29 d’ag. 2008

Consells útils per a blogaires #2 - Preocupa't per la Natura

És important que al teu blog exportis un missatge sostenible, responsable amb el medi i la natura, per tal d’aconseguir que els i les ossos/es polars puguin continuar vivint feliços al Pol Nord.

Podries pensar que es tracta d’una tasca complicada pel fet d’haver de predicar amb l’exemple. Reciclar, anar a comprar al Veritas, informar-te sobre el cicle de vida dels Caribus, plantar un molí de vent al jardi de la teva àvia, repassar el cicle biogeoquimic del P (fòsfor pels de lletres) abans d’anar a dormir, fer-te de Greenpeace... una feinada, és cert. Això del medi ambient és complicat.

Però - tranquil - la blogosfera posseix mecanismes de defensa davant aquesta incómode combinació de complexitats i compromís. És la pràctica que és coneix popularment com “parlar sense tenir-ne ni puta idea”, una de les millors coses d’Internet després del porno.

La idea és senzilla: parlar de la qüestió amb vaguetat, recorrent a tots els clixés que hagis vist a la tele i, sobretot, presenta’t com a una persona profundament a) interessada per aquests temes, b) consternada i preocupada pel seu desenvolupament i c) activa pel què fa a les solucions per posar-hi remei.

Si segueixes aquests consells, encara que siguis un Satan que dona de beure DDT als gatets del barri, passaràs a la posteritat com un dels grans creadors d’opinió sobre la matèria.

Amb aquesta senzilla consigna podràs ser un crack del medi ambient i lligar-te una “txati de la facultat de biologia de la UAB dient coses com:

1) El canvi climàtic és una putada, sobretot pels Tsunamis.

2) Estic a favor de la introducció de Daines en X lloc, encara no hi hagin cardat res mai de la vida al lloc X, i provoquin accidents de cotxes, i es mengin el blat dels camps... però hi estic a favor perquè són animals bonics i així la Natura està més happy. (Nota: quan parlis d’animals, intenta sempre que siguin macos i simpàtics. Ningú s’ha fet famós per salvar les rates i els pòlips marins)

3) El contacte íntim amb la Mare Natura és molt beneficiós, com la homeopatia. De fet, després d’abandonar una relació d’anys amb una tomaquera - era una intransigent - he encetat una nova relació sentimental amb la compostadora del jardí que m’ha permès explorar altres cultures.

4) El meu periple vital és més que suficient - i em sobra - per fer una projecció cap enrera de l’ordre de milers d’anys i dictaminar que “el temps està molt raru”. Prou de meteoròlegs, físics, climatòlegs i altres parasitant les arques públiques per fer quelcom que puc fer jo.

6) Tot el que se sap sobre el medi ambient ja ho va dir algun indi fa 200 anys abans de veure’s obligat a vendre les seves terres als rostres pàl·lids.

I ja està.

Nota: La bossa de sugus que vaig prometre encara està en joc. Una pista: És molt de dretes i creu en Déu.

27 d’ag. 2008

Perla #2

"M’han crescut pits. Quan acabi de fer-me les fotos al lavabo obro un fotolog i els ensenyo."