27 d’ag. 2010

Un Punt d'Inflexió

Un punt d'inflexió - de la teva vida, s'entén - no és només la primera vegada que et trobes una immensa polla negra de 33 cm in front of you. Això és un altre tema i molt probablement necessitarà atenció mèdica.

No.

Un punt d'inflexió és quan, voluntàriament, et tornes subnormal.

En certes ocasions, properes a alguna data especial (aniversaris, cap d'any, primers de setmana, dies parells, etc), prens certa consciència de la teva disconformitat amb certs aspectes de la teva existència. Llavors, recordes quan al teu nick del messenger hi possaves Carpe Diem i, com he comentat abans, et tornes subnormal.

Màgicament, ignorant anys i panys de configuració de la personalitat i traumes diversos, canvies. Enfocaràs les coses de manera positiva. Abraçaràs la gent i altra pornografia diversa. Moltes coses, les has pensat totes i les faràs segur, sí que sí.

Però, al final, se 't passa l'efecte de la cançó de'n Bryan Adams i tornes, com fa tothom, a queixar-se de la calor que fa aquests dies, amb més aviat poca alegria i optimisme.

Per tant, estalviem la vergonya als nostres fill i gent que ens envolta.

I Recordem les bases. Una invasió extraterrestre i el conseqüent esclavatge de la humanitat, és un punt d'inflexió. Decidir que a partir de demà t'aixecaràs cada dia amb un gran somriure, no ho és.


6 comentaris:

Josep ha dit...

Avui l'has clavat.
Dempeus i ovació!

XeXu ha dit...

Anava a dir alguna cosa molt similar a la d'en Josep. Bravo per tu. Me'n ric dels que em diuen això, agafa la vida amb més optimisme, relativitza, bla, bla, bla... preferiria una invasió alienígena, francament. Ah, i la polla de 33cm del negre que cites al cul dels qui m'ho diuen.

Remitjó ha dit...

Supose que si et quedes subnormal per sempre... deixes de patir...

Llesca ha dit...

Sr. Remitjó, si els que es tornen subnormals voluntàriament no pateixen és perquè els que no ens volem "subnormalitzar" no els hi donem prou pel cul.

Srta. Tiquismiquis ha dit...

Senyors i srta, avui tots plegats estan inspirats tant en posts com en comentaris els agraeixo que m'hagin fet riure amb aquesta calor de merda que fa...

Pons ha dit...

Un punt d'inflexió en la meva vida va ser quant vaig obrir un fotolog. Per sort, la broma no va durar gaire.