23 d’ag. 2007

Desmitificant les Nits de Festa

Quan ja portava un parell d’anys d’institut va començar a aparèixer al meu imaginari mental el terme “sortir de festa”. Precoç com soc, ben aviat em va quedar clar que l’objectiu de tot plegat era fornicar. Tanmateix, pallús com soc, aviat em va quedar clar que fornicaria poc, davant la meva - suposo que justificada - negativa a entrar al mercat privat.

Per aquella època també es deia que la gent sortia per passar-s’ho bé. Bé, digueu-me persona-que-es-fixa-en-el-que-té-al-voltant, però la rutina que s’establia de fer una rotllana i anar mirant totes les noies que entraven i, així com si fos fàcil, determinar la seva predisposició a fer-te un home només amb un cop d’ull, doncs la veritat, a mi m’avorria força.

I que no em diguin que allà si anava a passar-s’ho bé ballant. No fotem, que som homes.

Sigui com sigui, tot canvia quan guanyes un parell d’anys més i comences a forçar el teu fetge amb quantitats significatives d’alcohol. D’això se’n diu trobar una nova perspectiva a les coses, una perspectiva a vegades denigrant per la quantitat indiscriminada d’amor que escups cap als teus amics.

L’objectiu de tot plegat no varia: identificar alguna noia amb suficient poc criteri com per estar disposada a tenir quelcom sexual. La diferència de tot plegat, però, és que al rebaixar deliberadament la intensitat de la teva consciència - a base de bo i transparent vodka - aconsegueixes no fixar-te tant en com de ridícula és la situació.

Perquè la situació és la següent: Un percentatge violentament elevat de nois pugnant per portar les seves pilotes, victorioses, cap a les portes daurades de la noia que ha decidit que podràs presumir durant els pròxims 3 anys.

Aquí és quan l’alcohol et pot jugar una mala passada i acabar portant les abans esmentades pilotes al catre d’un troll de les cavernes, però això és un risc que s’acostuma a córrer.

Un efecte que he notat en persona s’anomena “deshinibició inversa” del component etílic. Els manuals de referència diuen que en general la gent beu per desinhibir-se, en aquest cas, amb les noies.

Val. Doncs la veritat és que en el meu cercle les tendències un cop alcoholitzats són clarament homosexuals, que no és el resultat que es busca en un principi. Mirades obscenes, proposicions indecents, grapejades violentes, papalloneigs de llengua... vet aquí la sexualitat amagada que el vodka ha fet aparèixer més d’un cop en més d’una festa i a més d’una persona, en masculí.

I mentre nosaltres ens tocàvem els culs les noies a entregar el seu amor a nois quatre o cinc anys més grans que elles.

Vet aquí el cicle de la vida. I llavors quan jo tingui n anys podré rebre l’amor de noies de n-4 anys.

Que maca que és la natura. Llàstima que triguis tants anys per adonar-te de com funciona.

7 comentaris:

Somiatrufes ha dit...

És d'un interès antropològic espectacular observar les portes d'entrada d'un institut.

El comportament dels individus humans en aquest context i en aquesta edat em recorda directament els documentals del 33 i de La 2 (si tens cable, en el National Geographic i el canal Natura).

Nens barallant-se entre ells davant la mirada aparentment apàtica de nenes:

1) Normalment n'hi ha un que es dedica a repetir una frase i pegar els altres (és el mascle dominant que recorda la seva posició).

2) Un grupet masculí riu els cops del mascle dominant (els que no riuen pensen que un dia d'aquests li fotran un jec d'hòsties i li prendran el lloc).

3) Un altre grupet de noies: solen passar olímpicament, mengen pipes, juguen amb el mòbil i deixen que s'estomaquin i s'insultin entre ells.

La diferència amb la resta d'animals (penso en cérvols, nyus, lleons marins) és que els machoteenagers en qüestió se solen quedar sense sucar amb les col·leguis de classe fins al cap d'uns anys.

Quant a la pulsió homosexual derivada del vodka, crec que és un símptoma molt corrent i ben normal, una clara reacció redemptora dels clatellots que ens havia propinat el mascle dominant quan no en sabíem més i teníem quinze anys.

meta.N ha dit...

T'he de felicitar per dos motius somiatruites.

1) per encunyar el terme machoteenagers i,

2) per fer el comentari més llarg que recordo

felicitats.

Sergi ha dit...

Aquest post és com un manual, he vist passar la meva vida per davant dels ulls. La diferència és que jo no tenia quartos pel vodka i em dedicava a begudes més barates i de més mal portar el dia següent. Potser és per això que les tendències homosexuals no se'm manifesten en excés un cop he begut, a banda de les típiques mostres d'estimació gairebé fraternal envers els amics, per les quals no cal anar begut.

Per cert, el comentari d'en somiatruites el trobo molt encertat també, i ho visualitzo perfectament (la situació, i el comentari també, és clar). El nostre gènere moltes vegades es posa en evidència, així com pretenem fornicar??

meta.N ha dit...

ai perdó, que és somiatrufes.

mil perdons.

Somiatrufes ha dit...

Oh, no cal que em felicitis, senzillament m'has posat en safata un tema que fa temps que em balla pel cap, i mira, un que té temps :P (de totes maneres els espais dels punt i apart hi fan molt)

Anònim ha dit...

Ararat!! Ben tornat!!! quina alegria més superlativa, quina trempera! me n'assabento una mica tard, però val més això que mai. Ara faré una revisió del que has escrit i em rrrrrrrepasssaré el teu nou blog. Osti tu,ves per on!

Yeral ha dit...

Gràcies per aquest post! La veritat és que m'hi he vist reflexat en totes i cadascuna de les paraules i anècdotes que expliques. Jo, amb l'efecte de l'alcohol (llegeixis güisqui i/o gintònic, normalment) em desinhibeixo de tal manera que puc acabar, com bé apuntes, menjant-li els "morros" a un amic, sí, sí, de conya, però li estic menjant (bé, fent-li un petó, un "pico" que en diuen... normalment, l'apartat llengua apareix tant sols en estats etílics molt avançats).
Últimament, sóc un perdedor dels bons, no hi ha noia que no em pugui veure com un Gran, Magnífic, i Etern Amic. Aquest és un post a escriure (el meu Bròquil l'espera amb ànsies): les noies quan utilitzen la paraula "amic", ja l'has ben parida... L'has cagat, parlant clar. Mai et menjaràs un roscu. Així doncs, ja callo. Adéu, Ararat. Vaig a llegir el nou post.