L’altre dia pensava.
Sí, com és el cas, entenc com funcionen els placebos i, per tant, sé que es podrien resumir com una predisposició positiva a un determinat tractament que acaba desembocant en una millora per motius aliens al tractament en sí. Sense màgia pel mig. Tot i que ho podríem resumir com els efectes positius de tenir fe en què la cosa rutllarà.
Val.
Entenc doncs, que el placebo és allò en què es basen estafes curatives tal com l’homeopatia, les flors de Bach, l’abdominator d’en Chuch Noris i etcètera. Més fe.
Per tant, imaginem.
Una situació futura en la qual que la meva pròstata i/o còlon són una festa de l’oncologia. I sabedor com soc del fet que la diferència entre criar o no criar malves no depèn de manera màgica de la meva fe en les injeccions que em subministren. No és aquesta una manera d’engegar a fer punyetes un saludable placebo, per excés de consciència sobre la qüestió, i acabar així de manera força desafortunada, sense haver anat a cap concert dels Rolling ni res?
Finalment, postulo.
Pot ser que l’evolució estigui sel•leccionant positivament a tota la gent amb excés de fe? Pot ser que de rebot estigui seleccionant com a més aptes per a la supervivència de l’espècie humana tota aquella gent que ingereix píndoles o solucions de, fonamentalment, res en absolt per curar-se i, oh la la, es curen per un simpàtic placebo?
Espero que no. Com sigui així em passo al Lamarckisme.
Sí, com és el cas, entenc com funcionen els placebos i, per tant, sé que es podrien resumir com una predisposició positiva a un determinat tractament que acaba desembocant en una millora per motius aliens al tractament en sí. Sense màgia pel mig. Tot i que ho podríem resumir com els efectes positius de tenir fe en què la cosa rutllarà.
Val.
Entenc doncs, que el placebo és allò en què es basen estafes curatives tal com l’homeopatia, les flors de Bach, l’abdominator d’en Chuch Noris i etcètera. Més fe.
Per tant, imaginem.
Una situació futura en la qual que la meva pròstata i/o còlon són una festa de l’oncologia. I sabedor com soc del fet que la diferència entre criar o no criar malves no depèn de manera màgica de la meva fe en les injeccions que em subministren. No és aquesta una manera d’engegar a fer punyetes un saludable placebo, per excés de consciència sobre la qüestió, i acabar així de manera força desafortunada, sense haver anat a cap concert dels Rolling ni res?
Finalment, postulo.
Pot ser que l’evolució estigui sel•leccionant positivament a tota la gent amb excés de fe? Pot ser que de rebot estigui seleccionant com a més aptes per a la supervivència de l’espècie humana tota aquella gent que ingereix píndoles o solucions de, fonamentalment, res en absolt per curar-se i, oh la la, es curen per un simpàtic placebo?
Espero que no. Com sigui així em passo al Lamarckisme.
7 comentaris:
Benvingut, el lamarckisme mola.
PD: he vist el teu correu, però he tingut un atac agut d'agenda i encara n'estic ressentit. Tranquil, que ho mantinc tot.
Jo no ho crec. Mira si no, tots els fonamentalistes religiosos, posem per exemple els de l'Islam, que més fe que aquesta gent no té ningú, i a la guerra santa cauen com a mosques. Aquí la selecció natural actua correctament.
molt bona observació Xexu. Espero que l'evolució s'autoreguli en aquest sentit.
Jeje... El Xexu ha estat molt agut i jo, a aquestes hores de la nit, i després de prendre'm la homeopatia de gintònics, només puc corroborar: mort al Placebo, Lamarck al "paredó". Siau.
Si la Marina Rossell n'és, espero que no sigui cert...
No tot a la vida és selecció natural, si es donés el cas podriem aplicar altes dosis de selecció artifial per arreglar-ho, digue'm eugenèsic.
Tst, el gratuitisme mola, però la homeopatia no té asssulutament res de Placebo... Fins aqui les notícies...
(i dispara'm al cap si em veus fotre'm un antibiòtic jijurl)
Publica un comentari a l'entrada