5 d’oct. 2011

Rossegant un pinyol

Rossegant un pinyol de nectarina torno a escriure una entrada després d'uns 6 mesos. Em podria haver fet una palla, però mira tu.

Voldria que això fos un nou punt de partida i totes aquestes coses gays que s'acostumen a dir en aquests casos. He esborrat els tags i altres coses que tenia a la barra lateral perquè em feien vergonya. Aquesta serà una nova etapa, més fosca.

Ara mateix no tinc previst dir res important. Podria comentar les dades de l'atur, que han sortit avui, però bé, ja ho farán demà a Els Matins. Si no surt com a minim una referència als països escandinaus em tallo la tita.

4 comentaris:

pons007 ha dit...

benvingut a la vida

XeXu ha dit...

El teu epitafi no dirà precisament que eres un tio regular... però me n'alegro de tornar-te a llegir, una temporadeta més (fins que et tornis a cansar...). Aquesta és la típica cosa gay que sempre es diu, no?

Pere ha dit...

Que torni en Fermi!

Anònim ha dit...

Ídol!