18 de nov. 2010

Blocs Electorals

A Tv3 existeixen dues tradicions que es remunten a temps immemorials: insistir a donar feina a en Pichi Alonso i queixar-se dels blocs electorals.

Com que vinc de la LOGSE i no TINK n PuTa IdEa dl Km DiK, no incidiré excessivament en els motius de merda raonables que la Corpo esgrimeix contra tal injustícia. No m'estaré de dir, però, que és curiós que aquesta gent que caga Pulitzers siguin els mateixos que ho flipen durant 3 minuts amb l'últim gol de'n Messi o, també, amb una performance multitudinària de tres persones i una cabra on mitjançant la fusió de la dansa, el flamenc, el breakdance, l'airsoft, l'ayurveda, una beixamel massa líquida, poesia i tots, naturalment, en pilotes, aconsegueixen fer el gilipolles arribar al cor dels tres espectadors i la cabra.

Tanmateix, deixem que treballin.

El que em crida més l'atenció de tot plegat és el mitjà de protesta que trien per tal de fer-se sentir: no signar les noticies electorals dels blocs.

La reflexió que s'imposa és immediata: tv3 és un cau de titabullides. És com si davant totes les atrocitats laborals del segle XIX els nostres antecessors sindicals s'haguessin plantat en massa les fàbriques posant cara d'enfadats. O com si la CIA ignorés la sol·icitut d'amistat d'en Bin Laden al facebook després de l'11S.

Proposo, per tant, el full de ruta que al meu parer aconseguiria aglutinar la diplomàcia, la fermesa de la professió periodística, el pragmatisme i la obtenció de resultats reals a curt termini. Òbviament, permetre que en Josep Cuní els hi rebenti la cara a hòsties a tots.

Perdó, a tots i a totes.

15 de nov. 2010

Activisme subnormal

Quan neixes en un país mitjanament occidental, com és el cas, tard o d'hora te n'adones que menjar bollicaos a l'hora del pati no és el més corrent a Etiòpia. Ja sigui a classe d'ètica, a catequesis o a les setmanes multiculturals, mica en mica, la realitat es va materialitzant: formem part de la minoria privilegiada del planeta.

Molt bé. I ara què fem?

Doncs alguna aniran a tope amb el tercer món, uns altres compraran alguna bossa de cafè de comerç just per Nadal i, els que queden, senzillament no faran res. I tot plegat és lícit.

Però el que no és lícit és formar part de l'elit intel·lectual i treure a passejar els palestins sel·lectivament, en funció de com de guai sigui la causa. Plantar-se a les capçaleres de les manifestacions com si les haguessin muntat ells. Espolsant-se la coca de la farra de l'última nit mentre aixequen el puny i llegeixen declaracions conjuntes, que haurien de llegir gent que de veritat s'hi impliqui.

Només espero que al proper viatge com a ambaixadors de bona voluntat de l'ONU en algun simpàtic país africà se'ls hi perdin els bitllets de tornada. I que algú faci una foto a la cara de pànic que se'ls hi posa.