9 de juny 2008

Tics, hàbits i cosetes que fas perquè de petit jugaves a videojocs

Un recull de tot aquell seguit de coses que, si bé no et permetran al·legar inestabilitat mental en el teu futur judici per triple assassinat, sí que et faran més encantador.

1 - Saltar al cap d’algú que no et cau bé per eliminar-lo, emulant en Mario.

2 - Considerar normal la possibilitat que la papallona que et volta pel cap et parli, com li passava a en Link del Zelda.

3 - Considerar normal que l’estat més natural, saludable i estadísticament probable de les noies sigui estar-se segrestades, com la princesa Zelda.

4 - Abusar de les drogues, com en Sonic.

5 - Exigir a tot arreu que et facin descomptes amb el carnet del Club Nintendo, com hauria de ser.

6 - Creure que amb en Kodro pots guanyar la Champions i fer-lo pichichi, com als primers PC Futbol.

7 - Intentar posar-li al teu fill Alex Kidd. O Chun - Li. Fracassar.

8 - Entrar a l’antic Centro Mail, en època d’exàmens, només per mirar.

9 - Estar convençut que el món seria molt millor en dos dimensions i amb cels blaus.

10 - Exhibir orgullós la durícia permanent que et va quedar al polze esquerre després de passar-te el survival de l’Street Fighter.

11 - Acabar amb la vida d’una mosca, en un crua batalla, i esperar pacientment la teva recompensa en forma gils i en punts d’experiència, com als Final Fantasy.

12 - Voler que et regalin un Chocobo per reis.

13 - Escriure el teu Projecte de Final de Carrera amb el teclat al revés només per demostrar que ho pots fer.

14 - Fer que al teu banquet nupcial soni aquesta cançó.

boomp3.com

15 - Indignar-te perquè en Maldini ja no és tant bo com al Fifa 98.

16 - Intentar lligar explicant com et passaves el Doom 2 fent servir els trucs.

17 - Deixar als teus fills en herència la teva maquineta del Donkey Kong i els disquets dels teus jocs de l’Indiana Jones.

18 - Considerar que et sentiries molt més cómode amb el teu mòbil si tingués forma de Game Boy.

19 - Anar a un local d’striptease i presentar-te com a Duke Nukem. Sospirar a aquestes alçades per l’arribada del Duke Nukem Forever.

20 - Imaginar-te fent un fatality al teu professor/cap/persona cada cop que t’esbronca, com al Mortal Kombat.

21 - Renegar públicament d’en Michael Jackson, però sentir una secreta empatia pels grans moments que vas passar amb el Moonwalker.

22 - Patir esquizofrènia, dislèxia i epilèpsia per haver sigut un dels agraciats consumidors del Virtual Boy de Nintendo.

9 comentaris:

Sergi ha dit...

M'has fet tornar a la infància amb tots aquests jocs! Però si actualment encara hi jugo, els tics quan els tindré?

Unknown ha dit...

També podríem comentar el fet d'anar destruint jardins arreu de la ciutat amb un machete buscant monedes de 2 euros com en Link del Zelda, que jo no se quin tipus de país era Hyrule en que la gent guardava els seus estalvis als matolls o a dalt dels arbres...

Yeral ha dit...

Fatality? Mortal Kombat? Donkey Kong? Mario Bros?? Quins records... realment hi ha algún dels punts que podríem haver-los comès...

Anònim ha dit...

Un company de Centro Mail en èpoques d'examens... encara que jo ho havia fet abans i tot... quan era la Canadian....

meta.N ha dit...

xexu, encara jugues a l'Alex Kidd? Ets el meu heroi.

fonamental, bona observació, Realment no és comprensible. La gent d'Hyrule és força estranya.

Yeral, em sap greu haver-te tocat le vena nostàlgica,

vullunestuc, ara Centro Mail té l'insuls mon de GAME. Realment des d'aleshores ni hi entro.

Unknown ha dit...

Baixar-te de l'eMule tots els temes que trobis de Hang-on, Sonic, Revenge of hinobi, Out Run...... merda, els de Hang-On no els tinc, vai a obrir l'eMule!! Bentornat, quan et vaig descobrir ja havies eixit...

Vai al container a vere si encara hi ha la Mega Drive...

Joan Recordà i Pellicer ha dit...

Com deu ser que hi ha constants que es reprodueixen efectivament entre els membres d'una mateixa generació? per sort o per desgràcia.

Gràcies Mario per seguir existint i actualitzant-te en la versió de wii. Quins pallots! Mare meva, encara vibro!

Red Pèrill ha dit...

El Psico era jo, error d'estratègia...

Zincpiritione ha dit...

Visca el Manic Miner! (i la Núria Feliu, esclar)