23 de jul. 2007

Reivindicacions del Col·lectiu Ninja de Catalunya

El col·lectiu Ninja de Catalunya - reunit amb caràcter d’urgència - ha elaborat aquest document informatiu, que ha rebut el vist i plau dels nostre il·lustre Consell de Savis, lloats siguin tots ells. L’objectiu és que societat catalana pugui tenir informació sobres les justes reivindicacions del nostre col·lectiu, tan nostrat i arrelat en les nostres terres.

En primer lloc, exigim que els polítics facin via en la històrica reivindicació que l’ofici de ninja sigui considerat com a tal, un ofici, i no pas com una activitat al marge de la societat , com les prostitutes, els organitzadors de baralles de gossos, militars i amos de videoclub. Som ninjes sanguinaris i entrenats en el mil·lenari art del ninjitsu, la meditació, el maneig de l’espasa i fem unes creps boníssimes. Tot i això, també som pares i mares de famílies. Pares i mares que volem poder tenir un número de la seguretat social i un metge de capçalera. Estem farts d’haver de guarir els nostres fills amb arrels medicinals que prèviament hem mastegat durant mitja hora. Exigim, com a ciutadans que som, accedir als mateixos serveis que la resta de la població.

En segon lloc, considerem que no se’ns tracta amb el respecte que mereixem. Probablement això és degut a l’ancestral mala imatge que els ninjes hem tingut pels catalans, imatge que ha anat degenerant amb el temps, sense que els nostres polítics hagin fet res per impedir-ho. Que li semblaria a un policia que se’n riguessin del seu uniforme? O a un metge? O un jutge? Llavors, perquè hem de consentir nosaltres l’escarni públic a causa del nostre uniforme de treball? Proposem que en aquest sentit l’administració emprengui mesures de caràcter educatiu, des de la infància, per tal de lluitar contra aquest clixé. Mitjançant llibres, contes i documentals, amb els quals estarem encantats de col·laborar, aconseguirem que la societat ens prengui amb serietat.

En tercer i últim lloc, és de coneixement general que la nostra feina no és pas fàcil. Reconeixem la gran onada de treballadors no qualificats que contribueixen a disminuir la qualitat dels serveis i prendrem les mesures adients al respecte. Però, així ho considera el col·lectiu Ninja, la poca col·laboració que trobem per part de la gent a morir brutalment sota les nostres katanes ens sembla indignant. No hi ha res més frustrant per al un professional, de qualsevol tipus, no poder desenvolupar amb normalitat l’activitat per a la qual s’ha preparat durament durant molts anys. No podem consentir, pel bé de l’ofici, que les nostres víctimes no facin més que ruixar-nos amb sprays de defensa, llençar-nos els gossos o, fins i tot, que ens disparin. Fins a quins nivells arribarà la inseguretat en la nostra feina? Des del Col·lectiu Ninja, proposem tornar al model tradicional d’assassinat ninja, en el qual la víctima plora com una nena abans de morir i els ninjes fugim de l’escena fent volteretes cap enrera.

Dit això, no ens queda més que emplaçar als nostres polítics i a la societat catalana aque reflexionin sobre la complicada situació de la nostra professió. Esperen doncs, que aquestes reivindicacions donin el seu fruit i siguin com una mena la petita espurna que permeti aconseguir, d’una vegada per totes, millores que any rera any els diferents governs ens han anat prometent. Promeses que sempre queien en sac buit un cop s’havia exterminat a qui s’havia encarregat i les eleccions passaven. I així successivament.

Visca Catalunya.

Col·lectiu Ninja de Catalunya,

20 juliol del 2007, Cova Secreta Ninja de Catalunya - Barcelona

3 comentaris:

perdedor ha dit...

On s'ha de firmar?

Fa temps que ho penso, jo: "Coi, per què els ninjes no tornen al model tradicional d'assassinat ninja?"

Prometo que el Ple Municipal de la Vila del Pingüí ho tractarà a la propera reunió. Serem l'Isla Tortuga dels ninjes catalans.

leanan ha dit...

si l'altre dia et vaig dir "iuju", avui només et puc dir

bra-vo!

Iósódéu ha dit...

Aquest comunicat és digne del SEPLA.
Els ninjes són unes nenes.
He dit.