30 d’oct. 2008

Teletubbielàndia

Jo d’Internet no n’espero gran cosa, la veritat. No sóc un entusiasta de la xarxa com a concepte teòric, ni com a oportunitat per l’avenç de la humanitat, ni com a lloc per intercanviar informació, coneixements i “tazos” amb gent notablement interessant.

Etcètera.

Fonamentalment consumeixo Internet per la ingent massa de penjats que hi escriu i que em fan gràcia, algunes tires còmiques “guais”, el porno i els capítols de Lost i Heroes. Per tant, entendreu que tota la metafísica 2.0 em rellisca una mica.

En definitiva, soc una persona tolerant i com que considero que Internet és divertit pel fet que ningú estipula que és digne i què no ho és*, respecto produndament tots els propietaris de twiters, blogs, fotologs, facebooks, myspaces. Els respecto profundament tot i que en alguns casos veuria amb bons ulls trencar uns quants genolls.

Però això només és una opinió personal i per tant no vinculant.

Exposada tota la parrafada anterior per tal de tenir alguna cosa a al·legar quan la policia em detingui, comentar només que em sembla urgent AFUSELLAR a tots els SUBNORMALS que comenten al fòrum d’una assignatura On-line relacionada amb el medi ambient que estic cursant.

De fet, no és un fòrum, és Teletubbielàndia.

Intentaré explicar la meva indignació amb un bonica metàfora.

Imagina’t que tens hemorroides. Unes hemorroides brutals. A l’Hospital, en un primer moment, van pensar que mantenies relacions sexuals amb 15 senglars, tots alhora. Tan bèsties són que sembla que tinguis un dispensador anal de “gazpacho”. A part d’això, com que la gent és molt simpàtica, t’humilia i et treu el coixí de sota el cul perquè assaboreixes nivells fins ara desconeguts en l’escala del dolor. A l’Hospital, a la teva planta, l’infermer** cobrava 3 euros per deixar veure el teu adolorit darrera a qualsevol que volgués, a traïció, mentre tu dormies.

Per acabar-ho d’adobar, la primera intervenció làser per posar-hi remei ha sigut un fracàs i t’han hagut d’amputar el glutis esquerra per la gangrena que s’havia començat a manifestar. D’aquesta manera esdevens un minusvàlid de cul, incapaç d’asseure’t de manera equilibrada - socialment, és mala cosa -, veient-te obligat a pagar per un coixí ortopèdic que arregla en part el problema però que, desafortunadament, incrementa els nivells de conya general i el dolor cada cop tel treuen.

Al cap d’un temps comences a pensar que estàs sol, li poses un nom al coixí - és l’únic que ha estat al teu costat en moments difícils - i comences a enraonar-hi. A partir d’aquest moment ja ets tècnicament un malalt mental, carn de psiquiatra, i si bé abans feies gràcia perquè et faltava un tall de cul, ara comences a fer por de veritat. Ara sí que estès sol.

I a part d’això, afegiu que no folles des del Cretàcic Inferior.

Ara, penseu en el vostre millor amic/amiga. L’únic que us queda, coixí a part. L’únic que no te inconvenients a forrar els sofàs de casa seva amb paper albal perquè t’hi puguis asseure sense tacar res. Us veu destrossat, trist, emprenyat amb el món. Acudiu a ell per reconfortar-vos i demanar consell i us respon genialitats com aquestes.

- El que hem de fer tots és conscienciar-nos molt amb el teu problema i posar-hi el nostre granet de sorra.

- La societat ha de canviar de mentalitat per tal d’enfrontar el teu problema.

- Hem d’escoltar la Mare Terra i posar remei al teu problema.

- Si els hi demanem educadament, però insistentment, a la gent que t’ha humiliat injustificadament per la teva incapacitat, de ben segur que no tindran cap problema a reconèixer el seu error i a demanar-te perdó.

- La Terra és meravellosa i plena de coses boniques i crec, sincerament, que tots podem viure amb harmonia amb el teu cul parcialment amputat.

- Ja veuràs com demà, quan parli amb els principals líders polítics i empresarials, i entenguin el teu problema, segur es trenquen la cara per donar-te una solució.

Mentre el teu amic xerra comences a adonar-te que, curiosament, s’assembla molt al Teletubbie lila (Tinky Winky?). Comences a observar que ets envoltat de conills i que un nadó repel·lent en forma de sol t’observa des del cel. Mentre parla el teletubbie, veus que ell es creu tot el que diu i que realment té fe en que el teu problema de glutis es pot solucionar senzillament amb una actitud positiva.

Et comença a irritar profundament que no sigui una mica més constructiu i proposi coses tal com un implant de glutis o, molt millor encara, un parell d’uzzis per impartir justícia i convertir-te en el primer “pirat” monoglutioidal assedegat de venjança de la història d’Occident.

És aquí quan decideixes AFUSELLAR el teu amic per SUBNORMAL.

Doncs ara, traslladeu tota aquesta preciosa i alliçonadora història en un fòrum d’alumnes, suposadament una mica posats en el tema, sobre possibles solucions al problema del canvi climàtic i l’emissió de gasos d’efecte hivernacle.

Sincerament, tot i ser una persona clarament tolerant i amb un historial impecable a la hora de respectar els altres, doncs la veritat, he desitjat que el Mozilla disposés de l’extensió “cut_the_head” a la ferralla evolutiva que tinc a l’altra banda de l’ordinador.

En la meva defensa al·legaré la primera part de l’escrit.

Però que quedi clar que jo no sóc un maleït Teletubbie.

* Descaradament pedant, aviso. Voltaire va dir: “Desaprovo el que dius, però defensaré fins la mort el teu dret a dir-ho”

**Es va poder comprar una PlayStation 3 amb el que va guanyar

4 comentaris:

Pere ha dit...

Entenc que si argumentes que "l'única solució viable pel canvi climàtic començaria necessàriament per amputar-vos el bulb raquidi, a vosaltres i tots els vostres iguals" series bastant mal vist, oi?

XeXu ha dit...

El problema és que tu et penses que estàs fent un curs de medi ambient, però en realitat t'has ficat en una secta.

La solució del Pere em sembla correcta. Jo deixaria al fòrum un missatge similar aquest: 'el principal problema del canvi climàtic és la superpoblació i l'acció de l'home*, així que la millor solució és començar un extermini del quals tots vosaltres en sou els primers mereixedors (per subnormals)'

Com que et veig força capaç de fer una cosa així, et demano si us plau que ens expliquis l'evolució del tema, no m'ho vull perdre.

*encara que no sigui veritat.

èlia romaní ha dit...

ho sento, he perdut el fil quan parlaves de morenes, he recordat un còmic que em va traumatitzar de mala manera: hi sortia una dona el forat del cul de la qual quadruplicava la mida de la seva usufructuària, per no arrossegar-lo pel terra havia d'utilitzar uns cavallets amb rodetes.

Pel què fa al canvi climàtic... totes les grans crisis de la humanitat s'han arreglat gràcies a baixades dràstiques de la demografia, les invasions bàrbares o la pesta negra van ser de gran ajuda per poder tirar endavant, per tant, el canvi climàtic és un amic, no?

Brut ha dit...

No puc menys que estar d'acord amb el concepte AFUSELLAR+SUBNORMALS.