27 de jul. 2007

Consells per al Blogaire amb Pretensions Literàries

La blogosfera et tracta malament? Menyspreen el teu art? Ets incapaç de fer emergir la teva prosa celestial? Creus que Proust era un escriptor aficionat?

En definitiva, vols donar una lliçó a tota aquesta colla de hienes insensibles que infesten internet?

Doncs no pateixis més estimat blogaire! Amb la guia que se’t presenta a continuació el Nobel de Literatura estarà més a prop. I, atenció, sense haver d’escriure res especialment interessant!


1 - Allibera’t del dogma que diu que el contingut és important. Tu fas Literatura! El que escriguis, els arguments i aquestes nimietats, tenen una importància relativa. Centrat en el “com” ho escrius. Per exemple, un blog escrit amb els peus és molt més espectacular que un escrit amb les mans. Fer servir paraules del segle XVI també mola força. En general, has d’aconseguir que la “forma” li cardi una pallissa al “contingut”, de tal manera que aquest hippie de merda no torni a passejar la seva cara pel barri.


2- El punt ( . ) és el teu amic. A prendre pel cul les comes. Tot bon blogaire amb pretensions literàries sap que el lector amb criteri desitja que li liqüin el cervell amb infinitat de frases curtes - o senzillament paraules - una darrera l’altra, separades per punts. La coherència de tot plegat se’n ressentirà però tu ja saps que la teva literatura esta per sobre d’aquestes coses.


Exemple: “Aire. Blau. Indiferència. M’he tallat les venes.”


3- És important que no s’entengui el que escrius, sinó corres el risc que quedi al descobert el “no res” en el qual es basa la teva obra. Els avantatges de cercar premeditadament la el caràcter incomprensible i inconnex d’un text són múltiples. És l’anomenat efecte “Lost”, que proporciona un interès desmesurat per aquelles coses que no tenen significat aparent. Ni falta que fa! Per altra banda, si no t’has d’esforçar per tal de lligar res sempre et quedaran més energies aprofitables per activitats que t’enalteixin com a persona, per exemple, llegir poesia.


Exemple: “El meu cerebel volador s’emmiralla a l’espill dels somnis. M’agrada. Flors de colors, roses totes elles. Soc heterosexual


4 - Tot i que tu fas Literatura dirigida a un públic elevat, no et convé perdre el contacte amb els plebeus, per tot allò que com més gent aplaudeixi el teu Ego, millor. El més encertat que pots fer és donar a aquesta gent el que vol, i això són insults, grolleries i renecs diversos. Intercalar en la teva genial prosa uns quants “fill de puta”, “merda”, “polla” o “vagina” et farà guanyar punts entre aquest públic.


Exemple: “Oh. Vida. Puta Warra de mierda. Collonets voladors i més floretes de colors, roses totes elles.”


5 - Aquest és el punt més important. Per tal d’aconseguir el Nobel ràpidament és molt important que agafis Tuberculosis. Si a principis de segle als escriptors els hi funcionava no hi ha raó perquè ara no ho faci. Tuberculosis és l’exemple de malaltia literària més clàssica, però qualsevol altra que et deixi molt cardat durant gran part del dia servirà (Tisis, pneumònia...). Això sí, ha de ser alguna cosa elegant. Les malalties de l’aparell digestiu tenen poc glamour, les del sistema respiratori en canvi estan més ben valorades. Cap escriptor ha passat a la posteritat per defecar quantitats ingents de merda i/o tenir pedres al ronyó. Has de considerar el fet també que la malaltia que triïs no t’ha de matar, almenys fins que tinguis temps d’escriure a teva obra.


I ja està.

Endavant Blogaire! El Nobel ja és aquí!


Technorati Profile

8 comentaris:

Aleix ha dit...

El punt de l'efecte Lost és d'allò més encertat. Però t'he de dir que quan he arribat al darrer... li deixo el Nobel blocaire a un altre. ;-)

Anònim ha dit...

Sense que hagi de sonar com una vulgar menjada de polla, aquest post és la peça més brillant que ha parit la catosfera dels collons el que portem d'any.
Ara, proposo la creació de batudes literàries, en les quals armats amb un parell de vials de Mycobacterium tuberculosis procediríem a inocular aspirants a blocaires literats eminents.
I després faríem unes cerveses. O uns vodkes, en consideració a l'ideòleg.

Anònim ha dit...

seguiré els teus consells...
Però jo no vull un Nobel, eh? que fumo Ducados!

Anònim ha dit...

Subscric això de les batudes literàries! I si tens algun vial d'alguna cosa més txunga se'ls hi pot guardar per als dels fotologs.

No pateixis Aleix, la medicina ha avançat molt últimament. Anima't! Que el Nobel és molta pasta!

I Edudald, nano, al final queda clar que la idea és que s'ha de sobreviure que sinó no hi ha temps per escriure res i tu com continuïs fumant ducados, malament rai

Anònim ha dit...

Primer dir que celebro poder tornar a llegir en ararat, en un blog nou i trobat per casualitat. Més que res per la casualitat eh, que sigui de l'ararat i un blog nou és el de menys xD

Un post sublim... sense extendre'm més, que ja s'ha dit tot.

Somiatrufes ha dit...

M'encanta.

He obert un bloc, verd tot ell, i tot just navego per la blogosfera pescant perles com aquest post. Si no t'importa, t'afegeixo al meu llistat de blocs que m'agraden.

Sóc heterosexual. Bloc, verd tot ell. Vagina menjapolles. Capciró dels dits.

Tinc opcions de Nobel? :p

Itf ha dit...

Jajaja! Excel·lent post! Intentaré seguir els teus consells, que tenen bona pinta.

Anònim ha dit...

Un post molt bo.
Hi ha punts realment interessants.