13 d’ag. 2007

Proposta per als Savis de la Renfe

Conscient de la diferència abismal entre jo - persona - i els Senyors de la Renfe - Déus - pel què respecta a la capacitat intel·lectual i conscient, també, de la meva categòria equivalent a la merda si em comparo amb aquests Senyors de l’Univers, m’atreveixo a fer una proposta.

Es podria convertir la gloriosa Renfe en una empresa d’autocars, perquè, sense desmerèixer el genial i llegendari servei que ofereixen normalment amb trens, últimament hi estan agafant molta traça en això de desplaçar la gent amb autocar.

Indignes de nosaltres, estem agraïts de fer interminables cues per poder pujar als autocars, cues que aprofitem per fer tertúlies i encetar noves amistats. És més, la inseguretat de no saber si podrem pujar a l’autocar, de no saber si arribarem a temps a la feina, si perdrem el vol, si arribarem a temps a veure nèixer el nostre fill... tot això ens fa més homes.

M’encanta que la Renfe em porti en autocar. A més, seria una oportunitat genial per rebentar tota la xarxa de vies de Catalunya que, total, fan més nosa que servei. I tots feliços en els Autocars de la Renfe. Ja m’imagino les alegres melodies que farien servir a les promos de la tele.

I no s’oblidin, Senyors de la Renfe, que sempre ens podrien apujar el preu un 200% sense que ningú és queixés. Perquè Renfe es tot amor.

Per altra banda, a tots els escèptics fills de puta que no poden aguantar un parell o tres d’hores de retard als trens que cremin a l’infern. Si no veuen que la Renfe, Oh Gran Renfe, ens esta dient que els trens ja no estan de moda és que han perdut la fe.

Gràcies Renfe.

6 comentaris:

Dessmond ha dit...

Hòstia, quants cops t'ha enganxat la ira dels Déus? L'estiu va calent, pel que sembla...
Jo només he patit el martiri de Renfe en les dues ocasions que he hagut d'agafar el tren. Tampoc he estat de gaire sort!

Sergi ha dit...

I quantes històries d'amor que es deuen haver forjat a les cues dels autocars, o a qualsevol estació de renfe, tot esperant l'hora poc desitjable en que arriba finalment el tren...

Somiatrufes ha dit...

I quantes se n'han trencat (d'històries d'amor) pel retard, l'agressivitat i la incomprensió de la parella davant de la teva tardança.

Però... No sap la parella que la Renfe posa a prova l'amor conjugal? No entén la parella que estem parlant de la Renfe, que en aquest cas arribar tard no és una falsa excusa? No s'adona la parella que la gran Renfe accelera, poleix o trenca les relacions amoroses segons el cas que més ens convingui?

Quanta incomprensió!

Anònim ha dit...

La d'històries d'amor que poden sorgir entre cabrejats que es reuneixen disposats a fotre una bomba a les oficines de la Renfe, així, es troben eventualment, sense més història, la idea de la bomba els porta al mateix lloc.

Yeral ha dit...

Puta Renfa...

Anònim ha dit...

veig que tots vosaltres emaneu litres d'amor.

Així m'agrada.