Técniques arcanes per lluitar contra alitòsics que no capten les indirectes

Entenent l'Alitosi com l'equivalent a tenir la depuradora del Besós per estomac, m'entretindré a detallar una sèrie de tècniques, basades en l'experiència i infal·libles totes elles, encaminades a lluitar contra l'Alitosi - encarnada en éssers desafortunadament propers -sense haver de fer allò tant avorrit de la pedagogia i explicar les coses amb bones paraules.


1 - Abocar un galó ( ni més ni menys ) d'Acid Nítric directament a la boca de l'alitòsic en qüestió. Tècnica especialment recomanada si l'alitòsic no és amic teu i et dius Hitler.

2 - Anar a visitar la mare del subjecte. Escupir-li als macarrons i fer-la sentir malament. Aprofitar la confusió per furtar alguna cosa, el TDT, per exemple. Revendre'l. Fer servir els diners per comprar quantitats ingents de Hals i Smints. Implorar a Déu una intoxicació aguda.

3 - Il·luminar el cel estrellat amb l'encesa - via mistu, encenedor, etc - del torrent de gasos inflamables provinents de l'estomac de l'alitòsic. Aprofitar l'esdeveniment per avançar en la tecnologia necessària per assolir la fita de la fusió freda.

4 - Substituir-li el raspall de dents per l'escombreta del vàter i suggerir-li que tampoc notarà tant la diferència.

5 - Capturar l'alitòsic. Pegar-lo una mica. Fer-li ingerir uns 5 o 6 quilos d'all i oli notablement concentrat. Deixar-lo respirar. Un parell de quilos de salsa romesco. Obturar totes les vies de sortida - repeteixo, totes - per evitar una sortida alegre dels gasos generats que ens abocarien irremeiablement a l'era de l'esplendor dels escarabats i les rates. Deixar-lo fermentar entre mitja i una hora a temperatura ambient. Mantenir una distància prudencial i observar els focs artificials. Al·legar davant les autoritats que vas ser respectuós amb el medi ambient.

6 - Fer-lo jugar al clàssic joc d'agafar una poma en un cubell d'aigua, amb molts nens de públic. Observar com aquests fugen esperitats quan, per una banda, l'aigua comença a entrar en ebullició i , per l'altra, quan la poma se salta unes quantes lleis evolucionistes i biológiques i decideix evolucionar ella soleta cap a Velociraptor en pocs segons per defensar-se del trist destí que li espera. Presenciar una batalla a mort, animar al Velociraptor. Envoltar-te de nens tendres per si el Velociraptor guanya i necessites un coixí de seguretat per iniciar la fugida.

7 - Fer un Treball de Fi de Carrera aplicant un mètode per fer compost a la boca de l'alitòsic.

8 - Fer-li notar a l'alitòsic que no és gaire normal que se li formin perles naturals a sota de la llengua.

9 - Anar a un restaurant japonès i obligar al cuiner - a punta de pistola, si fa falta - a preparar-li un peix globus - aquell verinós - en cru, i amb tot el verí al seu lloc. Servir-li. Veure com el peix globus ressucita i carda el camp de la taula.

10 - Fer enlairar un globus aerostàtic fent servir el teu amic alitòsic a mode de torxa. Gravar la proesa i penjar-la al youtube.

11- Buscar-li una cita, amb una noia que sigui pràcticament perfecta segons els cánons de la MTV. Organitzar un sopar romàntic. Cronometrar els segons que la pobra noia triga a venir cap a tu corrents per jurar assassinar a tota la teva família, per ser el causant d'organitzar tant infame cita. Tranquilitzar-te al pensar que és una noia perfecta segons els canons de la MTV, per tant, probablament subnormal. Comprovar a posteriori com, per la comunicació boca a boca entre noies, l'alitòsic es queda sense sexe pels segles dels segles.

12 - Aconseguir que l'alitòsic es vagi a confessar. Gaudir amb l'espectacle del capella escapant-se del cubicle perdent la fe pel camí. Explicar-li tot l'esdeveniment a l'àvia més cristiana de l'alitòsic.

13 - Fer-te astrofísic i lucrar-te estudiant la formació i el desenvolupament de les estrelles a partir dels gasos estomacals de l'alitòsic.

14 - Gravar en vídeo com un exèrcit de Trolls de les Cavernes intenta sortir-li de la boca.

15 - Per servir el paladar de l'alitòsic coma decorats per les escenes del futur de la següent pel·licula basada en la saga Terminator.

16 - Recordar-li que no té xicota.

17 - Recordar-li que els seus pares el van abandonar a les portes d'un Zoo.

18 - Promoure una campanya de Greenpeace acusant-lo de ser una font de pluja àcida.

19 - Convèncer l'alitòsic perquè es renti les dents. Aconseguir que s'ho prengui seriosament. Aprofitar per invertir en Colgate i Signal i dedicar-te a viure de renda la resta de la teva vida.

20 - Fer-lo sentir malament perquè quan xerres amb ell per l'Skype et salta l'antivirus. Fer-li pagar el tractament psicològic que se li hagut de donar al router perquè torni a recuperar el senderi.


Naturalment, estimats amics, aquest text és una exageració.

Amb to el meu amor cap a la gent que pateix d'alitòsi.

Mua!

Invasió 8 (3)

Una Història d'Invasors Enamorats, en 3 actes.

Aquest és el tercer, i l'últim.

Més cèlebres invasions a
http://invasio.blogspot.com

Invasió 8 (2)

Una Història d'Invasors Enamorats, en 3 actes.

Aquest és el segon.

Més cèlebres invasions a
http://invasio.blogspot.com

Invasió 8 ( 1 )

Invasió 8 (1)

Una Història d'Invasors Enamorats, en 3 actes.

Aquest és el primer.

Més cèlebres invasions a
http://invasio.blogspot.com

Els meus Pecats Capitals

Jo, d’aquestes coses (pecats capitals), en tinc en una mesura raonable. Ho dic en el sentit que tots els observadors neutrals em pronostiquen una entrada plàcida al regne dels cels, acompanyada d’una picada d’ulls de complicitat per part del - perdoneu-me la vulgaritat - segurata en funcions. Així una mica com dient: “Tranquil, que tots n’hem fetes d’aquestes”.

No obstant això, i parlant des de la tranquil·litat que atorga el fet de tenir la més que documentada entrada als cels assegurada, podria passar a comentar breument, i amb aquest estil literari tant notablement sexy que em caracteritza, els meus Pecats Capitals.

Només per riure una estona.

Per començar, no amagaré al meu selecte públic les meves ànsies genocides. No fa falta cap Déu guai i totpoderós - i suposo que això és una generalització - per dictar cap llei al respecte de les terribles atrocitats, dolors, tortures i putades en general que per justícia - repeteixo, per justícia - s’haurien d’aplicar a tots aquests nois i noies que escolten música pel mòbil obviant la utilització dels més que necessaris, en aquests casos, auriculars. Des de l’electrocució anal fins a la immersió completa en Cillit Bang, passant pel ja clàssic “passar la cara per un ratllador de formatge”; tots aquests em semblarien càstigs justos, proporcionats i respectuosos amb el medi ambient. Això deu ser l’Odi.

Respecte l’Ira, bé, crec que ja s’ha escrit suficient literatura pèssima i autocompassiva sobre la Renfe o sigui que, estimats amics, passaré directament a l’enveja.

L’Enveja tampoc és res de l’altre món. No veig res de dolent en voler ser en Keith Richards i disposar d’un exèrcit organitzat de prostitutes disposades - alegrement - a esmorteir amb els seus turgents cossos la meva brutal caiguda des del cocoter més pròxim. Per no parlar de les drogues. Per Déu, no parlem de les drogues.

Suposo que el que vindria després de la caiguda, després d’haver trencat el gel amb les prostitutes, es podria enllaçar amb la Luxuria.

Només me’n falten tres, de pecats

La Gula no és culpa meva. Jo no tinc la culpa que uns teutons despietats i sense cor - en pèrfida i estreta relació amb Llucifer i, probablement, Hitler - hagin combinat les mels més dolces del paradís per fer-ne Schocko - Bons, venent-te’ls a un preu irrisori i - mireu que fills de puta que són - embolicant-los amb un simpàtic i adorable embolcall de color blanc i taronja, que desperta les més tendres pulsions infantils d’aquesta semi - persona que soc jo, jugant així amb els meus records i sentiments. I, de passada, organitzant una Rave Party massiva de greixos saturats a les meves coronaries. Objectivament, jo no en tinc la culpa.

Quant a l’Avarícia, considero que la meva ingent i laboriosa tasca d’acumulació de tot el porno mundial, en un futur proper, es veurà reconeguda en la seva justa mesura per la civilització occidental i, espero, em dignifiquin el nom en nombroses places, carrers, entrades a la Viquipèdia i, com a mínim, algun musical de qualitat mitjana.

Dites totes aquestes coses, només em queda purgar de veritat. Ara és quan s’ha de parlar de la Mandra i, per tant, quan s’ha de dir que està estretament relacionada amb el fet que a aquest blog s’hi hagin estat criant teranyines, lianes i reposicions de Verano Azul durant els últims 6 mesos.

Llavors, no em queda més que demanar perdó.

Oh Déu meu, perdona’m a mi amb el mateix curiós sentit comú amb què el teu fill va perdonar a les amables persones que el van sotmetre a tortures que farien aixecar , com a mínim, una cella al mateix Chuck Norris. Perdona’m i fes la vista grossa quan em toqui entrar, en pau, al regne dels cels.

Per suposat, tinc més de 18 anys, vaig amb una noia alemanya borratxa que no conec agafada del braç i, puc afirmar, que el que porto als peus no acabem de ser del tot unes bambes.

I no, no acostumo a portar el VIP.

Moments espectacularment estúpids que he representat aquest estiu

Més o menys finalitzat l’estiu, i com a retrospectiva, senyalaré tot un seguit d’esdeveniments dels quals se n’extreu que la diferència entre jo - persona - i una puta ameba pot ser molt minsa.

I no. No tinc cap mena de respecte envers les amebes.

- Atrevir-me a furgar-me el nas amb un dit que prèviament havia entrat en contacte amb l’anomenada salsa tabasco. Des d’aquell moment, tinc els llagrimals en alegre i permanent degoteig fins - espero - el dia del Judici Final.

- En la meva incansable tasca de destrossar-me els llagrimals, anar a una platja de la Costa Brava un dia de forta tramuntana. No cal dir que va ser un dia inoblidable.

- Llevar-me del llit, dirigir-me cap a la nevera i contemplar amb sorpresa com aquesta ha desaparegut. Trigar uns 30 segons a adonar-me que estava intentant trobar la nevera - normalment a les cuines - al lavabo.

- En un atac d’inconsciència acceptar una aposta consistent a veure qui es menja el gelat més ràpid. Agonitzar amb el cap a punt de rebentar durant 5 minuts. Reincidir el dia següent.

- Buscar crítiques per Internet de la pel·lícula Transformers. Fer finta d’anar-la a veure i fer-me enrere en l’últim moment. Un espectacle lamentable, el meu. La peli, no sé.

- Intentar esbrinar el Sentit de l’Univers, la Vida i totes les Altres coses. Buscar informació a la Viquipèdia sobre els mormons.

- Anar a una discoteca plena a rebentar d’estrangeres i franceses i no lligar. Sortir de la mateixa discoteca amb 30 euros menys a la butxaca.

- Buscar la demostració matemàtica que 0.999... = 1. Trobar-la. I ja en la dinàmica de coses absurdes, proposar-me fer abdominals.

- Distribuir les meves activitats diàries en funció dels horaris d’emissió de Family Guy i Futurama.

- I, sobretot, obrir aquest blog.

I aquestes són aquelles petites coses que caracteritzen a les putes amebes.

Diàleg #3

En un menjador, mentre els comensals s’afanyen a enllestir amb les postres. Bé, uns més que altres. I entre tot aquest dolç enrenou algú havia de fer un comentari desafortunat. Com ha mínim ho intenta

- Però iaia... tu a l’avi li fas...? - diu un nen, però calla a causa d’una potent clatellada.

- Tanca la boca nen del dimoni! - diu una àvia, irada - És ben bé que el teu tiet és imbècil per explicar-te com van aquestes marranades!

El tiet aixeca una cella.

- Au va, si serà culpa meva al final. Jo només li he confirmat una expressió que ha sentit pel carrer i que, no t'enganyis, ja sabia - fa una pausa i es mira la seva mare, que és l’àvia - Que l’any que ve se’n va a l’institut mare i haurà d’enfrontar-se a exèrcits de drogates, camells i proxenetes! Més val que hi vagi informat.

A tot això l’avi, que també volta per aquí decideix dir-hi la seva.

- No noiet, no. L’àvia no em fa una mamada des que en Franco es va morir i d’això ja fa temps - diu, amb un sospir.

L’àvia explota.

- Seràs fill de puta - li diu al seu home - com es nota que no tu no et notes l’olor a resclosit que fa.

Aquí comença una acalorada discussió. El tiet i la seva dona, la tieta, s’emporten al nen autodidacta a una altra banda, ja que el matrimoni senior necessita espai per discutir.

- No pateixis nano, es cridaran una mica, es demanaran el divorci i després, al cap d’un parell d’hores, se n’enrecordaran de l’estima que es tenen i faran les paus - diu el tiet - tot i això, hauries d’intentat no incitar aquests espectacles. Sobretot quan, com en aquest cas, ho fas a propòsit.

El nen se’l mira amb cara de pena.

- Sí, sí, em pots mirar com vulguis però tu i jo sabem que has anat a picar l’àvia a propòsit. Reconec que és força divertit però no em queda més remei que castigar-te.

- Però si tu no ets la meva mare! - protesta el nen.

- Cert, però soc el que més s’hi assembla o sigui que t’hauràs de fotre. A l’habitació i a callar.

El nen se’n va, emprenyat, maquinant un pla per destruir el seu tiet.

El tiet i la tieta es queden sols, llavors.

- Déu n’hi do amb la família progre... - diu la tieta.

- Sí, és ja una tradició que el nen abusi de la seva condició de nen als dinars i ens surti amb aquestes bombes - s’ho pensa un moment - suposo que a l’edat mitjana li haurien cardat un parell d’hòsties però aquí el que faig és enviar-lo a l’habitació perquè pugi accedir fàcilment a tot el porno d’internet. Bé, tot sigui en nom de la família liberal.

- Doncs si vols que et digui la veritat, no em semblaria malament això de permetre les agressions físiques, per exemple al treball. Els meus subordinats ja son immunes a les meves paraules amenaçadores.

- Això és perquè en el fons ets encantadora, i a la feina vulguis que no, se t’escapa- diu l’home.

Riuen i es fan un petó.

- Serà això, el meu encant innat. De totes maneres n’hi ha un, en Joan, que es mereixeria especialment que el sotmetés a treballs forçats. - la tieta mira cap enlaire - Tinc el seu sentit de l’humor travessat. Per no comentar la seva tendència a fer les coses al revés de com se li manen.

- Toca-li el cul - diu convençut l’home.

- Perdona?

- Que li toquis el cul - es referma - dóna-li a un home l’expectativa de cardar i el tindràs menjant de la teva mà.

Tots dos es queden mirant.

- Realment, el que veniu de famílies progres adinerades sou diabòlics - diu ella, amb una expressió d’aquelles que deixa ben clar que li agrada el que veu davant

- Bé, ja saps que aquest és el meu principal encant. - diu ell, amb la seva mirada més diabòlica.

- Doncs sí.

Aleshores ells dos es tanquen en una habitació, mentre dos avis discuteixen i un nen d’11 anys busca esquemes de bombes per internet.