7 de març 2011

La coca és per nenes

A casa meva sempre ha sigut tradició cardar-se farlopa. Recordo que a l'escola la gent era més de fumar-se-la però com que el meu pare se la ficava en vena, a mi ja m'ha quedat aquest costum. El meu avi era més de la ceba i en feia infusions. I la meva àvia la feia servir per curar els ulls als gats.

Que jo sàpiga, la coca era cosa de les meves cosines. Jugaven a fer esnifar a les barbies i a fer de putes encocaques a catequesis. Eren altres temps, les noies no jugaven a menjar polles com ara. Però bé, sincerament mai li vaig trobar la gràcia, a la coca. Tot i que jugar al Street Fighet II de supernintendo col·locat d'aquesta merda, ho reconec, era una passada. A part que anar a classe d'educació física amb una xeringa penjant feia lleig.

Però què hi farem, sóc força tradicional.

La metadona és a les drogues el que la gula del norte és al marisc. No està malament si has d'improvisar però, sobretot si tens convidats, quedes una mica cutre.

Doncs be, cadascú és un món i ho fa a la seva manera.

4 comentaris:

Remitjó ha dit...

De debò...?

Sergi ha dit...

Ara entenc per què els meus pares sempre han estat tan avorrits...

Sr. Tinc ha dit...

Feia lleig, sí, això de la xeringa: ho sé de bona tinta!

lol ha dit...

Me partit el cul. Si senyor.