28 d’ag. 2007

Homenatge a la Gent Normal

La història de la Humanitat és plena de persones importants. Persones que seran posades sobre el paper per deixar constància dels seus actes. En definitiva, persones que, unes per bé i altres per mal, han marcat les tendències del Món.

Doncs em sembla genial. Però a mi m’agraden més les persones normals.

Les persones normals són gent que habitualment fan el que poden - o els deixen - amb les seves vides, que viuen en el món de les coses més aviat petites i que, molt probablement, mai tindran una entrada a l’enciclopèdia.

Però, lluny de viure en mars de mediocritat, aquestes persones normals fan coses molt especials. Especials com espavilar-se per portar un negoci a bon port, escriure postals de Nadal o fer unes coques ben bones. També altres coses especials com apassionar-se per una música, un cinema o una literatura; dir “bon dia” a la gent de tant en tant i, en general, portar una vida tranquil·la sense molestar gaire a ningú.

Persones que no passaran a la història però que, si s’ho proposen i s’abstreuen de la institucional necessitat de ser excepcional, molt probablement tindran vides que valdran molt la pena.

I això - com tot - és una opinió personal: l’excel·lència no només és a l’abast de gent excepcional. L’excel·lència arriba quan tu i la teva manera de fer i de ser aconsegueixen que al teu voltant les coses vagin una mica més bé.

Això és un exemple d’excel·lència.

Per tot això m’agradaria proposar un aplaudiment per la gent normal. Que son els que a la pràctica fan que el Món funcioni cada dia. I que, a la pràctica també, decideixen qui és excepcional per aparèixer als llibres.

Un aplaudiment ben fort per aquesta gent tant especial.

6 comentaris:

Yeral ha dit...

Aplaudeixo amb totes les meves forces! Perquè sóc ben normal i perquè tots els que m'envolten ho són, potser mai cap d'ells tindrà una entrada a l'enciclopèdia, ni ganes... A més, com ve propugna en Perdi a la seva Banqueta, proposo un altre aplaudiment ben forts pels Perdedors (amb majúscules) perquè sense ells això no arribaria a bon port tampoc. Si n'hi ha que guanyen, que tot els va bé sempre, bé n'hi havia d'haver que perdessin, no? Jo, com et deia abans, últimament sóc un Perdedor dels bons, amb les noies... i mira que abans les encantava ràpidament, eh? Però ara... Apali.

Zincpiritione ha dit...

Un aplausu ben fort per totes les senyores Dulores i per tots els senyors Venancis de Girona (que tenen sis fills i ningú no se'n recorda mai!)

El submarí terrestre ha dit...

I pels Evaristus tant nostrats i per les Maries Tereses tant eixerides, que no et salvaran a l'últim moment d'una catàstrofe nuclear però, què coi!, t'amenitzaran les sobretaules dominicals com cap altre, tu!

ararat ha dit...

A vegades m'espanta el nivell de motivació que veig als comentaris.

si algun dia suggereixo: "Cremeu humans" respondreu igual?

És per saber-ho.

Yeral ha dit...

Jo sí. El que tu diguis. Jeje... Escolta, maca la nova capçalera...

C.E.T.I.N.A. ha dit...

Si senyor, jo cada vegada tinc més clar que han fet més per l'humanitat la gent normal dia a dia que els grans estadistes amb las sevas grans decisions.

Salu2