En un intent d'aconseguir un cert repunt d'audiència al programa Ànima, els productors han decidit entrevistar un ninja. Bibiana Ballbè i el genial Toni Puntí dirigeixen l'entrevista.
(BB): Avui tenim com a convidat un personatge molt especial. Embolcallat d'un necessari anonimat i provinent de la cultura més underground del país. Què hi ha darrera de la seva mascara negra?
(TP): Bona pregunta Bibiana. Deixem que sigui ell mateix qui ens ho desvetlli. Benvingut senyor Ninja. És un honor tenir-lo per aquí.
La càmara canvia a un pla curt d'un ninja força estàndard.
(N): Sí, ja. Un moment.
El ninja s'aixeca i trenca el coll a en Toni Puntí.
(BB): Gràcies.
(N): De res.
(BB): Bé. Per als espectadors que no estan familiaritzats amb la teva obra, com et definiries?
(N): Bé, mato gent.
Pla curt del cadàver d'en Toni Puntí.
(BB): Però, en què es bassa la teva essència? Què fa especial la teva obra?
(N): És una pregunta molt interessant Bibiana, i me n'alegro que me la facis. Des de sempre ha existit el convenciment entre el pensament ninja que com més discretes i subtils fossin les nostres accions, millor. Però el món és una cosa meravellosa, és bonic, tot pot ser estètic. Jo no em refugio en vells pragmatismes. Em declaro en rebel·lió davant tot això: experimento i, sobretot, improviso. Suposo que estaràs al corrent de la meva performance amb napalm. Va ser un experiment artístic encantador. Va començar com un clàssic assassinat per desnucament, però va acabar derivant en una massacre de foc amb violacions incloses. Fins i tot vaig experimentar pel mig amb una polidora industrial de metalls. Els resultats no van ser discrets, sincerament, però van ser meravellosos.
(BB): Llavors, et reconeixes com una persona amb estil, creativa, valenta i oberta a altres possibilitats artístiques?
(N): No, de fet em reconec com una persona força inepte en la meva feina que cobreix la seva incapacitat per fer les coses com cal amb una adequada retòrica encaminada, com molt bé sabràs, a transmutar la merda en or i allò mediocre en excepcional. Per tal d'aconseguir-ho m'embolcallo d'una aura de pretensiosa superioritat moral, estètica i intel·lectual que em fa extremadament atractiu per les masses que busquen autoafirmar-se de manera superficial, cap enfora i que projecten únicament, de fet, una notable buidor d'idees.
Un silenci incòmode.
(BB): No crec pas que t'haguéssim convidat per aixafar-nos el negoci.
(N): Estimada Bibiana, et puc assegurar que mai tindràs tanta audiència com avui.
Un altre silenci incòmode.
Pla del cadàver d'en Toni Punti mentre la Pilar Rahola i una rata competeixen ferotgement per consumir les seves entranyes.
(BB): Avui tenim com a convidat un personatge molt especial. Embolcallat d'un necessari anonimat i provinent de la cultura més underground del país. Què hi ha darrera de la seva mascara negra?
(TP): Bona pregunta Bibiana. Deixem que sigui ell mateix qui ens ho desvetlli. Benvingut senyor Ninja. És un honor tenir-lo per aquí.
La càmara canvia a un pla curt d'un ninja força estàndard.
(N): Sí, ja. Un moment.
El ninja s'aixeca i trenca el coll a en Toni Puntí.
(BB): Gràcies.
(N): De res.
(BB): Bé. Per als espectadors que no estan familiaritzats amb la teva obra, com et definiries?
(N): Bé, mato gent.
Pla curt del cadàver d'en Toni Puntí.
(BB): Però, en què es bassa la teva essència? Què fa especial la teva obra?
(N): És una pregunta molt interessant Bibiana, i me n'alegro que me la facis. Des de sempre ha existit el convenciment entre el pensament ninja que com més discretes i subtils fossin les nostres accions, millor. Però el món és una cosa meravellosa, és bonic, tot pot ser estètic. Jo no em refugio en vells pragmatismes. Em declaro en rebel·lió davant tot això: experimento i, sobretot, improviso. Suposo que estaràs al corrent de la meva performance amb napalm. Va ser un experiment artístic encantador. Va començar com un clàssic assassinat per desnucament, però va acabar derivant en una massacre de foc amb violacions incloses. Fins i tot vaig experimentar pel mig amb una polidora industrial de metalls. Els resultats no van ser discrets, sincerament, però van ser meravellosos.
(BB): Llavors, et reconeixes com una persona amb estil, creativa, valenta i oberta a altres possibilitats artístiques?
(N): No, de fet em reconec com una persona força inepte en la meva feina que cobreix la seva incapacitat per fer les coses com cal amb una adequada retòrica encaminada, com molt bé sabràs, a transmutar la merda en or i allò mediocre en excepcional. Per tal d'aconseguir-ho m'embolcallo d'una aura de pretensiosa superioritat moral, estètica i intel·lectual que em fa extremadament atractiu per les masses que busquen autoafirmar-se de manera superficial, cap enfora i que projecten únicament, de fet, una notable buidor d'idees.
Un silenci incòmode.
(BB): No crec pas que t'haguéssim convidat per aixafar-nos el negoci.
(N): Estimada Bibiana, et puc assegurar que mai tindràs tanta audiència com avui.
Un altre silenci incòmode.
Pla del cadàver d'en Toni Punti mentre la Pilar Rahola i una rata competeixen ferotgement per consumir les seves entranyes.
(N): Sí, això seria una bona imatge de silenci.
4 comentaris:
Ovatio.
Hòstia, voldria saber si hi ha ninjes catalans a l'exili (entengui's fora de les fronteres catalanes) i si en el proper capítol d'"Afers Estrangers" el Mikimoto (que així es diu, tot i que ell no vulgui), pot anar a trobar-ne un.
Jo me'n demanaré un per Reis. Molen força els ninjes.
(I, per cert, la Bibiana aquesta que mengi alguna cosa més que enciam i "llugurts" desnatats 0% materia grassa, si per cas.)
M'ha fet molta gràcia l'entrevista, i m'ha sorprès molt gratament l'alt nivell cultural que demostra aquest ninja, trobo que és un gran orador. Ara bé, com que ho sap, em sembla que s'ho té una mica cregut...
Yeral, no em parlis de la bibiana, que em poso tonto.
XeXu, una mica no, absolutament cregut. En aquest blog no estem per termes mitjans. L'holocaust o teletubbielandia.
Publica un comentari a l'entrada