2 de set. 2010

Sweet Child O'Mine

He vist coses que no us creuríeu. Atacar naus en flames més enllà d'Orio. He vist raigs C brillar en la foscor a prop de la porta de Tanhauser. I això només és el començament.

He vist el Camp nou embogir amb where the streets have no name. Amb Born to Run. Fins i tot he vist els Manel no fent embogir res en particular, mentre toquen l'ukelele.

He vist a Ronaldinho avocar la seva carrera al desastre. Al Barça guanyar 6 copes. Un vagó de metro, en direcció a la celebració de canaletes, embogit corejant el nom de Gudjonhsen. He vist en Guardiola, i ell m'ha mira't, i ara sóc més llest i mes guapo i follo més i l'al·lopècia em queda bé.

He vist el meu pis net, després de mesos de tragèdia. I el microones i el forn. He vist una família de trols marxar de sota la nevera, massa net ara.

He vist moltes coses, però mai he vist la humanitat tant denigrada com després de presenciar a una trentena de senyors de mitjana edat, probablement persones assenyades a la seva feina i pilars de la societat, embogint amb el solo de Sweet Child O'Mine.


7 comentaris:

XeXu ha dit...

Hi ha gent per tot. La humanitat mai deixarà de sorprendre't, que et quedi clar.

Remitjó ha dit...

Aquesta setmana he vist al telenotícies que als Guns 'n Roses els han desendollat els instruments a dos concerts perquè en ambdos casos van arribar a tocar una hora més tard del previst.

Olguen Dalmasas ha dit...

I mai deixaràs de sorprendre't. Cada dia, a cada moment, una nova cosa ens sorprén. A mi hui m'ha sorprés la meua veïna, que m'ha saludat.

Dr. Muerte ha dit...

Com deia aquell savi:

"El ser humano.... es extraordinario"

Llesca ha dit...

Extraordinari és un eufemisme de subnormal?

Suposo que tots aquests senyors de mitjana edat són gent que desitjaven ser com l'Axl Rose; però clar, de pelrroigs n'hi ha pocs.

Txisky ha dit...

Encara recordo a finals dels 80 i premers 90 que la gran discussió musical era: Metallica o Gun'n'Roses.... el temps ha deixat a cadascú al seu lloc!. Kill'em all!

enfrancis ha dit...

Xexu, això espero.

Remitjó, tenen un problema amb la puntualitat. Amb CHinese Democracy van patir un lleuger retard de 10 anys.

Olguen Damalsas, felicitats. En el meu cas, prefereixo evitar la xerrameca incontrolada de la meva veïna de dalt.

Muerte, i com va dir l'altre "Si dios és amor, pues chupasela"

Llesca, el moment tràgic que vaig presenciar més aviat volien ser l'Slash, a la seva subnormal manera. però bé, l'alcohol fa aquestes coses.

Txisky, efectivament, cadascú al seu lloc.