Perla #5

"Si en comptes d'alcohol a les discoteques es vengués cloroform, otro gallo cantaria"

Coses que vaig aprendre quan vaig anar a veure Titanic

No cal dir-ho, esdeveniment clau que va configurar la meva encantadora personalitat*.


1) En cas de naufragi, s'ha de tenir en compte la força de succió que el vaixell enfonsat exerceix cap a les profunditats oceàniques. Per tant, és intel·ligent llençar-se a l'aigua hores abans i esperar confortablement la mort - a uns agradable 4ºC - mentre s'admira l'horitzó, en comptes de deixar-ho per l'últim moment i ser succionat cap avall, fet el qual, presumiblement no ha de ser gaire agradable.


2) Els cossos recreats digitalment mentre xoquen alegrement contra l'hèlix a l'aire del transantlàntic tenen, qui ho hauria de dir, un efecte còmic considerable a la sala on es projecta la pel·lícula.


3) Crec que tots pensem que hi havia lloc per a 2 en aquell tauló de fusta, però desafortunadament en Jack va portar la seva cavallerositat una mica massa enllà.


4) Tots estarem d'acord, també, que en el fons no va ser desafortunat que en Jack passés a formar part de la bioquímica dels oceans. Feia una mica de ràbia.


5) Per culpa d'aquesta puta peli tota una generació d'estudiants va haver de cantar la puta cançó de la Celine Dion a classe d'anglès.


6) Tampoc t'has de preocupar gaire en cas de naufragi. Segons el tempo de la pel·lícula, tens temps a formar una família, treure't diverses carreres - Cum Laude -, complir els teus somnis i, en definitiva, portar una vida plena abans el vaixell no acabi d'enfonsar-se.


7) Surts del cinema preocupat ja que... què li deu haver passat al tio que va fer Terminator que fos tant greu com per acabar fent aquesta pel·licula? Un misteri.


8) Convèncer a una noia perquè es deixi dibuixar en boles és, això sembla, una bona tàctica per lligar. Tot i que, tinc la sensació que un estudi empíric i nombroses hòsties apuntarien cap a la direcció oposada.


9) Ja des dels seus origens, això de cardar dins els cotxes sembla que ja s'estilava. Reafermant la teoria que per això van ser concebuts. Com Internet i els discs durs pel Porno.


10) Gràcies a aquesta peli vaig sabér que TAMBÉ era un inepte amb les noies als cinemes.



*sense comptar la mort de Paquirri, en pau descansi.

Coses que no m'agraden

Primera cosa: La Poesia


Els meus motius: No l'entenc i, en justícia, l'odio. Per altra banda, i com diria algú altre, això que pel fet d'escriure les coses en columnes sigui més estètic no ho acabo de veure. Per acabar, com a estratègia clàssica per follar s'ha vist superada àmpliament per les noves tecnologies, tals com els destil·lats, el cloroform i el control mental.

Solucions que proposo: Molts capítols de bola de drac, i fora tonteries.

-------------------------------------------------------------------------------------------------

Segona cosa: Les mongetes tendres.


Els meus motius: Déu va ser força explícit, crec jo, ficant les mongetes dins les seves respectives baines. No crec que ningú vegi natural menjar-se les bosses del Caprabo. Deixem de ser sacrílegs, deixem de donar mongetes tendres als nostres fills.

Solucions que proposo: Manipulació genètica del genoma de la mongeta per tal de manifestar símptomes similars al Còlera a qui en mengi, en forma tendra. O, execució sumària dels botiguers que en venguin.


-------------------------------------------------------------------------------------------------


Tercera cosa: Les portes obertes.


Els meus motius: Generalment, les portes, tenen com a funció delimitar els espais i podem afirmar, amb força seguretat, que la seva raó de ser és estar tancades. Sorprenentment, les portes estan dissenyades per suportar llargs períodes en estat "tancat" sense veure compromesa la seva estructura ni la salut dels qui l'envolten. Estudis seriosos demostren que no emeten cap tipus de raig maligne mentre resten tancades. Si no és important per tu tenir la porta tancada, tens opcions molt imaginatives per tal de poder viure de manera més plena la teva deficiència mental: cortines, persianes, guillotines, etc.

Solucions que proposo: Probablement, un ós bru sotmés al règim de la carxofa a cada edifici del país, seria un bon estímul per tenir les portes tancades. Uns quants zombis també servirien.


-------------------------------------------------------------------------------------------------


Quarta cosa: La gente, que es muy mala.


Els meus motius: Aquest sector de la humanitat que inclou, normalment, tota la humanitat excepte un mateix i els interlocutors del moment, és el culpable de tots els mals del món. Possiblement emparentats amb les hienes i els Trolls de les cavernes. Tot i la seva irrefutable existència física, fins ara tots els experiments han fracassat a la hora d'aïllar-ne un individu que s'identifiqui com a membre d'aquest grup. Són especialment tenaços en la seva mania de no tancar les portes.

Solucions que proposo: Sexe anal.

Com escriure un post notablement torrat (2)

Avui no m'inventaré paraules, de l'estil "ulstància".

Avui senzillament incidiré en el fet que si et mous a poc a poc, com diu la cançó, tot anirà bé. I que no és l'últim dia a la terra, ni molt menys. I que som on els carres no tenen nom De camí a l'autopista a l'infern, on els amics ens hi esperen. On tot té una cosa màgica, on tots som els campions. On volem que ens treguin fora, on volem fer.

Perquè hi ha un dur camí fins al cim del rock and roll. Un camí d'estrelles cap al cel, on desitgem que tu hi siguis. Perquè és una nit de nadal, encara que siguem al febrer, on what's going on? Perquè avui és un dia bonic, per anar a la teva llar d'Alabama. Un dia bonic, per estar baixant pel riu. Un dia bonic, perquè tot i que encara no he trobat el que estic buscant, sóc un anarquista, un anticrist.

I perquè un altre ha mossegat el pols. Perquè darrera els teus ulls blaus m'hi espera un hotel a california. On tot es veu a través de la torre de guatia. Un lloc on tot el que necessites és amor, buscar a una tal Jude i dir-li "Hey", i, sobretot, perquè amb tu o sense tu, si vols sang la tindràs.

Tot això, escrit per la banda del sargent del pebre. Secundat per la Mrs Robinson.

Amen.

Sigmund Freud in the Uncanny Realm of the Unconscious

Com ja he comentat alguna vegada, és en moments com aquests que un pot arribar a considerar que la idea dels nostres avantpassats de sortir a arrossegar-se fora dels oceans no va ser del tot dolenta.

Cortesia de Chrome Fetus Comics, el que es porta ara.

Complicacions derivades de ser un Velociraptor

Sempre que em vull posar existencial - i per tant, obviable -, obrint el meu cor, manifestant les meves inseguretats, anhels, somnis i il·lusions acabo pensant en Velociraptors i com de complicat seria, per cert, ser-ne un.

1 - No et podries disfressar de velociraptor ja que seria quelcom redundant.

2 - Acabaries devorant a la teva família humana, probablement, en algun ambient incómode, com per exemple un cinema o al Port Aventura.

3 - No podries pujar al Dragon Khan.

4 - Una incipient halitosi complicaria la teva vida social.

5 - Els petons amb llengua no serien una opció per a tu.

6 - En general, el sexe tampoc seria una opció - legalment i fisiològicament parlant- per a tu.

7 - Et sentiries utilitzat pel teus amics que només voldrien fardar de tu.

8 - Tot i que la teva participació a Gran Hermano passaria a la història per ser la primera que acaba com Déu mana - amb una massacre -, series desqualificat.

9 - No et deixarien participar al 100 metres llisos i això et faria molta ràbia.

10 - Et costaria trobar roba que et quedés bé.

11 - Hauries d'aguantar tedioses converses sobre sí mitja dotzena de Velociraptors podrien acabar amb un Tyranosaurus. I, naturalment, donar al teva opinió.

12 - Problemes gingivals inherents al fet de tenir carn en descomposició entre les dents.

13 - Els nens intentarien muntar la teva esquena i serien devorats immediatament per això. Això complicaria notablement la relació amb les seves mares.

14 - Ocuparies més de 2 seients al metro i la gent et miraria malament.

15 - Els teus amics s'oblidarien premeditadament de tu quan toqués sortir de festa.

16 - No podies jugar al Singstar. Ni, oh tragèdia, a la Wii.

17 - Tot i els teus esforços per estudiar Filosofia mai acabaries d'encaixar en la facultat.

18 - El teu únic ámic de veritat seria el Mamut de la Ciutadella, que molta conversa no té.

19 - Passaries moments certament incómodes el dia que possessis un ou.

20 - No et podries masturbar.


Quina vida més trista.

Greix bo, greix dolent

Per pocs anuncis de mantega i derivats que hàgiu vist sabreu que hi ha un greix que mola i un altre que no. El que mola és de color verd i viatja amb una cara somrient pel teu corrent sanguini mentre els teus leucòcits fan l'ona. El greix dolent és el que us pegava de petits i ,ara que sou adults, es vol fer a la vostra germana adolescent.

És a dir, avui aquí és parla de simplificacions.

El poder de les simplificacions recau en què és una manera còmoda i econòmica de sentir-nos experts en temes en els quals habitualment seriem, de manera categòrica, uns invàlids mentals. En resum, com que és molt cansat saber de tot un xic, fem servir aquestes tàctiques. Menjar entre hores engreixa, el CO2 és una cosa molt lletja, Miró mola, el Psicoanàlisis està desfasat, Coriolis és allò que fa que a l'Índia l'aigua dels lavabos giri al revés i bla bla bla.

Per altra banda, aquest art de parlar sense propietat ens permet crear frases, a cada qual més imaginativa, per tal d'expressar conceptes complicats i que, per tal de ser exposats com Déu mana, necessitarien d'ingent documentació, assajos, proves i dobles cecs per tal de desenvolupar el tema amb tota la seva magnitud.

Per exemple, "els Argentins són escòria".

Repescant el fil, m'atreveixo a postular que la nostra espècie ha prosperat per la capacitat de simplificar els conceptes ja que sinó, sense cap mena de dubte, tota la raça humana s'hauria extingit per una manca de sexe satisfactori, tot això motivat per un abominable avorriment.

Com podria sinó el nostre tendre físic de partícules lligar amb la nostra tendre estudiant d'humanitats? Com aconseguiria iniciar quelcom semblant a una conversa amb ella? Com podria navegar a través de l'oceà quàntic que els separa i arribar al seu port de versos amb rimes assonants?

"La física quàntica és com la poesia, incerta"

D'aquesta manera tots dos van tenir alguna cosa a dir-se i així va ser com el físic de partícules (que en condicions normals li esperava un futur absolutament onanista) va poder transferir els seus gens a la següent generació.

En definitiva, tot i que les simplificacions fan ràbia - especialment si afecten a camps que personalment es dominen -, pel bé de l'espècie han d'existir. O sigui que quan als vostres fills els hi demanin precisió i exactitud en els seus escrits de l'escola el millor que podeu fer és anar a cremar-los la casa del professor, per tal d'assegurar la descendència de la família.