anys. Sense remordiments. Que quedi clar que algú ha sigut suficientment espavilat com per treure’n profit de la crisi i, sobretot, lliureu-nos del terrible pensament que aquesta és una crisi que ha sigut promoguda per Masters de Harvard, Oxford, Yale... que no tenien ni puta idea del que feien.
Si us plau, que quan els llibres de història parlin d’això que esmentin que va ser tot culpa vostra, i no pas un estat d’estupidesa generalitzat.
5 de nov. 2008
Assassinat a Casa Tarradellas (I)
Aquest és l’esfereïdor comentari d’en Miquel Tarradellas i Vilaplana (Vic - 1997), segons ens comenten fonts policials, després de trobar el cos sense vida de la seva àvia, Angeleta Bonaigua i Ripoll (Addis Abeba, Etiòpia - 1945), al dormitori de la Masia Tarradellas, a la pica del lavabo de la planta baixa, a la capsa de les diapositives del viatge a Fàtima del 1969, al moble bar, al fons d’un pot de maionesa light, entre la roba per rentar, al rebost - entre els pots de tomàquet confitat -, a sota el TDT, al costat d’unes sobres de pollastre a la nevera i, finalment, formant part del farcit d’uns canelons que s’han venut a Sant Quirze de Besora avui pel matí.
Es desconeix quan s’ha comès la brutal fragmentació de la víctima. L’Angeleta va ser vista per últim cop ajusticiant a la plaça del poble uns immigrants Peruans, acusats de consumir pizzes Campofrio. Això va ser ahir al matí ben d’hora mentre el senyor Cuní ajusticiava en directe la Lídia Heredia, a causa d’un imperdonable error de pronominalització.
Les forces policials han iniciat amb diligència la investigació per tal de descobrir l’autor de l’assassinat. Tot i que el sumari és confidencial, la policia sospita que l’assassí segueix algun tipus de dieta baixa en calories, per la qüestió de la maionesa light. També creuen que, considerant que l’homicida es va passejar amb impunitat durant hores esquarterant l’Angeleta i elaborant un farcit de canelons d’una qualitat més que raonable, probablement tenia algun tipus de facilitat per accedir a la Masia Tarradellas, a part d’una notable quantitat de temps lliure.
Per altra banda, la policia investiga si el fet que l’Angeleta transferís tota al seva fortuna personal a un compte de Tanzània, que enviés copies per triplicat del seu testament a tots els membres de la família, que plantes arbre o que deixés un camí de papers de diari per l’interior de la casa per tal que l’assassí no deixés el terra fet un fàstic; pot tenir algun tipus de relació directa amb el crim. Desafortunadament, els indicis no són gaire clars i sembla que la hipòtesi d’un homicidi irracional i no premeditat s’imposa.
La família Tarradellas no ha volgut fer declaracions i es mostra consternada pel fet. Arcadi Tarradellas i Schopenhauer (Gurb, 1942), marit de la víctima i president de l’Imperi Tarradellas, tornava a la Masia després d’una esgotadora jornada de putes a la carretera de la Jonquera. Pel camí de tornada a Osona, va recollir el seu net Miquel, que més tard seria l’autor del macabre descobriment.
En arribar a la masia familiar, l’Arcadi anà directament a tallar fuet - perdó, espetec - al porxo de la masia. Al cap de 3 hores en Miquel va avisar que la seva àvia havia desenvolupat una solució de baixa tecnologia per experimentar quelcom semblant a l’omnisciència. Es va beure el Colacao i van trucar a la policia.
El marit de la víctima no vol fer declaracions. Els fills del matrimoni han aterrat aquesta tarda a l’Aeroport Internacional d’Osona, procedents de l’estranger - on eren en missió comercial -, per tal de sumar-se al dol familiar.
El Virrei d’Osona ha declarat 1 setmana de dol oficial i que es sacrifiquin 47 milions de garrins - el màxim permès per a usos no alimentaris - en honor de la víctima.