21 de febr. 2010

El Nyu com a recurs humorístic

El Nyu és un animal que es va fer mundialment famós -principis dels 90- arran del desafortunat incident que va provocar la mort d'en Mufasa, pare d'en Simba i millor persona. Va haver de morir el Rei de la Sabana perquè tingués repercussió pública l'existència d'aquests simpàtics animals però, com moltes altres coses a la vida, ja feia anys que formaven part de les nostres vides sense que ho tinguessim present.

Víctima de les mes espantoses i imaginatives morts que mai hagueu pogut veure als incomptables documentals que s'han realitzat sobre ells o els que s'alimenten d'ells, el nyu ens ha mostrat noves extensions de significat - inexplorades encara - de la paraula subnormal busca un altre pas pel riu que no estigui infestat de cocodrils. Amb la seva tenaç persistència a passar per on no han de fer-ho, són les víctimes preferides dels esmentats cocodrils, guepards tetraplègics, ninjes i, naturalment, la Pilar Rahola.

Val la pena reflexionar sobre la següent qüestió: és possible que l'exuberant biomassa animal de la sabana africana es fonamenti en l'animal més imbècil de la creació? Podria ser això un nou punt de partida teològic per justificar el paper de la humanitat? No, rebutjo el paper de visionari. Jo només sóc escriptor. I humorista.

Sigui com sigui, i tornant al tema de l'escrit, com que per definició, la cosa retardada és divertida, i entranyable la cultura popular és plena de referències relacionades amb els def de la sabana.

- Fill de Nyuta.
- Ets tan Nyu que et cardaria una hòstia.
- Ets més fals que un Nyu que ha mort de vell.
- Dime con que Nyu andas y te diré que cocodrilo te va a destripar.
- No diguis Nyu fins que no sigui al sac i ben lligat i la Pilar Rahola ben lluny.
- Tens menys futur que un Nyu fent cua en una narcosala.
- Titanyullida.

2 comentaris:

Red Pèrill ha dit...

Jo sóc més de l'estil: Has vist passar un nyu en zel?

Senyor Merdevalista ha dit...

Brillant, mossènyer. Ara per anar bé hauria de fer el mateix amb un altre exemple de subnormalitat natural: els lèmmings.