7 d’oct. 2008

Per què escric com a Ararat

En aquest escrit explicaré els motius pels quals escric als meus blogs fent servir el sobrenom d’Ararat quan, probablement, veient els corrents onomàstics dominats avui dia a Internet seria més habitual alguna cosa de l’estil loko_89, XtremPPCC o, senzillament, Josep Maria.

Dono per suposat que a aquestes alçades queda força patent que les connotacions bíbliques, místiques, polítiques i geogràfiques de terme Ararat no són - per l’Amor de Déu - els motius de la Gènesi de tot plegat.

Pel correcte desenvolupament de l’escrit hauré de comentar passatges de la meva joventut, que seran degudament censurats per tal de no revelar detalls que comprometin a persones que van intervenir en la meva intensa nul·la vida sexual adolescent.

Temps era temps, jo era un adorable jove que es gastava els seus diners en VHS d’Evangelion i que havia intentat reviure a l’Aeris al Final Fantasy VII. Era, per tant, un ésser clarament encaminat a l’onanisme intensiu o a planejar la destrucció de la raça humana des d’una confortable cova del Pol Sud. Val a dir que hi ha certs valors d’aquella època que m’han sigut útils com, per exemple, que els semielfs - tot i que molen - són uns inútils a qualsevol Joc de Rol Online o a esborrar les cookies de l’ordinador.

Desafortunadament, això no va ser suficient per ser un noi popular.

Més tard, va arribar Internet. A partir d’aquell moment va ser imperatiu buscar-se un nick guai per lligar als xats de Terra i al mIRC. I el vaig trobar.

Fent us de la ingent mitologia - inútil i intranscendent - que vaig acumular en la meva adolescència no em va costar gaire trobar un nick - que no revelaré, per no fer sortir vells enemics - que em definia exactament com el que era: un pallasso amb hormones davant d’un teclat.

Una mica més tard ve el canvi. El pallasso madura. Comença la Universitat. Compra per primera vegada a l’Fnac. No és mes llest, ni més guapo però comença a donar més importància a coses més essencials. Observa el seu alter ego cibernètic i diu: el meu nick té moltes lletres.

Una burrada de lletres. I és molt cansat haver d’escriure allò cada cop que vols entrar al correu.

Ara, en un exercici interactiu sense precedents a la Catosfera us convido a que mireu el teclat del vostre ordinador. Fixeu-vos en la situació de les tecles necessàries per escriure Ararat i imagineu què fàcil que resulta escriure-ho.

Oh Glòria! meravelleu-vos per la genial conclusió d’aquest post!

Vaig escollir aquest sobrenom perquè, després de veure la paraula escrita en un DVD d’una pel·lícula del mateix nom, vaig considerar que seria una bona opció per escriure el meu nick amb una sola mà i ràpidament, per així contestar immediatament els vostres comentaris, i per fer segones derivades amb la ma que em queda lliure.

I aquesta és la única i vertadera veritat.

Només comentar, com a últim detall, que aquell qui suggereixi que tot això és una fal·làcia maquinada a posteriori per tal de donar una motivació interessant a un nick d’adolescent... l’inconscient que pensi això, cremarà a l’infern pels segles dels segles.

5 comentaris:

Crostaman ha dit...

oh! sempre ho havia volgut saber però mai em vaig atrevir a preguntar-ho.

Per cert, jo tb la he vista aquesta paraula escrita en un DVD del mateix nom. Fins i tot la vaig llogar, per atzar i grabar il·legalment per provar que el crackejador (o com collons es digui) que m'acabava de baixar funcionava. Bé, per no fer un comentari més llarg que el teu post, conclouré que 1) La película Ararat és infumable i 2) no em crec la historia del teclat.
Salut!

XeXu ha dit...

Quina desil·lusió. Jo que pensava que el teu nick venia de capgirar 'Tarara', en un intent, poc aconseguit, això sí, de crear un ritus satànic...

A tot això només puc dir una cosa. Que bona estava l'Aeris, si senyor!

vullunfestuc ha dit...

No hagués sigut més fàcil ararar? afafaf o ddd?

Sempre és millor no ressuscitar vells nicks ni motivacions, més que res per mantenir un status social que tampoc tenim.

anomenatinutil ha dit...

Doncs vas estar encertat, jo amb el meu m'hi puc morir cada cop que em registro..

Yeral ha dit...

Jo, si hagués de teclejar ARARAT cada vegada, segur que no accedir mai al correu ni al blog ni res, perquè em passaria de ràpid i escriuria "arat" o "arrart" o "aarat" o "ararar" o "rarart" o "tarat" o "rart" o "araraa". Saps què vull dir? El meu nick Yeral és més senzill, l'àvia Antònia, de Beas de Segura (Jaén), no sap pronunciar el meu nom i el diu així, ves per on...

Siau, siau.