8 de febr. 2009

Com escriure un post notablement torrat (2)

Avui no m'inventaré paraules, de l'estil "ulstància".

Avui senzillament incidiré en el fet que si et mous a poc a poc, com diu la cançó, tot anirà bé. I que no és l'últim dia a la terra, ni molt menys. I que som on els carres no tenen nom De camí a l'autopista a l'infern, on els amics ens hi esperen. On tot té una cosa màgica, on tots som els campions. On volem que ens treguin fora, on volem fer.

Perquè hi ha un dur camí fins al cim del rock and roll. Un camí d'estrelles cap al cel, on desitgem que tu hi siguis. Perquè és una nit de nadal, encara que siguem al febrer, on what's going on? Perquè avui és un dia bonic, per anar a la teva llar d'Alabama. Un dia bonic, per estar baixant pel riu. Un dia bonic, perquè tot i que encara no he trobat el que estic buscant, sóc un anarquista, un anticrist.

I perquè un altre ha mossegat el pols. Perquè darrera els teus ulls blaus m'hi espera un hotel a california. On tot es veu a través de la torre de guatia. Un lloc on tot el que necessites és amor, buscar a una tal Jude i dir-li "Hey", i, sobretot, perquè amb tu o sense tu, si vols sang la tindràs.

Tot això, escrit per la banda del sargent del pebre. Secundat per la Mrs Robinson.

Amen.

2 comentaris:

XeXu ha dit...

Collons, per anar tan torrat has sabut traduir un munt de cançons! O és que anaves tan malament que tot et sonava a català?

Crostaman ha dit...

Hey Jude! Don't be afraid...