18 de set. 2009

Receptes senzilles per semblar un perfecte imbècil

L'art de provocar vergonya aliena no admet descans. Els professionals del sector treballen de sol a sol per excel·lir, no sense abans haver passat per anys plens d'estudi, preparació, pràctica i, probablement, nombroses agressions físiques. Tot i això, els profans també podem tocar, encara que sigui per breus instants, la glòria de imbecil·litat humana. Vet aquí unes quantes indicacions:

- Subscriu-te al primer semestre de carrera a "Investigación y Ciencia". Procura deixar clar, les vegades que faci falta, que és l'edició castellana d'American Scientist.

- Enriqueix el teu llenguatge amb expressions com "és / no és trivial", "correcte", " i adverbis diversos.

- Sempre és millor dir que alguna cosa "m'encanta" a un mediocre i tercermundista "m'agrada".

- Engaxa't l'etiqueta de la poma d'Apple que et regalen quan et compres un iPod a la carpeta, llibreta, armari, on sigui.

- Anar a un Starbucks.

- Anar a un Starbucks, sol i amb un portàtil.

- Anar a un Starbucks a escriure una novel·la.

- Anar a un Starbucks expressament per prendre un cafè als sofàs, però veure que és ple. Resignar-se i tornar cap a casa.

- Anar a un Starbucks amb algun conegut de fora que ve a visitar la ciutat.

- La puta mania de voler viatjar a l'Índia.

- Anar a córrer equipat com cal: malles de colors, bambes de 150 euros, iPod, pulsòmetre, ampolleta de beguda isotònica, ulleres, cinta pel cap i vaselina als mugrons.

- Equivocar-te posant les eles gemminades.

-Intentar lligar-se les amigues dels teus amics quan vas notablement borratxo.

- Fer servir eufemismes com "notablement borratxo".

- Fer valoracions excessivament optimistes com "intentar lligar-se a les amigues dels teus amics", quan l'expressió correcta seria "despertar en algú instints ancestrals relacionats amb la protecció contra els depredadors".

- Estimar com a quelcom molt ocurrent i divertit l'expressió "despertar en algú instints ancestrals relacionats amb la protecció contra els depredadors". Obviar criteris d'estalvi lèxic i no resumir-ho amb un escuet "fer fàstig"

- Tenir massa ben valorda la teva capacitat per ser ocurrent i divertit. Aprofitar-te d'això per intentar lligar amb noies. Ser un covard i haver de recòrrer a l'alcohol per ser valent.

- Ser autoreferent.

- Escoltar "Manos de Topo".


6 comentaris:

Yeral ha dit...

Em trec el barret davant de tanta veritat. Em sembla que les he viscut totes, menys una de les de l'Starbucks, al qual no sóc tan assidu.

Manos de Topo noooooooooooooooo si us plauuu!! Us donaré el que sigui abans que escoltar aquest pretenciós fill-de-la-gran-puta (amb perdó si és familiar o amic teu)... No puc amb ells.

Yeral ha dit...

"No Doy La Talla" diu el Topo... Jaja... No m'estranya, amb aquestes pintes i la veu de subnormal que posa...

XeXu ha dit...

És una llista completa, però no exhaustiva. Jo crec que n'hauries de fer una segona part. M'he vist reflexat en molt poques de les cites, així que encara n'has de trobar algunes que em converteixen en un perfecte imbècil. Que en tinc...uf!

Ararat ha dit...

Yeral, Déu me'n guard de compartir gens amb Manos de Topo.Sigui com sigui, és un clar exemple de com el tan per cent de gilipolles de la població general és més elevat del que ens pensem.

XeXu, reconec que hi ha un fort punt autobiogràfic a la llista. A la propera provaré de fer-ho extensiu a més gent. Crec que amb un sol punt on digues "enamorar-se com un tonto", aconseguiria una munió de mans aixecades entre l'audiència.

Marc ha dit...

Les crítiques que sento contra "Manos de Topo" em recorden molt a les que sentia quan va apareixer Albert Pla.

Yeral ha dit...

Marc, va vostè ben errat. Albert Pla té carisma. Manos de Topo no.