7 de set. 2008

Diàleg #4

En una confortable i acollidora cova d’una muntanya indeterminada de l’Afganistan.

- Mira Said. A les estadístiques del Google Analytics surt que ens ha visitat una IP de Barcelona.

En Said mira.

- I què estava buscant exactament? - digué en Said, mentre acaba d’endrapar la Big Mac que li han portat per dinar.

En Yusuf, remenà una mica per les opcions del Google Analytics.

- Doncs el manual aquell per fer bombes que tenim penjat des de l’època on molava fer servir l’Altavista.

- Encara tens aquesta merda penjada? - va replica irat en Said - Amb això no podries ni fer explotar una bústia!

- Ei! Un respecte! Que aquí cap de nosaltres dos vam començar muntant bombes d’Hidrogen - va dir en Yusuf, que no sabia que un nen sud coreà de 7 anys la setmana passada va construir una bomba H amb un Lego i restes diverses del congelador de casa seva.

- Envia-li un e-mail a aquesta persona de Barcelona amb el nostre tríptic d’allistament a les Sagrades Milicies, Atentes, Protectores i Absolutament Interessants de la Fe. I parla-li dels nostres cursets avançats en explosius, si vol aprendre a fer bombes no trobarà cap lloc millor que aquest. Ah, i comenta-li ja que hi ets que si és universitari , que no, que no convalidem crèdits de lliure elecció, que sempre ens acaben sortint amb aquest tema.

En Yusuf es va mirar en Said, una mica com si hagués dit una animalada.

- No, no puc fer-ho.

En Said, davant aquesta afirmació, es va sorprendre tant o més que quan es va trobar un preservatiu fet servir al fons d’un pot de maionesa.

- Perdona? Ho he entés bé, has dit que no pots? Maleït fariseu! Cal que et recordi la jerarquia d’aquesta cova? Cal que et digui qui dels dos ha compartit taula amb el germà de la sogra de la filla del germà retardat del tiet Bin Laden? Ara, agafaràs aquesta impura IP occidental i li enviaràs un correu amb les instruccions que t’he dit.

En Yusuf, llavors, es va mirar en Said amb una expessió similar a la que un inormàtic posa quan li venen a demanar-li que li guardin internet en un disquet.

- Aviam, no és que no vulgui. El problema és que les IP només són un número que identifica els usuaris de la xarxa, però res més. La IP no està relacionada amb cap nom, adreça o direcció de Correu. Per arribar a saber això hauriem de trocar a les operadores d’Internet i barallar-nos amb la seva buocràcia interna, departaments d’atenció al client, violar nombroses lleis de privacitat i enfrontar-nos al seu exèrcit de teleoperadors argentins i, em sap greu, però per moltes verges calentes que m’estiguin esperant al paradís no són pas suficient estímul per passar aquest tràngol.

I aquí en Said va ficar cara de com que alguna cosa no li quadrava.

- Llavors - va començar a dir en Said, fent lliscar lentament les seves paraules - això vol dir que l’elfa que em vaig trobar ahir al vespre, jugant al World of Warcraft, i que em va amenaçar dient-me que sabia la meva IP i que faria saber la meva identitat si no li donava tot l’or que tenia a sobre, aquesta mala puta, em va enganyar?

En Yusuf s’ho va pensar.

- Bé, tot i que has de saber que el 95% de les persones que juguen amb elfes al WoW són tios amb sobrepès i vida sexual autodidacta, doncs sí, et va enganyar.

- Molt bé - els ulls d’en Said destilaven ira - ara em sentiran. Tinc guerra santa per repartir aquí, a Israel, a Occident i a Azeroth. Agafa la camera de video que gravarem un missatge per deixar ben clar que he sigut infamat i exigeixo que se’m restitueixi l’honor.

- Però tio! Que hi tenim gravat la festa de pijames de la setmana passada! I no ho puc passar a l’ordinador perquè ho tinc a petar de capítols de Naruto! - va protestar en Yusuf.

Però va ser inútil.

- Agafa, la cámara i calla.

I es va acabar la discusió.

1 comentari:

XeXu ha dit...

Sempre he sospitat que motius així -de sobrada importància, per altra banda- eren els que provocaven les guerres. Gràcies per la confirmació.