9 de set. 2010

El dia que em vaig fer gran

Tothom tindrà el seu dia, suposo. Quan trobes la primera feina, quan marxes de casa o bé quan dissols els teus progenitors en àcid a la banyera. Sigui com sigui, la majoria de nosaltres arriba un dia que ens mirem al mirall i podem afirmar que ens hem guanyat el dret a tenir pèls a la polla.

A mi em va arribar el dia que vaig veure una puta de la Rambla que li faltava un ull.

Tornava d'un etílic esdeveniment universitari al local més repel·lent del centre de Barcelona, és a dir, Enfants. Oscil·lava pels carrers en direcció al metro de Plaça Catalunya supurant vodka, envoltat de futurs repetidors i algun Erasmus. Assenyadament, m'arrossegava pel carrer central de la Rambla evitant la munió de putes que s'acumulen als laterals.

Llavors, precisament en un lateral, vaig divisar dos turistes -probablement britànics-, els quals arranjaven els detalls d'un intercanvi sexual remunerat. Un grup de meuques de diferent procedència es diputaven les tites anglosaxones. Jo, arribats a aquest punt, hauria pogut seguir caminat tranquil·lament, sense fer-ne cabal de la situació. Jo no tinc la culpa que una prostituta bornia cridés a plena veu "quiere meterla por el culo". M'havia de girar i veure-ho.

M'estalviaré els detalls gràfics, desagradables en general.

Allò em va trasbalsar. Quan cobrava aquella noia? Cobrava, en general? Com encerta els cumshots a la seva boca si no té perspectiva? Tenia companyes amb una sola cama, braç o pit? Tant precaritza l'ONCE els seus treballadors? I, el més important, què hi ha més enllà de coma etílic per incitar-te a mantenir un affair amb un ésser així?

Aquell dia vaig entendre que els meus pares ja no hi eren per protegir-me de les maldats del món. Només jo em podia defensar dels perills que m'esperaven en la meva aventura barcelonina. Jo era l'alfa.

I així va se com em vaig fer gran.

8 comentaris:

Pons ha dit...

Arhg! quin trauma! jo encara no m'he fet gran...

Remitjó ha dit...

L'altre dia vaig llegir a un fòrum que a una "caseta de llumenetes" d'Alacant hi ha una "professional" amb un sol pit i està causant furor...


Jo, per la meua part, vaig sentir que era una persona "adulta" el dia que vaig tenir un telèfon fix a casa... És tan ridícul com sona, però...

Olguen Dalmasas ha dit...

"arriba un dia que ens mirem al mirall i podem afirmar que ens hem guanyat el dret a tenir pèls a la polla."
Quina gran frase!

Jo vaig decidir fer-me gran (i afrontar la realitat) quan es va acabar la Nocilla a casa, però el dia que tu et vas fer gran, és més "guai".

Josep ha dit...

Açò m'ha recordat un acudit brut i cruel sobre una meuca bòrnia i el seu servei de felacions.

Eggggs!

Anònim ha dit...

Merda, mossènyer Josep, acaba vostè d'aixafar-me la guitarra! Jo que anava a preguntar si li va oferir cantar-li la Marsellesa com a part del servei...

Senyor Merdevalista (mode logout)

Llesca ha dit...

Jo encara no m'he topat amb prous prostitutes com per sentir que m'he fet gran. I això que un dia a la Rambla vaig ensopegar amb la Carmen de Mairena.

penyabogarde ha dit...

vos sou l'escollit, veniu al nostre blog

saya ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.