Blocs Electorals

A Tv3 existeixen dues tradicions que es remunten a temps immemorials: insistir a donar feina a en Pichi Alonso i queixar-se dels blocs electorals.

Com que vinc de la LOGSE i no TINK n PuTa IdEa dl Km DiK, no incidiré excessivament en els motius de merda raonables que la Corpo esgrimeix contra tal injustícia. No m'estaré de dir, però, que és curiós que aquesta gent que caga Pulitzers siguin els mateixos que ho flipen durant 3 minuts amb l'últim gol de'n Messi o, també, amb una performance multitudinària de tres persones i una cabra on mitjançant la fusió de la dansa, el flamenc, el breakdance, l'airsoft, l'ayurveda, una beixamel massa líquida, poesia i tots, naturalment, en pilotes, aconsegueixen fer el gilipolles arribar al cor dels tres espectadors i la cabra.

Tanmateix, deixem que treballin.

El que em crida més l'atenció de tot plegat és el mitjà de protesta que trien per tal de fer-se sentir: no signar les noticies electorals dels blocs.

La reflexió que s'imposa és immediata: tv3 és un cau de titabullides. És com si davant totes les atrocitats laborals del segle XIX els nostres antecessors sindicals s'haguessin plantat en massa les fàbriques posant cara d'enfadats. O com si la CIA ignorés la sol·icitut d'amistat d'en Bin Laden al facebook després de l'11S.

Proposo, per tant, el full de ruta que al meu parer aconseguiria aglutinar la diplomàcia, la fermesa de la professió periodística, el pragmatisme i la obtenció de resultats reals a curt termini. Òbviament, permetre que en Josep Cuní els hi rebenti la cara a hòsties a tots.

Perdó, a tots i a totes.

Activisme subnormal

Quan neixes en un país mitjanament occidental, com és el cas, tard o d'hora te n'adones que menjar bollicaos a l'hora del pati no és el més corrent a Etiòpia. Ja sigui a classe d'ètica, a catequesis o a les setmanes multiculturals, mica en mica, la realitat es va materialitzant: formem part de la minoria privilegiada del planeta.

Molt bé. I ara què fem?

Doncs alguna aniran a tope amb el tercer món, uns altres compraran alguna bossa de cafè de comerç just per Nadal i, els que queden, senzillament no faran res. I tot plegat és lícit.

Però el que no és lícit és formar part de l'elit intel·lectual i treure a passejar els palestins sel·lectivament, en funció de com de guai sigui la causa. Plantar-se a les capçaleres de les manifestacions com si les haguessin muntat ells. Espolsant-se la coca de la farra de l'última nit mentre aixequen el puny i llegeixen declaracions conjuntes, que haurien de llegir gent que de veritat s'hi impliqui.

Només espero que al proper viatge com a ambaixadors de bona voluntat de l'ONU en algun simpàtic país africà se'ls hi perdin els bitllets de tornada. I que algú faci una foto a la cara de pànic que se'ls hi posa.

Perla #16

"Ets tant innecessari com la parella d'un duet amb en Joe Cocker"

El dia que em vaig fer gran

Tothom tindrà el seu dia, suposo. Quan trobes la primera feina, quan marxes de casa o bé quan dissols els teus progenitors en àcid a la banyera. Sigui com sigui, la majoria de nosaltres arriba un dia que ens mirem al mirall i podem afirmar que ens hem guanyat el dret a tenir pèls a la polla.

A mi em va arribar el dia que vaig veure una puta de la Rambla que li faltava un ull.

Tornava d'un etílic esdeveniment universitari al local més repel·lent del centre de Barcelona, és a dir, Enfants. Oscil·lava pels carrers en direcció al metro de Plaça Catalunya supurant vodka, envoltat de futurs repetidors i algun Erasmus. Assenyadament, m'arrossegava pel carrer central de la Rambla evitant la munió de putes que s'acumulen als laterals.

Llavors, precisament en un lateral, vaig divisar dos turistes -probablement britànics-, els quals arranjaven els detalls d'un intercanvi sexual remunerat. Un grup de meuques de diferent procedència es diputaven les tites anglosaxones. Jo, arribats a aquest punt, hauria pogut seguir caminat tranquil·lament, sense fer-ne cabal de la situació. Jo no tinc la culpa que una prostituta bornia cridés a plena veu "quiere meterla por el culo". M'havia de girar i veure-ho.

M'estalviaré els detalls gràfics, desagradables en general.

Allò em va trasbalsar. Quan cobrava aquella noia? Cobrava, en general? Com encerta els cumshots a la seva boca si no té perspectiva? Tenia companyes amb una sola cama, braç o pit? Tant precaritza l'ONCE els seus treballadors? I, el més important, què hi ha més enllà de coma etílic per incitar-te a mantenir un affair amb un ésser així?

Aquell dia vaig entendre que els meus pares ja no hi eren per protegir-me de les maldats del món. Només jo em podia defensar dels perills que m'esperaven en la meva aventura barcelonina. Jo era l'alfa.

I així va se com em vaig fer gran.

Stephen Hawking Dixit

Fa pocs dies Stephen Hawking afirmà que, arran dels nous coneixements adquirits per la física moderna, la creació de l'Univers - Big Bang - es pot considerar com una conseqüència de les lleis de la física, excloent així qualsevol possibilitat d'un ésser creador al principi dels temps.

Probablement, notareu que l'afirmació del científic britànic no és innovadora en cap sentit. Tanmateix, les seves declaracions han tingut repercussió a forces mitjans generalistes. Per tant, ens trobem davant la típica qüestió que el que és important no és el que es diu sinó qui ho diu. I això, en certa manera, és trist.

Tot i això, tampoc culparé als mitjans de falta de professionalitat. No es pot esperar gaire de qui considera a l'Eduard Punset un divulgador científic rigorós.

En comptes d'això el que proposo es utilitzar al tirada mediàtica i el plus de credibilitat d'Stephen Hawking per tal de difondre coneixements vitals pel gran públic. Aquests podrien ser els titulars:

"Stephen Hawking afirma que els pizzes del telepizza són una puta merda"

"Stephen Hawking, al seu últim llibre, conclou que Inception està bé, però que tampoc n'hi ha per tant"

"Les Putes de la Rambla són un risc per la supervivència de la raça humana"

"Hi he pensat molt. Realment crec que els nens imbècils no milloraran per molts ordinadors i tablets que els posin a les aules"

"Stephen Hawking veu improbable que civilitzacions extraterrestres hagin visitat el planeta en el pasat. Tot i això, si vinguessin, veu molt probable que volguessin parlar amb en Guardiola"

"Hem de colonitzar altres planetes per protegir l'espècie humana de desastres planetaris i el reaggeton"

"Si pogués caminar mataria tots els homeòpates"

Sweet Child O'Mine

He vist coses que no us creuríeu. Atacar naus en flames més enllà d'Orio. He vist raigs C brillar en la foscor a prop de la porta de Tanhauser. I això només és el començament.

He vist el Camp nou embogir amb where the streets have no name. Amb Born to Run. Fins i tot he vist els Manel no fent embogir res en particular, mentre toquen l'ukelele.

He vist a Ronaldinho avocar la seva carrera al desastre. Al Barça guanyar 6 copes. Un vagó de metro, en direcció a la celebració de canaletes, embogit corejant el nom de Gudjonhsen. He vist en Guardiola, i ell m'ha mira't, i ara sóc més llest i mes guapo i follo més i l'al·lopècia em queda bé.

He vist el meu pis net, després de mesos de tragèdia. I el microones i el forn. He vist una família de trols marxar de sota la nevera, massa net ara.

He vist moltes coses, però mai he vist la humanitat tant denigrada com després de presenciar a una trentena de senyors de mitjana edat, probablement persones assenyades a la seva feina i pilars de la societat, embogint amb el solo de Sweet Child O'Mine.

Reivindicacions del Col·lectiu ninja de Catalunya (2)

(sèrie ninja 1, 2, 3, 4 )

Estimat Poble de Catalunya,

Apel·lem a la vostra comprensió i suport incondicional. Durant generacions, heu ignorat amb molta deferència les nostres insistents activitats criminals, conscients com sou que fem volteretes cap enrere pel vostre bé. Us ho agraïm profundament.

Dit això, la Hannah Montana és un puton.

AIXÒ NO ES POT CONSENTIR.

Obligats com estem a buscar alternatives a la precarietat econòmica en la qual el tripartit ens ha avocat, hem hagut d'entrar en la indústria del porno de segona mà. Mai ens hem caracteritzar per la nostra elevada moral però, revendre col·leccions de porno alemany, no ens omple de joia precisament. Sigui com sigui, davant la impossibilitat de continuar alimentant els nostres fills amb cartrons sucats amb anticongelant, hem decidit seguir aquesta via per obtenir ingressos. Recol·lectem el material de les nostres víctimes i el venem a preus molt atractius. Si bé al principi el nostre catàleg era poc ortodox, amb un excés de pornografia casolana de poca qualitat artística, amb el temps hem millorat el repertori amb una sel·lecció de les actrius porno més reconegudes internacionalment.

Per tant, estimat poble de Catalunya, entendreu la greu intromissió professional a la qual ens veiem sotmesos. A partir d'ara els adolescents, i no tant adolescents, es poden masturbar amb el Disney Channel i la SupePop. I l'horitzó pot ser aterrador. Super 3, Pocoyo, els Bobobobs. Aterrador.

AIXÒ NO ES POT CONSENTIR.

Exigim suport institucional per garantir la nostra activitat econòmica en el camp de la satisfacció introspectiva. Que una adolescent es pinti els ulls de negre es toqui els pits lascivament als concerts no la acredita suficientment. Quan demostri mestratge en el domini de diverses polles simultàniament, dobles penetracions i vexacions diverses, en tornem a parlar. Però ara per ara, és una intrusa que priva de menjar als nostres fills.

Entenem que la competència és bona pel negoci. Estimula la creativitat, aporta solucions imaginatives i dil·lata els esfínters. Però cal establir unes normes de joc justes per a tots. La masturbació masculina adolescent és un tema molt seriós, que Catalunya no es pot prendre a la lleugera.

Visca Catalunya

Col·lectiu Ninja de Catalunya