Where Amazing Happens

Remake

Shit! I'm Catholic!

Profund.

No puc dormir, ergo, escric un post

Com que no puc dormir escriuré un post.

Lamentablement per vosaltres, com que l’única cosa en què destaca el meu cervell és en cinisme i mala hòstia precàriament continguda, doncs no escriure cap poema. Tot i així, oh miracle, em posaré profund i transcendental - sí, jo també puc - per uns instants.

Quina diferència hi ha entre dir que estic escoltant Chopin o l’Opening de les Tortuges Ninja? Quin mèrit té fer una cosa o l’altre? Res en particular, de fet. Només exterioritzar la imatge que t’agradaria que els altres tinguin de tu.

Per exemple, jo vull ser un dèspota, per tant parlo de guerres i de com ajusticiar els teus súbdits d’originals i simpàtiques maneres. O, un altre exemple, jo vull ser l’indi dels Village People i comento el preu de l’oli de coco o la música disco dels 80.

Doncs bé, jo déc voler ser caçador de Zombies perquè d’això va l’últim llibre que m’he llegit: Zombi: Guia de supervivència. Que és exactament això, literal, un llibre didàctic per sobreviure en un món Zombi.

El vaig veure a l’Fnac i no van passar 10 segons que ja era meu.

Un llibre de Zombies, m’agradaria insistir en aquest aspecte.

És en aquest moment quan m’enrecordo de les classes de filosofia de batxillerat, que no se’m donaven gens malament. O quan era capaç de trobar, oh miracle, el sentit d’alguna poesia - senzilleta - a Català. O quan em vaig llegir America, de Kafka.

Impressiona, de Kafka a Zombies en poc temps.

Bé tot això era per deixar clar que jo en algun moment he fet i pensat coses normals.

Sigui com sigui, ja podeu estar segurs que no dubtaré a volar-vos el cap si un infectat us mossega.

Com escriure un post notablement torrat

Valgui això com una mena d'experiment social.

Vet aquí jo, amb una ampolla de vi al cos i certa barreja de vodka amb cítric voltant pel meu torrent sanguini.

No sé ben bé què especificar, nomes que el teclat negre és un patiment. El barça ha guanyat, els edeveniments esportius han sigut favorables i tot es joia al voltant.

Al·leluia, tots plegats.

El planeta és divertit, malgrat el nostres instints condicionats. Tot és senzill, en una ulstancia relativament còmode.

Tot és dikvertit i jo vaig a guardar aquest missatge.

Arrel quadrada de 2.

Perla #4

"La meva vida social va començar a despuntar quan vaig descobrir - per sorpresa meva - que sabia xutar una pilota. Desafortunadament, la meva gran carrera com a paleontòleg es va veure frustrada en aquell precís moment."

Afers (molt i molt) exteriors -- Capítol 3

La Space - Opera de Catalunya

Capítol 3

Jo també sóc premi Nobel d'Economia

Suposo que haureu notat que recentment s'està parlant - amb una lleugera insistència, per cert - d'una incipient i virulenta crisi econòmica que, segons els auguris més optimistes, farà que el país de les teles de plasma de 42 polzades es repobli de cop.

Com que amb el número 34 de la revista dels Súpers regalaven un Nobel d'Economia, em sento suficientment capacitat per tractar la qüestió amb criteri, seriositat i sentit comú.

En primer lloc, vull parlar d'aquest brainstorming global en el qual tinc la sensació d'estar immers, en fraternal unió amb els meus conciutadans. Quina joia veure com l'enginy humà, en situacions complexes i difícils, fa avançar els diferents camps del coneixement amb valuoses idees. Per exemple, en Economia, ara sabem que la clàssica disputa entre liberals i intervencionistes és totalment estèril, ja que les noves doctrines basades en un Estat sobrenatural i superenrotllat que repartirà diners i somnis a dojo s'estila revolucionària. També, en el camp de la Psicologia, s'han estrenat principis realment útils com el "jo no tinc cap mena de culpa de res" o el de " A mi m'han d'ajudar primer". Finalment, fins i tot en Teologia, aquesta crisi ens ha servit per ubicar amb exactitud la localització de l'Infern a les rodalies de Wall Street.

Una gran època per la humanitat.

Per altra banda, felicitar al selecte grup de personalitats que, en tot el procés que ha desembocat en la present crisi, n’han tret suc i han representat els seus principals artífexs .

Felicitats nois. No us deixeu intimidar pels insults i desqualificacions que us arriben a diari, procedents d’hipotecades i envejoses goles. Gaudiu, amb ostentació, la fortuna que heu amassat en aquests anys. Sense remordiments. Que quedi clar que algú ha sigut suficientment espavilat com per treure’n profit de la crisi i, sobretot, lliureu-nos del terrible pensament que aquesta és una crisi que ha sigut promoguda per Masters de Harvard, Oxford, Yale... que no tenien ni puta idea del que feien.

Si us plau, que quan els llibres de història parlin d’això que esmentin que va ser tot culpa vostra, i no pas un estat d’estupidesa generalitzat.

I per acabar, us recomano que invertiu en Minidiscs. Èxit assegurat.