29 de nov. 2009

Perla #10

"La mirra és un concepte abstracte que serveix per avisar-nos que s'acosta el Nadal. Ho notem perquè els humoristes comencen a fer-ne gracietes, de la mirra"

27 de nov. 2009

Diari de la Dominació Mundial (2)

Un dels problemes derivats de voler governar amb ma de ferro el món és que has de seguir un horari. Horaris de fer coses avorrides i molestes. Abdominals, flexions, cinta... tot sigui per intentar arreglar la debàcle que tota una vida hipercalòrica havia provocat en mi. Naturalment, també vaig haver de substituir la meva habitual dieta rica en nocilla per una altra terriblement insípida però, això sí, saludable com l’híbrid d’un api i una carxofa. Afortunadament però, i després de forces mesos, va arribar el dia: vaig perdre la papada. Ho sabeu perquè ho celebrem el 23 de març i és festa imperial.

Molts us estareu preguntat perquè estava tan capficat en la meva intenció d’esculpir el meu cos. És una molt bona pregunta ja que, a primer cop d’ull, no sembla respondre a cap tipus de lògica.

Un ràpid repàs a les personalitats històriques que han tingut parcel·les de poder significatives (Napoleó, Hitler, Mussolini...), ens deixa amb incomptables exemplars humans mediocres físicament que aconsegueixen èxits notables en el camp de la dominació. Val a dir que tots aquests cabrons amb sort jugaven amb una carta que jo no podia ni tan sols somniar: vivien en mons convulsos i violents. En aquestes condicions, amb una retòrica adequada i un encès carisma es poden fer miracles.

Jo no podia fer servir res d’això. Per molt bon orador que fos (que ho era) no podia convèncer a cap dels meus conciutadans de panxa plena perquè m’obeís. No m’adaptava al model estàndard de persona convincent, d’èxit. En definitiva, en aquests temps de pau, m’havia de cenyir als cànons habituals per destacar: la presència física, entesa en un sentit general.

Quan parlo de presència física, i com ja deureu suposar, no m’estic pas referint a la força muscular. Posar-me fort per poder dominar a cop de puny no era una via amb gaire futur. Per molta força que tingués sempre hi hauria algú més fort que jo, amb una arma de foc o una tralla nuclear. S'agraeix poder trencar algún ós de tant en tant, sí. De fet, enyoro el soroll d’aquelles tíbies al trencar-se però, un líder ha de saber abstreure's dels plaers de l'existència.

Centrant-nos en el tema altra vegada, és evident que la força i un cos escultural, en sec, no em servien per a res. Però si aquesta acabada d’estrenar presència física la combinem amb una gran oratòria, senyores i senyors, tenim màgia.. Així va ser com em vaig convertir en una persona encantadora, popular i adorada entre el jovent postadolescent de la meva ciutat natal. El vell noi gras sense carisma havia mort i de les seves cendres n’havia renascut un tio guai amb el prepuci encastat amb diamants.

Ara, estimat lector, en la vostra ment estareu intentant establir relacions. Què n’aconseguia jo de la meva nova popularitat, a part de quantitats considerables de sexe esporàdic, que em pogués servir per dominar el planeta? A on vull anar a parar? La resposta és senzilla. Qualsevol pla de dominació mundial inclourà sempre grans quantitats de diners. És una condició indispensable. Com lligar-ho tot llavors? Els diners i el meu nou jo, guapo, interessant, intel·lectualoide, simpàtic i ocurrent, supurant aquella sensació d’estar sempre immers en projectes interessants i, finalment, amb una permanent barba de dos dies?

La resposta no és òbvia, ho he de reconèixer. Vaig passar formar part d’un dels gremis professionals més despreciables que s’ha establert mai al planeta: marxant d’art contemporani. I això per molt sorprenent que pugui semblar, combinat amb alguna herència procedent de l’amabilitat d’alguna dama de més de 40 amb baixa autoestima i adicta al Valium, em va permetre obtenir el meu primer bon grapat de diners.

Sí, vaig néixer sense escrúpols, no és pas cap secret.

Van ser moments realment molt divertits - l'etapa rosa del líder - i que trobo a faltar, no ho negaré pas. Viatges a Budapest, coca, les targetes VIP... temps molt entretinguts, que duraren poc, ja que jo m'havia de cenyir al meu pla. Però, l'etapa rosa també tenia inconvenients: les ingents hordes de pedants i gent superficial que havia de tractar per feina eren molt molestes. Per això vaig instaurar el dia de festa imperial de “disparem al crític d’art”, pels vells comptes pendents.

Per acabar, i tornant al tema original, jo havia de seguit uns horaris estrictes i fer coses avorrides. Això implicava anar a classe de rus cada dia de 7 a 8 de la tarda. I això, a la llarga, acabaria essent més important que ser marxant d'art contemporani.

25 de nov. 2009

How to... caure bé a la meva àvia

Tres passos senzills:

1) Reconèixer la superioritat de les pel·lícules d'en Charlton Heston per sobre totes les altres.
2) Alabar la seva afició a barrejar tot tipus de vísceres animals en els seus plats, per donar més gust, segons ella.
3) Exclamar "Sant Llorenç!" cada cop que sentis un tro i amenaci tempesta.

23 de nov. 2009

Consells útils per a blogaires #3 - Culpa a la societat

Quan tu escrius qualsevol cosa en un blog (des de temes existencials fins a la teva visita a la pelu d'aquesta tarda, passant per dissertacions sobre com mantenir un ritme intestinal rigorós) sempre buscaràs, conscientment o no, que el lector s'identifiqui en cert grau amb el que expliques. És a dir, que el lector tingui alguna cosa a dir referent al teu text, a raó de la seva pròpia experiència vital.

Podria parlar també de la llegenda ancestral que diu que als blogs s'hi discuteixen idees, a vegades totalment contraposades, i contribueixen a la difusió del coneixement i la comunicació entre persones. Des del meu punt de vista, i no és cap crítica, tota la cosa blogosfèrica aquesta es podria resumir com una mega rave d'egos compartint fel·lacions de manera massiva, però bé, això ja és un altre tema.

Sigui com sigui, el lector se sent més còmode quan pot trobar equivalències entre els teus textos i la seva vida. Un lector cómode significa comentaris i més punts per assolir el lloc que et pertoca com a blogger de referència.

Es comprensible que com a treballador de mines de sofre, o proxeneta, o aficionat als còmics (subnormals que llegiu aquest blog, vosaltres segurament ho anomenareu novel·les gràfiques) tinguis problemes per trobar nexes d'unió amb els teus lectors. Cap problema, la solució és senzilla.

De la mateixa manera que nazis i soviètics van deixar de banda les insignificants diferències ideològiques que els separàven tu també pots aconseguir quelcom similar, proporcionant al teu lector l'objectiu ideal de totes les seves crítiques i queixes. L'enemic perfecte, culpable d'absolutament tot, incapaç de defensar-se cara a cara però amb tentacles que extenen la seva influència arreu. Estem parlant de Satanàs difuminat: la societat.

Emprant aquesta tècnica de manera imaginativa aconseguiràs reunir adeptes que et comentaran i et seguiran sense reserves. Un quants exemples de les meravelloses aplicacions d'aquesta tècnica.

- No tinc amics. La culpa és de la societat.
- Ahir em van trencar les cames. La culpa és de la societat.
- Sóc fan de Wham! La culpa és de la societat.
- No se si Àfrica és un continent o un cotxe de la SEAT. La culpa és de la societat i de l'E.S.O.
- Jo no tinc la culpa de ser un inadaptat/ada social. La culpa és de la societat.
- Jo no tinc la culpa de ser un home/dona d'èxit. La culpa és de la societat.
- La Societat de Nacions va ser un fracàs. La culpa és de la societat. (nou rècord d'excel·lència humorística d'aquest blog)
- Porto un mocador palestí al coll i encara no he lligat a l'Autònoma. La culpa és de la societat i els aires de Sant Gervasi, que em delaten.


BONUS: Sóc conscient que dec una bossa de sugus des de fa molt temps, fet que deteriora la meva credibilitat. Però, en un futil intent de tornar més interactiu aquest blog, prometo mitja dotzena de piruletes en forma de cor a qui em respongui el següent. La pregunta és seriosa.

Quantes vegades mor (i reviu) en Krillin a bola de drac?

18 de nov. 2009

Perla #9

"Si en Dexter existís al món real, segur que seria un blogger d'èxit. I probablement s'hauria encarregat d'en Marc Vidal fa temps"

16 de nov. 2009

Prevenir, la millor opció

La prevenció és molt important. Dutxar-se abans de tenir una cita, rebutjar amablement els serveis sexuals pels voltants del Camp Nou, etiquetar la roba interior... en tots aquests casos la prevenció és una poderosa aliada. Anem a veure altres exemples.

- Extirpació preventiva de la pròstata. Per estalviar el patiment d'orinar quan s'és gran. No és una pràctica amb gaire acceptació entre la comunitat mèdica, però aquests mateixos són els que no veuen els evidents avantatges de la trepanació cranial; pràctica d'èxit molt estesa a l'Europa medieval, l'única que compta. Per altra banda, diuen que la masturbació es bona de cara el bon funcionament de la pròstata. En aquest cas no crec que ningú hagi de patir gaire.

- Ser del Barça només quan guanya. No és una pràctica original, ja que és molt estesa, però sempre està bé recordar-la.

- Tenir doble nacionalitat. En cas d'un eventual conflicte armat, sempre tindràs més oportunitats de buscar refugi en un altre país. Una manera fàcil de tenir-la és fer-te futbolista.

- Reservar un fetge en un país amb una legislació més laxa. Una vida d'alcoholisme i excessos es porta molt millor amb en Chun Li Fat creixen saludablement, fort i vigoròs, i amb un recompte de glòbuls vermells correcte, en algun indret de la Xina.

- No beure begudes carbòniques i refrescos en general. Si arribes a l'edat adulta i el teu fetge està sa i estalvi pensa que no et tornen els diners de la reserva. Reclamar a la màfia xinesa no ha sigut mai una bona idea. Res de combinats.

- Vigila el teu pes. Procura no baixar mai dels 2oo quilos o el teu entorn et començarà a insistir perquè et valguis per tu mateix. No ho pots permetre.

- Dutxa't molt sovint i amb energia. Procura rascar ben fort. Si veus que no marxa, felicitats, has agafat herpes o gangrena. Si veus parts del teu cos al plat de la dutxa definitivament és gangrena. Si sents la fressa d'una motoserra potser no ho és. Dedica els pocs segons que et queden a escollir una religió que perdoni tots els teus pecats.

- La higiene bucal és fonamental. Pensa que el teu dentista també és una persona humana, amb sentiments, estómac, dona i fills. Un dentista amb una shotgun davant d'una higiene bucal molt deficient pot ser un problema.

- Fes alguna activitat esportiva, en consonància amb les teves possibilitats. El Wrestling és la opció mes popular a Catalunya en totes les franges d'edats. Si et federes la Conselleria d'Esports et subvenciona les hormones que et facin falta durant un any.

- Practica el sexe segur. Està comprovat que l'anal fisting és l'origen del 70% de les baixes laborals del país, ja sigui per incontinència intestinal o vergonya monumental. Recorda que les relacions sexuals han d'estar basades en l'amor, la confiança i el respecte mutu. Amb un sol braç n'hi ha prou per gaudir-ne plenament.

- No mantinguis mai relacions sexuals amb rinoceronts, és un precepte fonamental.

- Evita abusar de la sal en la preparació d'aliments. És molt conegut que cuinem abusant en excés d'aquest producte, ingerint-ne quantitats clarament superiors a les que el nostre organisme necessita. Això ho pots aplicar a totes les coses divertides que coneixes i ben aviat els teus fills cobraran l'herència i deixaràs de ser una càrrega per la societat.

- Guarda't el mòbil de manera que quedi allunyat dels teus testicles o ovaris, per tal de mantenir la qualitat de l'esperma/òvuls. Déu ja va preveure aquesta irrupció de les noves tecnologies i va dissenyar la cavitat rectal de manera que fos refractaria a les ones malignes i perfectament identificades dels mòbils. A part de fer el sistema sensible a l'opció "en silenci/vibració" d'aquests artefactes.

- Deixa la teva salut en mans de professionals de disciplines d'efectivitat contrastada: homeopatia, acupuntura, reiki, pokemon hazte con todos, medicina tradicional Xinesa, medicina tradicional del Vallès, en Pepe del Reial Madrid, etc.

- Fes vida social, cuida els amics. Pesar 200 quilos i no tenir amics és una putada. A poder ser que no siguin del facebook. L'aplicació "netejar el meu amic amb un pal amb una esponja enganxada a l'extrem" no sembla gaire possible de desenvolupar.

- I sobretot, Carpe Diem.

14 de nov. 2009

Obvietats #3 - Jo només sé que no sé res

Jo només sé que no sé res. Un cop Sòcrates va haver descobert la sopa d'all amb aquesta afirmació, quedant-se ben descansat, els segles han anat passant i moltes boques s'han omplert - amb sorprenent facilitat - d'aquesta frase.

La cita de Sòcrates, des del meu punt vista, més que transcendental és irreverent. Imagineu-vos una Atenes plena de gent, celebritats de l'època, dient que en saben molt de X coses (matemàtica, geometria, poesia, sodomia, el que sigui); convençuts que la seva paraula és poc menys que dictada pels Déus. Llavors un senyor amb barba, notable mala llet i una llengua afilada va i diu el que tothom amb una mica de criteri sospita: l'enamorament excessiu de la teva pròpia veu i la saviesa no són bons amics. En resum, en aquell context, Sòcrates deixà en evidència, força elegantment, tota aquella sèrie de buròcrates del saber que no entenen que la gracia del coneixement no és tan tenir-lo sinó buscar-lo constantment. I, en definitiva, que tampoc és una cosa tant espectacular saber coses.

Els anys han passat i dos fenòmens curiosos es poden observar de tant en tant:

1) Per motius que s'escapen al meu enteniment, les cites clàssiques acostumen a ser definitives de cara a defensar els arguments. Ningú s'atrevira a contradir en una discussió a qui posi sobre la taula les opinions de sodomites grecs de llargues túniques blanques. mai.
2) Sòcrates és com una mena de John Lennon de la filosofia. Va morir vell, és cert, però probablement provocà el primer moviment fan organitzat de la història occidental. És un filòsof enrotllat, no com l'estirat de Kant. És per això que treure'l a la conversa causarà adoració entre l'audiència. A més, a aquest home li devem l'oportunitat que sempre tenim a ma de ser infinitament pedants i preguntar a algú si en sap alguna cosa sobre les obres escrites de Sòcrates.

Com a resultat tenim que aquesta combinació de coses, afegit a una literalització del significat original de la frase (afortunadament, alguna cosa sí que sabem), porten a la fabulosa oportunitat de sortir com un senyor davant infinitat de situacions el les quals 1) denotes falta de coneixements o 2) prefereixes no tenir-los. Com a casos concrets:

- En una operació d'extracció d'un tumor cerebral, quan els teus companys s'estranyen una mica, ja que has començat el procediment amb una colonoscòpia.
- Davant el jutge, en un procés per assassinat múltiple emprant una picadora de carn marca Moulinex.
- Amb la parella, quan els efectes més visuals d'un herpes genital desbocada comencen a aparèixer.
- Quan, pel sopar de nadal amb tota la família, apareix la teva altra família (secreta) d'Ucraïna per sorpresa.
- Quan la teva companya sentimental s'ha quedat embarassada, entre altres coses, per compartir entre els dos les píndoles anticonceptives (un dia tu un dia jo, amor meu)
- Quan et matricules a Ciències Ambientals.

Mai els hi podrem agrair prou, als patrons del pensament clàssic.

12 de nov. 2009

Keywords

Una de les coses més divertides i sorprenents de tenir un blog és veure, a través del Google Analytics per exemple, les paraules clau amb les quals el blog ha sigut retornat a la llista de resultats de la cerca del Google. Aquestes són les meves preferides:

- alitosi

- pornoblogs

- club super 3

- 0,99999... = 1

- amateurs masturbandose

- blocaires literats

- buscar peix globus

- casting anus

-catalunya vencera

-com fer all i oli

-dialegs d'avis

- diferencias entre las teorias evolucionistas

- el marit de la lidia heredia

- els sis prmis novels de la pau

- es pot demostrar l'existència de Déu?

- escollir nick per lligar

- frases catalanes tuberculosis

- frases curtes per un blog literari

- gasos estomacals

- mamadas con obesas

- persones de la cultura nordica que van guanyar el premi nobel

- noia bufona

- porno mundial

- senyó guai vikipèdia

- transbord linia groga verda

- video putades hitler

- cobro més que tots vosaltres junts, ja em podeu començar a menjar la polla

9 de nov. 2009

Saquejadors (1)

Em trobava fent exactament el que se suposa que no hem de fer mai, el dia que vaig rebre el meu primer tret. Sol, en un lloc amb una sola sortida i on no hi havia res de vital importància per emportar-se. Però hi havia aquell aparador rebentat ple d’iPods. Molt Temptador i, en perspectiva, molt estúpid.

Heu d’entendre que en aquest món apocalíptic en el que m’ha tocat viure, tot i que la majoria dels esforços van encaminats a la supervivència, de tant en tant va bé prendre’s un luxe. És molt probable que hagueu llegit llibres o vist pel·lícules que tractaven d’imaginar com seria un futur on la civilització s’ensorra. Realment s’ha exagerat molt la qüestió.

Per començar, la percepció de la destrucció depèn molt del que tenies abans de la guerra. Ara menjar és complicat, la seguretat personal millorable i la higiene personal deixa molt que desitjar. Però no ens enganyem, aquestes són coses de les quals tres quartes parts de la població mundial no en podia disposar, a l’antigament anomenat tercer món, o sigui que molt probablement aquesta gent no hagi notat gaire la diferència, un cop els Cyborgs es van aixecar i ens van començar a exterminar. Per altra banda, als països on l’extermini realment significava un canvi en la qualitat de vida, més o menys tots ens hi hem anat acostumant. Uns intentant reconstruir la societat, altres creant societats noves al seu gust, molts pidolant i uns quants, entre els que m’incloc, saquejant. Però crec que no m’equivoco quan afirmo que ho portem tots amb força normalitat. Jo et vull robar, tu em dispares. És comprensible.

Suposo que els escriptors de ciència ficció que encara quedin vius estaran força contrariats però, t’ho miris com t’ho miris, la Fi dels Temps no ha resultat ser tan terrible com es preveia. Bé, sempre hi ha una petita fracció de la població (força molesta) que es passa les hores ploriquejant per la seva mala sort i fent odes a la tragèdia de la Humanitat. Afortunadament les bèsties salvatges semblen tenir preferència per aquests pesats i se’n n’encarreguen regularment, quan no els disparem nosaltres mateixos.

Dit tot això, espero que més o menys us hagi donat un context vàlid per entendre perquè algú, enmig del caos i la destrucció, volia un iPod. De 160 gigues, per a més informació.

Desafortunadament, l’única cosa que me’n vaig emportar va ser un tret a la cama. I Bé, la constatació que en general els saquejadors no estem gaire ben vistos en aquest món. Però com he dit abans, ho porto amb normalitat. És comprensible.

7 de nov. 2009

Be Medieval XXI - Tortures #1


Tortura #1 - Arrencar les crostes.



Concepte:

Infligir dolor al torturat arrencant-li sistemàticament les crostes d'una ferida, realitzada prèviament i preferiblement al genoll, per d'aquesta manera torturar-lo molt.

Passos a seguir:

1) Obligar al torturat a patinar pel carrer sense genolleres. Unes malles roses afegirien una dimensió extra a la tortura.
2) Fer un circuit, molt important, amb una línia de sortida i una d'arribada amb un pot de Nutella com a recompensa. Estudis empírics demostren que la Nutella és un reclam més bo que mitja dotzena de cheerleaders anheloses de sexe. Notar que curiosament el torturat és l'autor de l'estudi empíric. S'ho mereix.
4) Interceptar un dels seus genolls amb un bat de beisbol recobert de paper de vidre d'un gruix considerable.
3) Cuidar-se de no buscar trencament de lligaments ni inflamacions voluminoses. No sóm uns sàdics.
4) Curar la ferida resultant i tancar el torturat a la seva cel·la.
5) Esperar a la formació de la crosta i arrencar-la.
6) Repetir el procés fins que el fill de puta xerri o fins quan s'escaigui.

Avantatges:

Com a versió gore de la depil·lació a la cera serà un mètode que causarà pànic entre el sector masculí.

Desavantatges:

Si no tens paciència, prova altres opcions.

Dolor / Mortalitat:

El dolor és, en termes generals, abominable i indescriptible. Això pel que respecta a patinar amb malles roses. En relació a l'extracció de les crostes, tot i que els mascles ploraran com nenetes, és tracta d'un dolor moderat i suportable, però suficient per extreure informació. En cas d'adaptació al procés i insensibilització al dolor es recomana aplicar cops de bat de beisbol a les cames, amb fermesa. La mortalitat per aquest sistema és baixa, encara que es considerin els morts per infecció, vergonya i avorriment. Amb l'extra de bat de beisbol la mortalitat, les possibilitats d'esdevenir invàlid o fitxar com a defensa central del FC Barcelona s'incrementen considerablement. En el cas que algú pengi al facebook fotos del torturat amb malles roses el linxament públic es perfila com una realitat quasi inevitable.

5 de nov. 2009

How to.... ser feliç

Situar-se a la sortida de la porta petita d'un Imaginarium - aquella per on surten els nens -, bat de beisbol en una ma, i rebentar sistemàticament els nens que surten. Rematar-los si s'escau.

1 de nov. 2009

Assassinat a Casa Tarradellas (2)

Reproducció de la primera part del reportatge publicat al Diari de Vic per honrar la memòria d'Angeleta Bonaigua i Ripoll, matriarca de l'Imperi Tarradellas i assassinada recentment en misterioses circumstàncies.

Angeleta Bonaigua i Ripoll va néixer a Addis Adebba, Etiòpia, una assolellada tarda d'estiu. Filla d'un reconegut traficant de prostitutes i d'una artista de varietats, no va tenir mai problemes per adaptar-se a viure la seva infància ben lluny de la seva terra, Osona. Es diu que de ben joveneta va construir una granja de porcs de joguina per jugar a "fer embotits" amb els seus companys d'escola. Es diu també que, tot i ser una noia blanqueta d'ulls blaus i cabells rossos rinxolats, mai va tenir problemes per integrar-se i ser popular en aquell ambient. Tot gràcies al precoç domini d'una Magnum Parebellum de 9 mm, que carinyosment anomenava "pitiua".

Al 1965, amb 20 anys, 5 avortaments acumulats i amb 14 descendents vius, l'Angeleta torna amb els seus pares a Gurb, on els progenitors hi tenen la casa familiar i on pretenen viure de renda el que els hi queda d'existència. Així va ser com Angeleta va deixar enrere la seva etapa africana i un plujós matí de tardor, amb llàgrimes als ulls, i després d'acomiadar-se dels seus fills (l' Akinsanya, en Danjuma, en Hasani, en Nikusubila, l'Ochieng, l'Aisha, la Baderiwa, la Jamila, la Mukantagara, la Mwajuma, la Nomalanga, l'Oni, en Josep Maria i la Dolores), va agafar les maletes i s'allunyà del continent que l'havia vist créixer. La colònia catalanoparlant d'Etiòpia té el seu origen, com és evident, en aquest episodi històric i la increïble fertilitat de la senyora Bonaigua i Ripoll.

Un cop arribats a Osona, tota la família senzillament es va dedicar a viure de la ingent fortuna que havien acumulat gràcies als negocis durant l'etapa africana. Van ser tres setmanes molt felices, plenes d'excessos, (com construir Montserrat, que per molt que diguin els geòlegs, està clarament documentat que la seva existència no es remunta més enllà del 1968, quan es van enllestir les obres) però ben aviat es va fer necessària la necessitat de trobar-li a l'Angeleta un bon marit que permetés a tota la família tornar a viure en l'abundància.

L'espera no va ser gaire llarga. Arcadi Tarradellas i Schopenhauer, natural de Gurb, i hereu d'una gran família de terratinents vigatans va aparèixer en escena. Angeleta s'enamorà ràpidament d'aquell jove emprenedor, rialler i vital, que havia inventat i patentat la pizza; fent-se ric en el procés (la invenció de la pizza és reconeguda com la segona aportació Osonenca més gran a la Humanitat, després del seu sofisticat programa espacial). Pocs mesos després de la seva tornada a Osona, Angeleta es casà amb l'Arcadi, en un boirós matí d'hivern. Era el 1967 i tenia 22 anys.

L'Angeleta, fent honor a la seva fama de dona extremadament fèrtil, ben aviat tingué fills. En total en tingué 10, el màxim legal a Osona per a espècies no porcines, tots de cop i distribuïts uniformement entre ambdós sexes. Venint amb la lliçó apresa del caos onomàstic que va crear amb els seus fills africans, l'Angeleta va decidir anomenar tots els fills mascles Marçal i les femelles Josefina, i utilitzant subíndexs per diferenciar. De segon nom els hi va posar a tots Skywalker. Afortunadament per la salut mental dels registradors de l'administració osonenca, 8 dels 10 fills van morir víctimes de la frustració de no poder expressar-se com a éssers individuals. Per tant, només en van quedar dos, en Marçal i la Josefina. Més tard se'ls hi uniria, en Bernat i la Roser. Van néixer de part natural un fresc migdia de primavera, al 1970. Diuen les cròniques que les seves primeres paraules van ser "carbonara" i "mixto de jamón y queso".

La resta del reportatge serà publicat la setmana que ve.

Fonts:

Gran Enciclipèdia Ausetana

Viquipèdia

Tractat de parasitologia intestinal

El Codi da Vinci

En Teo no sap que fer-ne dels purins. Quin maldecap!

Biblioteca del CERN

Pura i Vil Mentida