4 de set. 2007

Moments espectacularment estúpids que he representat aquest estiu

Més o menys finalitzat l’estiu, i com a retrospectiva, senyalaré tot un seguit d’esdeveniments dels quals se n’extreu que la diferència entre jo - persona - i una puta ameba pot ser molt minsa.

I no. No tinc cap mena de respecte envers les amebes.

- Atrevir-me a furgar-me el nas amb un dit que prèviament havia entrat en contacte amb l’anomenada salsa tabasco. Des d’aquell moment, tinc els llagrimals en alegre i permanent degoteig fins - espero - el dia del Judici Final.

- En la meva incansable tasca de destrossar-me els llagrimals, anar a una platja de la Costa Brava un dia de forta tramuntana. No cal dir que va ser un dia inoblidable.

- Llevar-me del llit, dirigir-me cap a la nevera i contemplar amb sorpresa com aquesta ha desaparegut. Trigar uns 30 segons a adonar-me que estava intentant trobar la nevera - normalment a les cuines - al lavabo.

- En un atac d’inconsciència acceptar una aposta consistent a veure qui es menja el gelat més ràpid. Agonitzar amb el cap a punt de rebentar durant 5 minuts. Reincidir el dia següent.

- Buscar crítiques per Internet de la pel·lícula Transformers. Fer finta d’anar-la a veure i fer-me enrere en l’últim moment. Un espectacle lamentable, el meu. La peli, no sé.

- Intentar esbrinar el Sentit de l’Univers, la Vida i totes les Altres coses. Buscar informació a la Viquipèdia sobre els mormons.

- Anar a una discoteca plena a rebentar d’estrangeres i franceses i no lligar. Sortir de la mateixa discoteca amb 30 euros menys a la butxaca.

- Buscar la demostració matemàtica que 0.999... = 1. Trobar-la. I ja en la dinàmica de coses absurdes, proposar-me fer abdominals.

- Distribuir les meves activitats diàries en funció dels horaris d’emissió de Family Guy i Futurama.

- I, sobretot, obrir aquest blog.

I aquestes són aquelles petites coses que caracteritzen a les putes amebes.