20 de juny 2008

Lars von Trier i els blogs

Si Lars von Trier fes un blog, probablement només seria capaç d’entendre’l ell i en David Lynch després de consumir tota la producció anual de cocaïna de Colòmbia ( doneu-li un parell de dies per tal tasca).

Però no dubteu que aquest blog seria terriblement interessant, innovador, transgressor i que ens obriria les portes cap a nous camps narratius inexplorats en el món dels blogs.

Fent un símil amb temes que em són més familiars, seria com intentar fer una peli porno simbòlica amb plantes d’Aloe Vera - el valor i intensitat interpretativa de les quals mai ha sigut prou valorada - i després dir-li a un Keith Richards amb ressaca que et munti les escenes.

Sublim. Ja veig les cues als Verdi.

Dit això, el món dels blogs no es pot quedar enrera. En la sagrada recerca del Nobel, no es pot deixar d’explotar aquesta nova via escandinava. Descartats ja a aquestes alçades els pornoblogs - pels quals, és cert, vaig mostrar cert interès -; els blogs polítics, per massius; els blogs polítics escrits per polítics, per avorrits; i la resta de blogs mitjanament polítics; s’estila un canvi profund d’estil que ens ha de portar a la glòria.

Es per això que, des d’aquesta humil tribuna, insto a tots els blogaires a abandonar les futils i superficials tasques a què es dediquen professionalment - físics nuclears, enginyers en telecomuniacions, metges, prostitutes i gigolós, sicaris i probablament algun pastisser - i esmerçar-se en cós i ànima, amb totes les energies i un bon got de llet amb colacao , a la consecució del primer blog dogma de la història.

I de pas, guanyar una pasta que no vegis per la broma

Sublim. Sublim.

4 comentaris:

Red Pèrill ha dit...

No estaria mal, però ara ve pont, ostia...
es podria començar per escriure els posts en paper, i escanejar-los amb una mínima arruga... o bé, encara millor, filmar-los tremolosament (però que es puguessin llegir)

Me'n vaig a llepar mantega i torno...

Sergi ha dit...

Té gràcia, perquè jo ara mateix m'estava fotent un bon got de llet amb colacao (que he apartat momentàniament per fer el comentari).

És una bona idea, però necessitaríem una mica més d'informació, no? Per començar, el blog no podria tenir cap floritura, en obrir-lo s'haurien de conservar totes les opcions per defecte i no modificar mai res de la plantilla. A més, penso que els posts s'haurien d'anar escrivint a temps real, de manera que un ocasional lector anés veient com aquest es va escrivint sobre la marxa.

No sé, això és el que se m'acudeix de bones a primeres...

Anònim ha dit...

Jo és que, d'un temps ençà, no puc llegir "dogma" sense pensar en "mierdaca dogma" o "pelea dogma". Hi ha programes que fan molt de mal a les persones que tenim el cervell dèbil.

http://youtube.com/watch?v=Aiby3rCLtrY

Joan Recordà i Pellicer ha dit...

Vaja, així la meva temptativa no ha marcat tendència?

Jo mateix em creia el que en Trier entre els cineastes o el que n'Aragonés entre els seleccionadors nacionals.

Adéu, dels blocs me'n retiro i a les titelles vaig a provar sort.