Com demostrar l'existència de Déu amb geometria simple
O com fer que Descartes sembli un aficionat.
4 comentaris:
Anònim
ha dit...
Uau quanta física que he après amb ben poqueta estona! Haurien de posar esquemes d'aquests a la Bíblia, seria molt més didàctica i entenedora, i semblaria encara més convincent.
durant una estona el què deia... doncs vale, però jo no m'he acabat de creure que el déu ha de ser obligatòriament el cristià, de fet, ja m'he perdut quan ha demostrat que déu existia... vull dir, de la mateixa manera que aquest demostra això, algú pot demostrar el contrari amb el mateix mètode. I és que els filòsofs a vegades es perden intentant simplificar, espero que no es creguin a ells mateixos, pobres benaventurats!
però no em feu cas, jo la filosofia la vaig suspendre.
No sé, no m'ho acabo de creure. Quan estudiava filosofia a segon de batxillerat una de les coses que més em sorprenia és que dos filòsofs podien demostrar coses contràries i els dos, alhora, tenir raó. Això és segons quin mètode faci servir cadascú. Segons el mètode, unes afirmacions seran vàlides i d'altres no, però no seran transferibles. Em refereixo a l'empirisme i al racionalisme. Vist des d'una altra perspectiva algú amb un bon coco pot demostrar la no existència de Déu i no poder ser contradit amb els seu propis arguments.
Partint de premises falses s'arriba a conclusions errònies.
I la bola es va fent grossa, i grossa...
Menys Aristòtil i mes Teoria de la relativitat, mamelló, que posats a demostrar jo demostro que el meu gland és la eternitat de que tant t'omples la boca. A part d'utilitzar dotzenes de vegades la paraula univers sense definir-la...
En fi: desitjo que aquest nenet mori carbonitzat d'un pet de foc purificador.
4 comentaris:
Uau quanta física que he après amb ben poqueta estona!
Haurien de posar esquemes d'aquests a la Bíblia, seria molt més didàctica i entenedora, i semblaria encara més convincent.
durant una estona el què deia... doncs vale, però jo no m'he acabat de creure que el déu ha de ser obligatòriament el cristià, de fet, ja m'he perdut quan ha demostrat que déu existia... vull dir, de la mateixa manera que aquest demostra això, algú pot demostrar el contrari amb el mateix mètode. I és que els filòsofs a vegades es perden intentant simplificar, espero que no es creguin a ells mateixos, pobres benaventurats!
però no em feu cas, jo la filosofia la vaig suspendre.
No sé, no m'ho acabo de creure.
Quan estudiava filosofia a segon de batxillerat una de les coses que més em sorprenia és que dos filòsofs podien demostrar coses contràries i els dos, alhora, tenir raó. Això és segons quin mètode faci servir cadascú. Segons el mètode, unes afirmacions seran vàlides i d'altres no, però no seran transferibles. Em refereixo a l'empirisme i al racionalisme. Vist des d'una altra perspectiva algú amb un bon coco pot demostrar la no existència de Déu i no poder ser contradit amb els seu propis arguments.
Per tant, ja no se si creure'l.
Partint de premises falses s'arriba a conclusions errònies.
I la bola es va fent grossa, i grossa...
Menys Aristòtil i mes Teoria de la relativitat, mamelló, que posats a demostrar jo demostro que el meu gland és la eternitat de que tant t'omples la boca.
A part d'utilitzar dotzenes de vegades la paraula univers sense definir-la...
En fi: desitjo que aquest nenet mori carbonitzat d'un pet de foc purificador.
Publica un comentari a l'entrada