23 de set. 2009

Obvietats #1 - "El temps ho cura tot"

En aquesta modesta i probablement efímera secció analitzarem afirmacions òbvies que es fan servir en la vida quotidiana, desentrellant-ne els seus misteris.

Obvietats #1 - "El temps ho cura tot"

En primer lloc, i abans d'entrar a analitzar les repercussions socials de l'expressió, comentar la contradicció inherent a la frase en si mateix. Molts anys de coneixement empíric acumulat demostren que el temps és un dels factors de mortalitat més efectius, ja que l'acumulació d'aquest en dosis elevades augmenta considerablement les possibilitats de passar a millor vida Un cop feta la broma estúpida del mes, prosseguim amb el to seriós que caracteritza aquest blog.

El temps ho cura tot. L'antibiòtic d'ample espectre per lluitar contra els maldecaps sentimentals. L'aportació més significativa del món de les obvietats a la literatura del coaching emocional. L'argument que no pot faltar mai en boca de l'amic/amiga empassa - drames (interessat o no). La solució definitiva.

I de fet, ho és, però no a la manera en què normalment s'expressa. Hi ha la tendència a personalitzar el temps en la figura d'un ésser adorable (un unicorn rosa, la Rachel Weisz, el que sigui) que fa manyaguetes i dóna de menjar trossos de núvol de sucre fins que superes els teus problemes, mentre t'ajuda a veure els aspectes positius de l'existència. És en aquests moments quan les probabilitats de llegir l'Alquimista augmenten exponencialment.

Lamentablement, no és així com funciona. El temps és un fill de puta sense cor, despietat i fred com el gel, que et fa passar els problemes coll avall a base de solucions tan tristes com l'oblit, la indiferència i la mala baba en general. Però funciona!

A més, com a sistema eficient i evolutivament coherent, funciona de tal manera que els individus que no superen els seus traumes difícilment passaran els seus gens a la següent generació (inadaptació social, que deriva en tics nerviosos, falta d'higiene personal, deixadesa generalitzada i eventualment suïcidi), enfortint l'espècie.



9 comentaris:

Pere ha dit...

Crec que el temps com a factor de curació sentimental actua seguint un principi d'homeopatia inversa.

Agafes un problema, i avançant en la recta temporal el vas diluïnt progressivament en més i més problemes d'igual o superior magnitud, fins que estadísticament no queda cap connexió neuronal que s'involucri en el manteniment del problema.

En fas una pastilla, i llavors estàs curat.
Fi.

èlia romaní ha dit...

he sentit parlar de coaching emocional?

Ararat ha dit...

Pere, el més divertit de tot plegat és que amb la retòrica adequada i la gent crèdula suficient (a pilots) algú podria realment fer molts diners amb la teva argumentació. Jo ho patentaria no fos cas.

èlia romaní, sí, coaching emocional, una clara senyal que a humanitat ja s'ha pervertit del tot i que els cyborgs són el futur.

XeXu ha dit...

El temps és molt toca-pilotes, especialment perquè passa. Això és el que té: passa. I a la llarga potser permet l'aparició dels factors que ens curen, però el que ens fa mentrestant, el molt cabronàs, no té nom!

Yeral ha dit...

Que t'anava a dir... No t'ho creuràs pas però precisament ahir parlàvem d'això a la "fenya". Jo deia: Això és un "bulu", el temps no cura una punyetera merda, i queda molt bé, certament, en certes ocasions, dir-ho, però la veritat és que l'únic que fa és fer-nos oblidar a base de molts gintònics, de patir una miqueta i deixar caure alguna llàgrima, si som d'ànima sensible". El temps generalment ens envelleix i ens fa trobar altres ganes, altres fites, altres cims que escalar. I com bé apuntes, estimat Ararat, pot dur-nos a la més absoluta de les misèries i penúries humanes... Sobretot si es cau en l'heroïna. Déu nos guard. Siau.

èlia romaní ha dit...

Casualitats d'aquesta vida, acabo de citar la teva perla sobre els adverbis en un dels comentaris de la correcció pesada i agònica que em veig obligada a fer del llibre de coaching de ma mare, almenys així distrauré una mica a la següent correctora.

Crec que oficialment ja sóc una víctima traumatitzada del coaching.

Ararat ha dit...

XeXu, sí noi, el que deia, un fill de puta sense cor.

Yeral, sí, és mentida la interpretació habitual que es fa dels efectes miraculosos del temps. Respecte a les drogues, crec que prefereixo destrossar-me el cervell a base de coca abans que llegir Paulo Coelho o Jorge Bucay. Qüestió de preferències.

Èlia, segur que hi algun expert terapeuta disposat a curar els teus traumes a canvi d'una generosa i continuada aportació econòmica. Coaching emocional contra el coaching emocional, i així fins a l'infinit.

Josep ha dit...

El temps ho cura tot... menys la melangia!

Anònim ha dit...

molt intiresno, gracies