14 de gen. 2009

Sigmund Freud in the Uncanny Realm of the Unconscious

Com ja he comentat alguna vegada, és en moments com aquests que un pot arribar a considerar que la idea dels nostres avantpassats de sortir a arrossegar-se fora dels oceans no va ser del tot dolenta.


Cortesia de Chrome Fetus Comics, el que es porta ara.

8 de gen. 2009

Complicacions derivades de ser un Velociraptor

Sempre que em vull posar existencial - i per tant, obviable -, obrint el meu cor, manifestant les meves inseguretats, anhels, somnis i il·lusions acabo pensant en Velociraptors i com de complicat seria, per cert, ser-ne un.

1 - No et podries disfressar de velociraptor ja que seria quelcom redundant.

2 - Acabaries devorant a la teva família humana, probablement, en algun ambient incómode, com per exemple un cinema o al Port Aventura.

3 - No podries pujar al Dragon Khan.

4 - Una incipient halitosi complicaria la teva vida social.

5 - Els petons amb llengua no serien una opció per a tu.

6 - En general, el sexe tampoc seria una opció - legalment i fisiològicament parlant- per a tu.

7 - Et sentiries utilitzat pel teus amics que només voldrien fardar de tu.

8 - Tot i que la teva participació a Gran Hermano passaria a la història per ser la primera que acaba com Déu mana - amb una massacre -, series desqualificat.

9 - No et deixarien participar al 100 metres llisos i això et faria molta ràbia.

10 - Et costaria trobar roba que et quedés bé.

11 - Hauries d'aguantar tedioses converses sobre sí mitja dotzena de Velociraptors podrien acabar amb un Tyranosaurus. I, naturalment, donar al teva opinió.

12 - Problemes gingivals inherents al fet de tenir carn en descomposició entre les dents.

13 - Els nens intentarien muntar la teva esquena i serien devorats immediatament per això. Això complicaria notablement la relació amb les seves mares.

14 - Ocuparies més de 2 seients al metro i la gent et miraria malament.

15 - Els teus amics s'oblidarien premeditadament de tu quan toqués sortir de festa.

16 - No podies jugar al Singstar. Ni, oh tragèdia, a la Wii.

17 - Tot i els teus esforços per estudiar Filosofia mai acabaries d'encaixar en la facultat.

18 - El teu únic ámic de veritat seria el Mamut de la Ciutadella, que molta conversa no té.

19 - Passaries moments certament incómodes el dia que possessis un ou.

20 - No et podries masturbar.


Quina vida més trista.

5 de gen. 2009

Greix bo, greix dolent

Per pocs anuncis de mantega i derivats que hàgiu vist sabreu que hi ha un greix que mola i un altre que no. El que mola és de color verd i viatja amb una cara somrient pel teu corrent sanguini mentre els teus leucòcits fan l'ona. El greix dolent és el que us pegava de petits i ,ara que sou adults, es vol fer a la vostra germana adolescent.

És a dir, avui aquí és parla de simplificacions.

El poder de les simplificacions recau en què és una manera còmoda i econòmica de sentir-nos experts en temes en els quals habitualment seriem, de manera categòrica, uns invàlids mentals. En resum, com que és molt cansat saber de tot un xic, fem servir aquestes tàctiques. Menjar entre hores engreixa, el CO2 és una cosa molt lletja, Miró mola, el Psicoanàlisis està desfasat, Coriolis és allò que fa que a l'Índia l'aigua dels lavabos giri al revés i bla bla bla.

Per altra banda, aquest art de parlar sense propietat ens permet crear frases, a cada qual més imaginativa, per tal d'expressar conceptes complicats i que, per tal de ser exposats com Déu mana, necessitarien d'ingent documentació, assajos, proves i dobles cecs per tal de desenvolupar el tema amb tota la seva magnitud.

Per exemple, "els Argentins són escòria".

Repescant el fil, m'atreveixo a postular que la nostra espècie ha prosperat per la capacitat de simplificar els conceptes ja que sinó, sense cap mena de dubte, tota la raça humana s'hauria extingit per una manca de sexe satisfactori, tot això motivat per un abominable avorriment.

Com podria sinó el nostre tendre físic de partícules lligar amb la nostra tendre estudiant d'humanitats? Com aconseguiria iniciar quelcom semblant a una conversa amb ella? Com podria navegar a través de l'oceà quàntic que els separa i arribar al seu port de versos amb rimes assonants?

"La física quàntica és com la poesia, incerta"

D'aquesta manera tots dos van tenir alguna cosa a dir-se i així va ser com el físic de partícules (que en condicions normals li esperava un futur absolutament onanista) va poder transferir els seus gens a la següent generació.

En definitiva, tot i que les simplificacions fan ràbia - especialment si afecten a camps que personalment es dominen -, pel bé de l'espècie han d'existir. O sigui que quan als vostres fills els hi demanin precisió i exactitud en els seus escrits de l'escola el millor que podeu fer és anar a cremar-los la casa del professor, per tal d'assegurar la descendència de la família.