31 d’ag. 2010

Reivindicacions del Col·lectiu ninja de Catalunya (2)

(sèrie ninja 1, 2, 3, 4 )

Estimat Poble de Catalunya,

Apel·lem a la vostra comprensió i suport incondicional. Durant generacions, heu ignorat amb molta deferència les nostres insistents activitats criminals, conscients com sou que fem volteretes cap enrere pel vostre bé. Us ho agraïm profundament.

Dit això, la Hannah Montana és un puton.

AIXÒ NO ES POT CONSENTIR.

Obligats com estem a buscar alternatives a la precarietat econòmica en la qual el tripartit ens ha avocat, hem hagut d'entrar en la indústria del porno de segona mà. Mai ens hem caracteritzar per la nostra elevada moral però, revendre col·leccions de porno alemany, no ens omple de joia precisament. Sigui com sigui, davant la impossibilitat de continuar alimentant els nostres fills amb cartrons sucats amb anticongelant, hem decidit seguir aquesta via per obtenir ingressos. Recol·lectem el material de les nostres víctimes i el venem a preus molt atractius. Si bé al principi el nostre catàleg era poc ortodox, amb un excés de pornografia casolana de poca qualitat artística, amb el temps hem millorat el repertori amb una sel·lecció de les actrius porno més reconegudes internacionalment.

Per tant, estimat poble de Catalunya, entendreu la greu intromissió professional a la qual ens veiem sotmesos. A partir d'ara els adolescents, i no tant adolescents, es poden masturbar amb el Disney Channel i la SupePop. I l'horitzó pot ser aterrador. Super 3, Pocoyo, els Bobobobs. Aterrador.

AIXÒ NO ES POT CONSENTIR.

Exigim suport institucional per garantir la nostra activitat econòmica en el camp de la satisfacció introspectiva. Que una adolescent es pinti els ulls de negre es toqui els pits lascivament als concerts no la acredita suficientment. Quan demostri mestratge en el domini de diverses polles simultàniament, dobles penetracions i vexacions diverses, en tornem a parlar. Però ara per ara, és una intrusa que priva de menjar als nostres fills.

Entenem que la competència és bona pel negoci. Estimula la creativitat, aporta solucions imaginatives i dil·lata els esfínters. Però cal establir unes normes de joc justes per a tots. La masturbació masculina adolescent és un tema molt seriós, que Catalunya no es pot prendre a la lleugera.

Visca Catalunya

Col·lectiu Ninja de Catalunya

29 d’ag. 2010

Perla #15

"Per fi, després de 48 anys, podem començar a afirmar que en Jon Bon Jovi s'està fent vell"

27 d’ag. 2010

Un Punt d'Inflexió

Un punt d'inflexió - de la teva vida, s'entén - no és només la primera vegada que et trobes una immensa polla negra de 33 cm in front of you. Això és un altre tema i molt probablement necessitarà atenció mèdica.

No.

Un punt d'inflexió és quan, voluntàriament, et tornes subnormal.

En certes ocasions, properes a alguna data especial (aniversaris, cap d'any, primers de setmana, dies parells, etc), prens certa consciència de la teva disconformitat amb certs aspectes de la teva existència. Llavors, recordes quan al teu nick del messenger hi possaves Carpe Diem i, com he comentat abans, et tornes subnormal.

Màgicament, ignorant anys i panys de configuració de la personalitat i traumes diversos, canvies. Enfocaràs les coses de manera positiva. Abraçaràs la gent i altra pornografia diversa. Moltes coses, les has pensat totes i les faràs segur, sí que sí.

Però, al final, se 't passa l'efecte de la cançó de'n Bryan Adams i tornes, com fa tothom, a queixar-se de la calor que fa aquests dies, amb més aviat poca alegria i optimisme.

Per tant, estalviem la vergonya als nostres fill i gent que ens envolta.

I Recordem les bases. Una invasió extraterrestre i el conseqüent esclavatge de la humanitat, és un punt d'inflexió. Decidir que a partir de demà t'aixecaràs cada dia amb un gran somriure, no ho és.


25 d’ag. 2010

Polítics i Fotos

Un dels hàbits més vergonyants i lamentables de la ja de per sí suficientment afussellable classe política és el tema de les fotos.

Emprant burdes tècniques d'associació positiva - fotos amb Hitler no, amb la Shakira sí - els seus assessors d'imatge intenten reforçar els valors entranyables del subjecte polític en qüestió. Pel camí queden tones i tones de vergonya aliena suficients per fer que a la Grècia Antiga s'ho pensessin una mica més això de la democràcia.

Ahir, o abans d'ahir, van alliberar a dos cooperants catalans segrestats des de feia una munió de temps. No he seguit gaire el tema, ni al principi ni al final, però em puc fer la idea que, en general, han estat putejats durant forces mesos. Feliçment però, al final, han tornat a casa seva.

M'imagino la situació. A l'avió de tornada a casa, probablement no gaire abans d'aterrar, algú els informa que es trobaran una petita recepció amb polítics. Unes paraules, un parell de fotos i a casa.

Doncs això. Moltes fotos i mitja classe política pegant-se per sortir a la foto. I com no vigilin, els hi baixen la Moreneta i en Rafa Nadal per felicitar-los.

No conec aquestes persones. Considero que probablement tenien millors coses a fer que haver de sortir al costat del President de la Generalitat tot just acabats d'aterrar. Coses que segurament els hi venien més de gust. Naturalment, voldran explicar la seva experiència i tindran moltes oportunitats i canals per fer-ho. Fins i tot, podran dialogar amb polítics per evitar que el que els hi ha passat torni a succeir. Poden fer tot això, i molt més.

Però, per molt que hi penso, no veig cap motiu raonable al fet que hagi de veure aquestes persones al costat de polítics que no tenen res interessant a dir, a part de repartir alabances i altres generalitats buides de continguts. No entenc perquè hem de suportar com els polítics treuen el cap en qualsevol esdeveniment que els interessa per imatge.

Al final serà per una qüestió d'educació, que no els engeguem a la merda.

23 d’ag. 2010

Nassim Haramein, l'Home.

Nassim Haramein és moltes coses.

Científic, astrofísic, visionari heterodox i, el meu preferit: as early as 9 years old, Nassim was already developing the basis for a unified hyperdimensional theory of matter and energy, which he eventually called the “Holofractographic Universe".

A més, fica noms xul·los a les coses.

Nassim Haramein és capaç de barrejar ufologia, egiptologia, física quàntica, espiritualitat i teologia amb una escassetat alarmant d'evidències contrastables i proves científiques. Res greu. Tanmateix, les seves conferències són amenes i sospito que al torn de preguntes es dedica a menjar la polla als assistents.

L'Home afirma haver desxifrat els enigmes de l'univers, que no és poca cosa. Ni Science ni Nature n'han fet massa ressò, tot sigui dit. Diuen que els seus escrits tenen tanta física elemental, incoherències, errors i d'altres indignitats que els hi retornen amb xeringues amb SIDA per tal de persuadir-lo de tornar-ho a intentar. Nassim Haramein, el visionari, és un perill per a la ciència oficial, encarcarada en la seva fútil i avorrida revisió per parells.

Addicionalment també és un home que donarà una conferència a l'auditori Wintertur de l'Illa. 55 euros anticipada, 70 euros normal.

En Nassim Haramein és moltes coses, sí.

Però la gent que 1) han organitzat la xerrada, 2) han donat el vist i plau a utilitzar l'auditori per aquesta finalitat, 3) ho publiciten com un esdeveniment científic i 4) , dissortadament, hi aniran, tots aquests són SUBNORMALS.

21 d’ag. 2010

Perla #14

"Alguna cosa es mor dins teu quan et diuen que t'assembles a en Gerard Quintana"

15 d’ag. 2010

La Generació dels 20 euros


Cada època te les seves coses. La fam, en Franco, Txernòbil. Petits esdeveniments que marquen el caràcter i els costums dels individus del moment. Escurar el plat amb el pa de manera compulsiva, recordar amb enyor que el 18 de juliol hi havia paga extra o un simpàtic moviment ameboide en serien exemples.

I, potser, pagar 20 euros de màxim per un sopar podria ser un tic de la nostra joventut.

Tot comença amb els àpats de 4 euros, que signifiquen un kebab, un tall de pizza, un entrepà; en general algun tipus d'aliment clarament desproporcionat nutricionalment però que alleuja temporalment la puta gana. Un menjar considerablement llardós, embolicat de manera precària i salsejat en abundància per emmascarar la tragèdia gustativa en què es basa.

Entre 6 i 8 euros estaríem parlant del típic dinar al bar de la facultat, de qualitat raonable però d'un preu totalment execrable a causa dels fills de puta capitalistes que s'han infiltrat a les facultats. Quan hi ha fideuà és divertit observar com l'allioli vola de manera poc dissimulada, transformant-se a posteriori en un punishment olfactiu a es pràctiques de la tarda.

Més endavant, a l'interval 10 - 12 euros, trobem els dinars de menú. Les milaneses i els macarrons són titulars indiscutibles i, en aquests últims temps, coses amb formatge de cabra per sobre apareixen a l'alineació molt sovint. Fomenten el manteniment del negoci de les copisteries per les fotocòpies barates del menú del dia de les quals en fan ús.

Pels 14 - 16 euros apareixen els buffets lliures d'orientació asiàtica, on diàriament insultem el Tercer Món ingerint les calories que es consumeixen a Malawi en un sol dia. La qualitat és discutible però el menjar il·limitat tempera les manies de les nostres papil·les. És en aquests llocs que descobrim que tenim un segon estomac on, una vegada col·lapsat el primer i habitual, encabim els postres.

Per acabar, els sopars de 20 euros. Genuflexió. Primer plat i segon. O compartir primer, segons i arriscar-se a uns postres. Només aigua. Ocupar la taula més de que seria estrictament necessari; gaudir del luxe. Agafar el canvi i cardar el camp d'allà corrents.

I més enllà? què hi ha? Mai ho sabrem.

10 d’ag. 2010

25 anys en poques paraules

El post més lamentable des que vaig començar el 2005.

1- loading
2- res a destacar
3- m'agradem els mamarrons
4- el xumet surt volant per la finestra
5- sortir-me de la línia quan pinto
6- començar a llegir mortadelos
7- bola de drac
8- nintendooooooooooooo
9- es mor en son goku
10- el veí vol entrar per la meva finestra
11- no sóc tant dolent jugant a futbol / fer amiguets
12- pèl púbic / masturbació
13-play station
14- final fantasy VII
15- gilipolles
16- play station 2
17- masses esperances
18- barcelona
19- idealista
20- còrrer
21- realitat
22- violant d'hongria 100
23- desil·lusió
24- megavideo + handbol + vida social
25- cotitzar

4 d’ag. 2010

Perla #13

"A la gent de fora de Barcelona se'ns identifica per la nostra poca afició a agafar les línies de bus de la ciutat, recordar insistentment la primera vegada que vam fer el transbord de Passeig de Gràcia i comparar accents i dialectes"

1 d’ag. 2010

Consells útils per a blogaires #5 - Sigues Críptic

Ser un blogger d'èxit no implica, com s'ha comentat en nombroses ocasions, dir coses interessants. És un punt que moltes vegades s'obvia i que, malauradament, ens obliga a mentir més del que ja ho fem per tal de trobar quelcom que enganxi a la nostra audiència.

El sistema que es proposa a continuació és el de l'escriptura críptica, escogida mejor producto del año por la organización X internacional.

Definint-t'ho, es tracta d'un recurs que s'empra per dotar de transcendentalitat, interès i profunditat un text. S'aconsegueix aquest objectiu complicant l'escriptura, afegint nombrosos dobles sentits, al·lusions a referències difícils d'identificar i, en definitiva, impregnant el text d'un misteri que, si bé no porta enlloc per la buidor de contingut inherent a la teva narració, si que et proporcionarà un notable atractiu pel lector ja que aquest interpretarà que en el fons tot té algun significat molt i molt important. No et preocupis si creus que se't veurà el llautó; les 6 temporades de Lost acrediten aquest sistema com un dels més eficients a l'hora de vendre merda.

Com sempre, proporcionaré uns quants exemples molt aclaridors. Els textos encriptats van en negre. La desencriptació en vermell.

- I en la boirina de la meva ment s'aixeca una llum, tènue però real. S'obre una nova porta davant meu. Una porta que me'n portarà a d'altres i al final, potser, trobar el que busco.
- Després de passar-me tot el batxillerat fumant marihuana i fent-me palles, he aprovat la selectivitat i he entrat a fer Magisteri Infantil.

- Algú nou ha entrat a la meva vida. Percebo l'amor al seus ulls. Omplirà el buit del meu cor? Qui sap.
- M'han regalat un hàmster.

-La societat és injusta i cruel. Els millors cauen i els pitjors triomfen. Un trist final per als fills d'Occident. Que t'he fet?
-Tinc 569 amics al facebook i no follo.